"La cultura ha de ser un cop de puny al cor, al cervell o a l’estómac"

En l’escena musical i cultural catalana, sovint sembla que la visibilitat s’acumuli en “anyades” —generacions d’artistes que dominen els festivals i els mitjans. Segons Marçal Girbau i Estel Solé, codirectors de Perifèria Cultural, cada temporada apareix un grup reduït de noms que es repeteixen "a tots els festivalets i festivalots", creant una dinàmica que privilegia la comercialitat per sobre de la qualitat artística.

Perifèria Cultural neix amb la voluntat de trencar amb aquestes dinàmiques i oferir una alternativa que posi en valor artistes emergents i propostes perifèriques, que sovint queden al marge dels grans circuits comercials. “Volem diferenciar-nos del que anomenem cultura o música de microones, en què poca cosa passa com a art escènica en directe”, assenyala Solé. Creuen en la cultura cuinada a foc lent, en la cultura del rigorós directe: sense autotunes ni seqüències pregravades.

Aquest cicle —que eviten anomenar festival per trencar amb la connotació establerta al terme— porta cinc mesos de cultura, país i cuina a 35 poblacions, amb 76 artistes que representen la diversitat dels Països Catalans, del País Valencià fins a l’Alguer, passant per les Illes Balears, Catalunya Nord i també oberts al país germà: Occitània. La programació del cicle és "molt paritària a nivell de gènere, però també d'edats", i combina talents emergents amb altres ja consolidats.

Treballen amb el màxim de disciplines d’arts escèniques, que són diferents formes de comunicar: “si el primer criteri [en la tria d'artistes] és tenir representació dels països catalans, el segon és, sens dubte, el de diferenciar què és una proposta cultural de què és entreteniment”. Girbau destaca que “la cultura ha de ser un cop de puny al cor, al cervell o a l’estómac. Si la proposta que hi ha a l’escenari no et remou ni et sacseja és que, simplement, és entreteniment”.

El cicle acosta la cultura als pobles i comarques allunyades dels grans centres urbans, amb espectacles en català i occità, "tractant la minoria lingüística aranesa amb el mateix respecte que voldríem que l'Estat espanyol tractés la llengua catalana", subratllen els codirectors. Per la seva banda, Girbau remarca que "l’occità és la segona llengua pròpia oficial del país, i la gent se n’oblida. És tan pròpia com la catalana i, per tant, entenem que és important fer circular propostes occitanes a casa nostra”.

Gastronomia arrelada a la terra

Els espectacles són de format mitjà, dispersos entre maig i octubre, amb horaris i preus assequibles per a tota la família i amb una proposta gastronòmica basada en productes i productors locals.

Tots els esdeveniments van acompanyats d’una proposta culinària feta a mida, amb productes de proximitat i sense intermediaris, de manera que cadascun d'ells "és únic i irrepetible perquè té genuïnitat”, remarca Solé. En la mateixa línia, creu que "no hi ha cap altre cicle que tingui un xef cuinant en directe un menú, uns tasts, a partir de productes de quilòmetre zero”.

Enguany, el cicle incorpora dues novetats que exemplifiquen aquest esperit combatiu que els caracteritza: la glosa —el cant improvisat tradicional, carregat de sàtira i crítica— i els Rostits Perifèrics, moments d’arts escèniques on figures de diferents àmbits, des de la gastronomia al periodisme, “rostiran” algú amb crítica mordaç alhora que cuinen literalment un rostit.

Un projecte amb voluntat de transformació

Perifèria Cultural no és només un esdeveniment cultural, sinó una eina política i social que aposta per la cultura de sotabosc, la gastronomia de proximitat, el turisme sostenible i la reivindicació lingüística. El seu lema, Voluntàriament Directes, simbolitza aquest doble vessant: una aposta política clara i una programació que recalca la proximitat i l’autenticitat del directe.

Perifèria Cultural construeix relats alternatius al model dels macrofestivals. Els codirectors expliquen que és un projecte que té un vessant tant geogràfic com cultural "per acostar la cultura a aquests territoris perifèrics que no es podrien permetre aquest tipus d'espectacles". Passa de concentrar la gent a un sol lloc moltes hores a diversificar i moure la gent pel territori. El cicle "és una invitació a descobrir els racons del país que són, no només a la perifèria, sinó fora dels radars turístics, perquè tenim un país molt complet i alhora molt desconegut per la majoria de nosaltres", admet Girbau.

Compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya i posen en relleu l'ajut de la Diputació de Lleida, que els ofereix un conveni pluriennal fins al 2027 que els dona estabilitat. Els codirectors insisteixen que “és el model que les administracions d’aquest país haurien d’entendre que és necessari per als projectes que són cultura i no entreteniment. El nostre projecte no és per fer-nos rics ni per vendre tiquets, és per garantir els drets culturals i de descentralització de la cultura i l’exhibició de les propostes menys comercials a tot el país". Les subvencions de cultura formen part del règim general de subvencions “és a dir, que estem en el mateix paquet que construir un pont o una vorera”. El Perifèria té una clara vocació pública i reclamen poder gaudir de convenis que els permetin estabilitat.

La quarta edició arrenca a Castell de Mur (Pallars Jussà) el 31 de maig, amb una nit occitana protagonitzada per la cantant Alidé Sans, l’espectacle de Francesc Ribera (Titot) sobre el trobador Guillem de Berguedà, i un Rostit Perifèric a càrrec d’Esperanceta de Casa Gassia. Una proposta que relliga la creació occitana de l’edat mitjana amb la contemporània.