Què requeriran les professions del futur?

El mercat laboral necessitarà persones amb capacitat d’organitzar i vendre, amb formació de base i especialitzacions puntuals i disposades a conviure amb màquines i robots

Medicina, Administració i Direcció d’Empreses, Psicologia, Enginyeria Informàtica i la sempre clàssica Dret van ser les carreres amb més demanda el curs 2018. Pel que fa a la nota de tall, entre els primers llocs se situaven Física i Matemàtiques a la UB i la UAB (13,318), les medicines i l’Enginyeria Física de la UPC (12,73) o el grau de Filosofia, Política i Economia de la UPF (12,71). De fet, aquesta fotografia s’ha anant mantenint a les universitats de manera similar els últims anys, amb el gruix més important d’universitaris que es decanten per les ciències socials i jurídiques (38,92%), seguits per les ciències de la salut (20,06%), les enginyeries i l’arquitectura (19,48%), l’art i les humanitats (11,86%) i en últim lloc les ciències, que ocupen un 8,33%. Els atrevits que aposten per dobles graus van suposar el curs passat només un 1,35%.

Però quina serà la demanda professional i laboral del futur? Quines professions desapareixeran i quines de noves sortiran? Oriol Homs, sociòleg expert en formació professional i ocupació, apunta algunes reflexions importants a tenir en compte. En primer lloc, que “la majoria de professions es veuran afectades i tindran canvis en els continguts i les funcions”. Per tant, seran poques les que sortiran com bolets o desapareixeran del tot; caldrà reinventar les professions de sempre. “Gairebé en totes les feines caldrà treballar amb aparells, programes informatitzats, automatitzats o intel·ligència artificial. Aquest serà el canvi més important que hi haurà. ¿Estem preparats per reciclar tanta gent? Els últims informes internacionals apunten que un 54% de les persones ocupades actualment necessitaran de 3 a 6 mesos de formació per adaptar-se als canvis en els seus llocs de treball”, diu Homs.

Oportunitats laborals

Per bé que la majoria de feines requeriran un procés de reciclatge important, el sociòleg també preveu que on hi haurà més oportunitats laborals serà en els oficis de sempre, en què caldrà demostrar la capacitat per dominar màquines molt més automatitzades: “El mecànic, el fresador o el torner faran molta falta en un futur. Els sectors industrials clàssics ja requereixen molta mà d’obra perquè s’estan envellint. Els joves no hi volen anar i aposten per la informàtica o per tot allò que soni a xarxes socials, quan tots els nois i noies que estan fent cursos vinculats als sectors industrials clàssics es col·loquen abans de tres mesos”, recorda.

Un altre grup d’ocupació que Homs preveu que tindrà moltes oportunitats laborals seran les persones amb capacitat “d’organitzar i de vendre”: “Ara són professions que no tenen nom, però seran del que treballarà el 80% de la gent que s’està formant avui perquè la feina específica la faran les màquines”, explica.

Vocació o feina?

Per descomptat, segons Homs, cada jove s’hauria de decantar per allò que li agrada segons les seves capacitats i facilitats. A partir d’aquí, recomana orientar-se cap a una formació de base per complementar-la amb una especialització quan calgui: “És absurd especialitzar-se ara en big data, per exemple, sense tenir una formació més àmplia. Qui vulgui especialitzar-se en això que primer sigui informàtic, estadístic o sociòleg, perquè quan d’aquí cinc anys el big data estigui superat podrà reconduir la seva professió més fàcilment”, conclou.

Més continguts de

El + vist

El + comentat