La gestió forestal, clau per a la descarbonització
Els boscos són un recurs natural que cal utilitzar responsablement. La gestió del sector forestal és clau en la reducció d’emissions en sectors com l’arquitectura, el tèxtil i els biocombustibles
La Bioeconomia Forestal als Pirineus –Bio For Piri en la seva nomenclatura– és el projecte que la Fundació Catalunya La Pedrera ha desenvolupat aquests dos últims anys per a la prevenció d’incendis forestals i la gestió del bosc, l’impuls de la bioeconomia forestal i la transferència de coneixement al territori. L’estratègia busca convertir l’amenaça dels grans incendis forestals en oportunitat per al desenvolupament rural i la conservació de la natura. Sota aquesta premissa, la jornada celebrada ahir a l’auditori de La Pedrera va centrar el debat en quatre casos d’èxit.
L’acte, moderat pel físic i meteoròleg Tomàs Molina, va comptar amb Daniel Ibáñez, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya; Virginia García, directora de la unitat de Teixits Funcionals de l’Eurecat; Antoni Reig, alcalde de la Baronia de Rialb, i Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.
“Com a arquitectes, hem vist que en les dues últimes dècades, en el marc d’una economia globalitzada, ens hem deslocalitzat sense tenir en compte ni la procedència dels materials ni la seva petjada de carboni. Aquest procés ha anat acompanyat d’un abandonament rural progressiu i de l’acumulació d’un recurs forestal que creix de manera descontrolada. És, en certa manera, una bomba de rellotgeria: n’hi ha prou amb un petit descuit perquè es desencadeni”, va assegurar Daniel Ibáñez, que des de l’IAAC lidera ara el programa Mas Madera, que incentiva un canvi de model. “El que proposem és un cercle virtuós: utilitzar de manera intel·ligent aquest residu i convertir-lo en matèria primera d’alta qualitat. Així construïm edificis millors, capaços d’absorbir carboni i molt més sostenibles. La fusta és un material fantàstic”.
En el cas d’Eurecat, “nosaltres impulsem la indústria tèxtil des de la innovació i l’economia circular. Es poden fer tèxtils a través de fustes i és una de les línies que desenvolupem. Aquesta indústria existeix al nord d’Europa, però aquí no, i ara ho hem començat a treballar amb el Centre Forestal de Catalunya”, va explicar Virginia García. “A Catalunya no hi ha indústria tèxtil forestal, però sí empreses catalanes que treballen des de la base del paper o de la cel·lulosa, que prové de la gestió dels boscos, però no tenim aquesta indústria d’extracció”. Per això, va afegir, “és clau anar a la química dels boscos i conèixer què ens pot donar aquesta biomassa i a partir d’aquí diversificar”. Des d’Eurecat, “sabem que aquesta indústria és viable, però per dimensionar-la primer cal entendre-la” perquè la demanda de cel·lulosa tèxtil existeix també a sectors hospitalaris, roba de llar i altres.
Per Antoni Reig, “el món de la química orgànica és una gran oportunitat”. Com a alcalde amb un gran coneixement i gestor de 15.000 ha, va afirmar: “És clar que no tenim diners per fer aquesta gestió i si ho fa l’administració, buidarem la caixa. Per tant, aquesta biomassa l’hem d’aprofitar. Nosaltres ens hem decantat pels biocombustibles”, com el biogàs i el bioquerosè per a avions. “La tecnologia hi és i està funcionant. També l’agricultura descarbonitza. La millor barrera són els conreus”, va recordar. Reig va ser molt clar dient que “no farem res si apostem per l’energia del petroli. Ens hem d’independitzar. Si no ho fem serem pobres. Hem de treballar perquè es pot fer”. També amb la necessitat de retenir el talent dels joves. “Se’ns en van a les zones urbanes i s’ha de revertir. Hem de lluitar, hem de fer que la gent tingui oportunitats al territori i aquests projectes són cabdals”.
Miquel Rafa, en nom de la Fundació Catalunya La Pedrera, va recordar que “la gestió del bosc avui dia és més complexa. Ja no és només un reservori, sinó molt més. Hem d’atendre la biodiversitat. Durant mig segle hem deixat de gestionar els boscos i hem de tenir present que cada cop el context climàtic ens obliga a fer-ho”.
La protecció dels boscos passa, doncs, per una gestió acurada i “ha de ser el màxim de concertada”. Per Rafa, la nova metodologia d’aprofitament del bosc va lligada també al cicle de vida dels arbres. Per tant, “l’excedent cal aprofitar-lo: des de com escalfarem fins a com ens vestirem” i conscienciar la societat de la necessitat de la descarbonització. “El planeta el tenim cada vegada més calent”, va advertir el director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera. “Com a gestors i propietaris forestals, treballem perquè aquest model sigui compatible. La solució ha de ser conjunta. Ni l’administració podrà resoldre-ho per ella mateixa ni tampoc els propietaris”.
La formació és la base
Tot passa, a més, per conscienciar la societat. Per això, Reig va suggerir que “la primera matèria al batxillerat hauria de ser la descarbonització perquè la gent ara no hi entén i té una visió molt esbiaixada quan la descarbonització és possible”. Com va assenyalar també Virginia García, “la formació és la base i la recerca fonamental i s’ha de donar continuïtat als projectes europeus”.
Daniel Ibáñez va indicar, igualment, que “cal més formació i, sobretot, polítiques públiques més valentes: n’hi ha prou que les licitacions siguin una mica més exigents per accelerar el canvi”. I va donar una dada rellevant: “A Espanya amb prou feines s’arriba a l’1% de la construcció en fusta, tot i ser un dels països amb més superfície forestal. Tenim l’economia i el recurs per poder-ho fer. En els dos últims anys s’ha assolit un 30% de construccions amb aquesta tecnologia i, en pocs anys, segurament estarem al voltant del 15-20%”.
