“El futur que ens espera no serà millor si deixem perdre la mirada de les dones”

BarcelonaA què es dedica un enginyer?

Apliquem la ciència per millorar la vida de les persones i del món en què vivim. I ho podem fer des de múltiples àmbits: aeroespacial, civil, biosistemes i agroalimentària, telecomunicació, industrial, informàtica, naval, marina i nàutica, sense oblidar la relació amb les ciències, les matemàtiques, l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació. Tots ells camps molt apassionants que tenen molt a dir en el desenvolupament social. És i serà una de les professions més importants del futur i que tindrà més rellevància.

L’any 2025, Europa necessitarà 7 milions d’enginyers...

Sí, i per això ens hem d’esforçar per atraure més talent femení als estudis d’enginyeria, ciències, tecnologia i arquitectura. No ens podem permetre el luxe de perdre’l! Si en professions tan rellevants deixem de banda la mirada, la manera de fer i l’opinió de les dones és evident que el futur no serà el millor.

Les xifres diuen que per cada quatre nois que volen ser enginyers només hi ha una noia...

És una situació dramàtica que volem revertir. En l’última dècada a la UPC no passem, de mitjana, del 25% de matriculades. El biaix de gènere més important el tenim a tecnologia i a enginyeria.

Com s’explica?

Els estudis parlen de tres factors: 1.- Falta de referents femenins. 2.- La percepció social i els estereotips perpetuen models poc atractius: ens imaginem un home treballant sol en un despatx resolent equacions impossibles... 3.- El desconeixement de la professió i la seva aplicabilitat.

Vostè és dona, és enginyera i és mare. Un exemple que arribar-hi és possible.

I no em considero una 'superwoman' sinó algú molt normal. Ni m’hi sento, ni m’agrada que m’ho diguin. Tinc moltes limitacions i sovint no arribo a tot, com molta altra gent. Per això volem humanitzar la professió, fer-la assequible a tot tipus de persones.

I com ho faran?

Per començar, entrant a les aules dels més petits. El programa 'Aquí STEAM' [en anglès, les sigles de Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Arts -inclou arquitectura, urbanisme i edificació- i Matemàtiques] vol promoure vocacions científiques i sobretot tecnològiques entre les nenes d’entre 9 i 14 anys. I ho fem en aquestes edats perquè els estereotips de gènere encara no estan tan marcats. L’objectiu és crear una “comunitat STEAM” a través d’una plataforma online que uneixi totes les iniciatives en aquest sentit. Fer xarxa per ser més eficients i tenir més impacte.

¿Ja tenen pensades algunes accions de l’'Aquí STEAM'?

Hi ha dues accions anomenades d’alt impacte: les escoles amb segell 'Aquí STEAM', un distintiu escolar que reconegui els centres educatius que impulsen amb accions específiques la igualtat de gènere i que fomenten les vocacions científiques i tecnològiques entre les dones, i la creació d’una agenda 'Aquí STEAM', en la qual es facin visibles els referents femenins de manera atractiva i propera i que expliqui el retorn social dels àmbits STEAM i en la millora del planeta. En definitiva, humanitzar l’enginyeria.

Això “d’humanitzar l’enginyeria” ho té molt present.

Sí! Perquè en el fons poca gent sap a què es dedica un enginyer o una enginyera, i l’enginyeria apareix en moltíssims àmbits que estan relacionats amb el desenvolupament social. Per això també ens farem presents a Secundària i a Batxillerat amb el programa 'Enllaça UPC', en què persones de la comunitat UPC apadrinaran o faran d’enllaç amb un institut per incentivar les vocacions científiques. I volem arribar a tothom perquè com a universitat tenim la responsabilitat d’arribar a tots els contextos socials i econòmics. Empoderar nois i noies de tots els col·lectius.

Qui es faci enginyer sap que tindrà feina assegurada.

Un 93% dels titulats ja treballen al cap d’un any d’acabar els estudis. De fet, el 76% troben feina en menys de 6 mesos. La inserció laboral en enginyeria es va mantenir fins i tot durant els anys de crisi més forta. A més, al 96% dels estudiants que fan pràctiques durant la carrera se’ls remunera.

¿En algun moment de la seva carrera ho ha tingut difícil pel fet de ser una dona?

Ni quan era estudiant, ni a la feina. Però quan encara estudiava, als 21, vaig fer una entrevista de feina per a una farmacèutica. Em van valorar molt bé un test psicotècnic i l’entrevista, i en l’últim procés de selecció em van dir que tenia un perfil excel·lent però que “era massa baixeta i somreia massa”. Em deien que físicament no tenia el perfil perquè havia de liderar un grup d’homes i no m’imposava. D’allò ja fa més de 20 anys...

Quan arribarà la paritat al seu sector?

Quan normalitzem la presència de la dona a la nostra universitat i en el món professional de l’enginyeria. Per això fomentem la paritat entre els estudiants que informen sobre els nostres estudis al Saló de l’Ensenyament: gairebé la meitat són noies, com ho és la protagonista del nou vídeo promocional de la UPC. Perquè les dones hi són i les volem visibilitzar.

EL PERFIL

Titulada en Enginyeria Industrial (1997) i Enginyeria Tècnica Industrial (1995) i doctora (2010) per la UPC. Núria Garrido és professora agregada del departament de Màquines i Motors Tèrmics (2010) i del departament d’Enginyeria Química (1998-2010). Ha estat vinculada, del 1998 al 2016, a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) i, des de la fusió de les escoles de Terrassa fins a l’actualitat, a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Com a investigadora forma part del grup de recerca SUMMLab de la UPC. L’àmbit de coneixement comprèn l’enginyeria tèrmica i la transmissió de calor aplicada a l’eficiència i la certificació energètica en edificis, i l’ús d’eines de simulació, així com l’anàlisi del cicle de vida (ACV). Ha dirigit 3 tesis doctorals, ha rebut 6 premis o reconeixements, ha publicat 15 articles en revistes JCR, ha participat en 33 congressos i 7 projectes competitius i ha redactat 3 capítols de llibre. Ha estat subdirectora d’Entorn, Societat i Comunicació de l’EET (2010-2015) i delegada del rector per a l’àrea de Promoció, Empresa, Recerca i Internacionalització de l’ESEIAAT (2015-2016). És vicerectora de Docència i Estudiantat de la UPC des del 2018.