Hi ha una cadira buida: com es pot transitar el dol per Nadal

El Nadal porta un imaginari col·lectiu ple de celebracions i alegria, gairebé una obligació d’estar bé que xoca de ple amb la realitat de les persones que travessen un dol. Per acompanyar aquestes persones, el programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa” impulsa les trobades "És Nadal i hi ha una cadira buida".

Les emocions del dol –tristesa, ràbia, por, nostàlgia, soledat– no canvien per Nadal, però sí que s’intensifiquen. "No és només un dia assenyalat, són setmanes senceres sentint la pressió de l’entorn per estar bé", explica Marta Gutiérrez, psicòloga experta en dol de l’equip d’atenció psicosocial (EAPS) Mutuam del programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa”.

Marta Gutiérrez i la seva companya Elisa Sanz, també psicòloga del programa, condueixen les xerrades a Barcelona. En aquestes trobades, que se celebren en diferents punts del territori espanyol, s’ofereixen recomanacions de gestió emocional, creant un espai segur i de confiança, i trencant la idea que el dol s’ha de viure en silenci i en soledat.

Com es pot parlar del vaivé emocional del dol

Una de les preocupacions principals de les persones és "la por de desmuntar-se i no saber si podran gestionar el cúmul d’emocions", explica Sanz. "Moltes persones intenten protegir els altres dels seus sentiments de dol perquè no els volen fastiguejar, però també per no haver de mostrar la seva pròpia vulnerabilitat", afegeix. "L’experiència ens diu que quan les persones comparteixen i reconeixen el seu dolor aquest pes interior s’alleugereix molt", assenyala Gutiérrez.

El dol travessa totes les generacions i això inclou també els infants i les persones grans. Als més petits, "els hem de deixar ser i actuar com a infants", tot i que les seves aparents muntanyes russes emocionals puguin desconcertar els adults. Amb els grans, la prioritat és no decidir per ells i preguntar-los directament com volen passar les festes, deixant de banda la imposició social d’estar junts per Nadal.

Diferents formes de viure el dol per Nadal

En aquestes festes, cada persona afronta el dol a la seva manera. Per això –i les psicòlogues ho subratllen– és fonamental reconèixer i respectar aquestes diferències.

"Les emocions no són positives ni negatives; són agradables o desagradables, però totes tenen un missatge i expliquen alguna cosa que ens passa", afirma Sanz. Per això és important expressar-les de manera natural i no reprimir-les.

Tanmateix, no sempre és fàcil saber què se sent. El dol és un vaivé constant. Ana García Jodorovich, que va assistir a la xerrada de Barcelona, va perdre la seva mare fa quatre anys: "Quan va morir vaig entrar en una depressió: no sortia del llit i no feia més que dormir i plorar".

Els anys següents, l’Ana va transitar per diferents versions del Nadal. L’arribada de la seva neta també li va transformar la mirada sobre aquestes festes: "Ser àvia em va canviar. La meva neta em va portar una alegria i el nostre Nadal va tornar a ser bonic".

Per a l’Ana, el suport incondicional dels seus i la flexibilitat amb què l’han acompanyada ha estat clau per suportar el dol del Nadal. També la va ajudar anar a teràpia amb la psicòloga Marta Gutiérrez. "Si no demanes ajuda, et pots quedar aïllada durant anys".

Segons les psicòlogues, no hi ha pautes estàndard per suportar un dol, però sí que es pot donar un consell que serveix per a tothom: "La recomanació és donar-te un temps per parar i veure com estàs i què necessites", reconeix Sanz.

Per a les psicòlogues és igual de vàlid replantejar les tradicions com mantenir les celebracions de Nadal en família "Petits gestos com unes paraules en un brindis o compatir anècdotes per recordar la persona que ja no hi és ho fan més fàcil. Així s’evita aquest efecte de l’elefant a l’habitació del qual no parla ningú i s’allibera tensió", expliquen.