La victòria d’ERC: certeses i alguns interrogants

Allà on la participació va caure més, ERC no va obtenir més bons resultats.

Encara que sigui en unes europees, la primera victòria d’ERC en unes eleccions a Catalunya des de l’any 1936 (o, si ho volen, des del 1933) ofereixen diverses perspectives d’anàlisi, la més important de les quals és probablement conèixer com un partit que fins fa poc no era alternativa de govern s’ha situat, en pocs anys,  en la possibilitat de guanyar unes eleccions catalanes. Encara no es disposen d’enquestes ni de resultats a nivell de secció censal, per aquest motiu cal anar en compte amb les anàlisis a nivell municipal. No obstant això, oferim aquí una petita lectura d’allò que ens ofereixen els resultats d’aquest diumenge.

La baixada de la participació no beneficia ERC

Durant la nit electoral, un dels comentaris que es va fer va ser que la disminució de la participació, respecte les eleccions del 2012, havia beneficiat ERC. És a dir, que en aquells municipis on la participació va baixar més, ERC va aconseguir fer un bon resultat i, fins i tot, alçar-se amb la victòria. Les evidències que tenim fins ara semblen indicar que això no és del tot així. Ho és respecte les europees del 2009 però no respecte les catalanes del 2012 (i, des del 2009, ha plogut bastant en termes electorals...). El gràfic següent mostra la relació entre la diferència de vots que ERC va obtenir el 2014 i el 2012 i la diferència de participació 2014-2012 (en punts percentuals). La tendència és plana. Allà on la participació va caure més, ERC no va obtenir més bons resultats, i viceversa.


ERC fa forat entre l’electorat del PSC

L’aposta per Ernest Maragall, segon a la llista d’ERC i clarament associat al sector catalanista del PSC, era principalment una aposta per fer forat entre l’electorat que tradicionalment optava pels socialistes catalans. Les anàlisis agregades certifiquen un cert triomf d’aquesta estratègia.  En aquells municipis on el PSC perd vots, sembla que ERC puja més (en relació a les eleccions catalanes del 2012). Aquesta afirmació té dos matisos importants: 1) si enlloc de la diferència de vots republicans 2014-2012 es calculen sobre les eleccions del 2010 o del 2011, la tendència és més clara. Això vol dir que, aquest diumenge, respecte el 2012, ERC va fer forat en feus socialistes, però que la tendència ja ve de fa uns anys. 2) La tendència és més forta a la província de Barcelona. Com expliquem avui al diari, l’assalt metropolità d’ERC ha estat important i, si bé no té el mateix suport que a la Catalunya interior, ha fet forat de forma destacada.  

Transvasament CiU-ERC?

Finalment, les dades a nivell municipal indiquen una molt forta relació entre el percentatge de vot a ERC i el rebut per CiU. El següent gràfic així ho demostra. En aquells municipis on ERC ha guanyat més vots, CiU n’ha perdut més. La tendència és especialment intensa a la província de Barcelona.


... i els interrogants

Es tracta d’unes conclusions que caldrà confirmar quan hi hagi dades a nivell censal i també quan disposem d’enquestes, però tot sembla indicar que la victòria d’ERC s’explica per la combinació de dos factors: en primer lloc, la lenta però progressiva “OPA” al PSC sembla que està donant els seus fruits i que el partit s’obre a electors tradicionalment aliens al seu missatge. En segon lloc, els bons resultats obtinguts en municipis tradicionalment dominats per CiU.

Amb tot, és potser aquest últim aspecte allò que marcarà més el futur de la política catalana. No només a nivell d’estratègia (durarà la “pau” entre ambdós?) sinó sobretot en el sentit de saber quin partit ocuparà la primera posició. En unes eleccions europees, els votants són més proclius a realitzar un vot de protesta i a allunyar-se de la seva opció tradicional. Són aquestes eleccions un signe més d’aquesta tendència o anem cap a un nou escenari polític?

Més continguts de