Les exportacions agroalimentàries catalanes busquen la seva oportunitat en el nou escenari polític dels Estats Units

Els Estats Units, una de les economies més grans i diversificades del món, s’han caracteritzat tradicionalment per comptar amb una elevada integració amb els mercats globals. No obstant això, la recent elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, podria introduir canvis significatius en la seva política comercial, com la imposició de nous aranzels que representarien un desafiament per a les empreses agroalimentàries que hi vulguin exportar.

Els Estats Units són la 8ena destinació mundial de les exportacions agroalimentàries catalanes i la 4rta de fora de la Unió Europea amb prop de 450M€ exportats anualment. L’evolució de les exportacions al mercat nord-americà ha estat molt favorable: en els últims 5 anys, el valor ha augmentat un 34,9% i el volum ha crescut un 19,6%.

L’aplicació d’aranzels a aquests productes suposaria un augment considerable del seu cost als Estats Units, i els faria menys competitius en comparació amb alternatives locals o productes d’altres països amb aranzels més baixos. Aquest increment de costos probablement reduiria la demanda de productes europeus per part dels consumidors nord-americans, que podrien optar per alternatives més econòmiques. En tot cas, és important també seguir l’evolució del tipus de canvi del dòlar, ja que si les polítiques de Trump provoquen una apreciació de la moneda nord-americana respecte a l’euro, l’impacte dels aranzels es veuria parcialment mitigat, tant per als exportadors europeus com per als consumidors nord-americans. Davant d'aquesta possibilitat, és essencial que les empreses exportadores dissenyin estratègies financeres adequades per minimitzar els riscos derivats d’una possible apreciació del dòlar.

Aquest escenari no és nou. Durant l’anterior mandat de Trump, Catalunya ja va patir les conseqüències de l’aplicació d’aranzels del 25% en productes com el vi, l’oli d’oliva i el formatge. Imposats l’octubre del 2019, els aranzels van estar vigents fins al juny del 2021, quan l’administració de Biden i la Comissió Europea van acordar suspendre'ls durant cinc anys. Tot i això, van estar en vigor durant aproximadament un any i vuit mesos, temps en què les exportacions agroalimentàries catalanes van disminuir un 16,24%, amb pèrdues estimades de gairebé 26 milions d’euros per als exportadors catalans. En aquesta ocasió, però, es calcula que les pèrdues podrien arribar als 45 milions d’euros.

Impacte en les empreses exportadores

Catalunya té més de 1.100 empreses que exporten als Estats Units, un nombre que ha anat creixent els últims anys. Això indica una base sòlida d’empreses que es podrien veure afectades per la pèrdua de competitivitat, ja que les petites i mitjanes empreses exportadores podrien ser les més vulnerables a la pujada de costos i tindrien dificultats per mantenir el seu volum d’exportació a causa de la disminució de la demanda.

A mitjà termini, però, aquest impacte es podria pal·liar amb una adaptació a la nova situació del mercat, com ara la innovació i l’ajust de preus. En aquest cas, algunes empreses podrien reformular els seus productes o augmentar la presència en canals de distribució on el preu sigui menys sensible, com ara el mercat de productes gurmet o especialitzats. Una altra manera d’adaptar-se seria a través de la reducció dels seus marges de benefici per absorbir de manera parcial l’augment dels costos. D'altra banda, a llarg termini els efectes d’aquesta nova política comportarien canvis estructurals en les exportacions. Hi podria haver una reorientació dels fluxos comercials i que alguns productes agroalimentaris catalans perdessin la seva posició al mercat nord-americà per substitució per productes similars d’altres mercats, o també una deslocalització de la producció, que comportaria la producció local als Estats Units per evitar aquests aranzels.

Oportunitats enmig de la incertesa

Malgrat els desafiaments que suposaria l’aplicació d’aranzels als productes agroalimentaris de Catalunya als Estats Units, també emergirien una sèrie d’oportunitats que les empreses del sector podrien aprofitar. Així, un dels avantatges competitius més rellevants seria la capacitat d’aquestes empreses per diferenciar els seus productes a través del valor afegit. Com a exemple, les certificacions de qualitat i origen, que es poden utilitzar com una eina de valorització en mercats internacionals. El packaging prèmium i la promoció del producte com a prèmium també podrien ser unes altres estratègies, especialment adreçades al consumidor nord-americà de gamma alta, disposat a pagar més per un producte exclusiu, i també ho serien la difusió de la història i la tradició al darrere del producte, que ajudaria a crear una connexió emocional amb el client.

Un altre gran canvi de paradigma en aquest escenari pot ser la cerca de noves oportunitats en mercats emergents, una alternativa viable per a les empreses catalanes que volen diversificar-se geogràficament –Àsia-Pacífic, Llatinoamèrica i Orient Mitjà– i mitigar la seva dependència del mercat nord-americà. Alhora, la potenciació del comerç electrònic i l’aposta per noves plataformes de distribució, la multilocalització, els acords i les col·laboracions internacionals, o aprofitar l’oportunitat per consolidar la presència a Europa es poden convertir en estratègies beneficioses per a les empreses catalanes.