La indústria catalana busca passar de la promesa de la IA a l’ús real

Barcelona ha acollit aquesta setmana, dimecres 28 i dijous 29, al CosmoCaixa el ConnectAI Industry Congress amb una ambició clara: convertir la intel·ligència artificial en una eina realment útil per al teixit industrial català o, com ho expressa la mateixa organitzadora, “en una palanca de competitivitat”. Lluny de discursos futuristes o demostracions pirotècniques, el congrés, que ha comptat amb el patrocini d’Ayesa, LC Pack, Orange Empresas i Amphos21, s’ha plantejat com un espai per parlar d’aplicació pràctica, d’eficiència i d’impacte, amb la voluntat explícita de passar “de la fascinació a l’acció”.

El ConnectAI, celebrat a la capital catalana –que els organitzadors reivindiquen com a epicentre industrial i tecnològic del país–, ha reunit empreses, centres de recerca, administració i proveïdors tecnològics sota tres grans eixos transversals: indústria, tecnologia i coneixement. I aglutina les més de 700 empreses de la indústria tecnològica catalana representades pels clústers de l’aigua, el packaging, l’energia i la indústria digital. El fil conductor de totes les sessions ha estat la idea que la IA no és un fi en si mateixa, sinó una palanca de transformació per afrontar reptes molt concrets del dia a dia empresarial.

“No és una qüestió de futur, sinó una qüestió de criteri”, ha resumit Joana Barbany, presidenta del Clúster Digital de Catalunya, una de les frases més repetides del congrés. La seva intervenció ha posat el to general d’un esdeveniment en el qual s’ha insistit, una vegada i una altra, que la clau ja no és parlar d’IA, sinó decidir com, per a què i amb quin sentit s’utilitza.

Aquesta idea –la necessitat de mirada crítica– ha reaparegut en moltes de les intervencions posteriors, sovint associada a conceptes com sostenibilitat, optimització i eficiència. Lluny de plantejar la IA com una solució universal, els ponents han insistit que el seu valor depèn de la capacitat de cada organització per identificar on aporta realment impacte i com s’integra dins dels processos existents.

De la promesa a l’ús real

Una de les idees més compartides durant les dues jornades és que la intel·ligència artificial ja és present en moltes organitzacions, però encara no prou estesa ni prou integrada per generar un impacte estructural. “Molta gent la fa servir, però encara és massa poc”, admetien diversos ponents. El repte, coincidien, és deixar de veure la IA com un element decoratiu o experimental i començar a incorporar-la amb intenció, buscant valor i retorn mesurable.

En aquest sentit, s’ha repetit que la tecnologia, per si sola, no transforma res. La IA s’ha de concebre com una eina al servei de decisions humanes, no com un substitut. “Qui pren les decisions són les persones”, ha estat un altre dels missatges recurrents, en un congrés que ha volgut posar l’accent en la responsabilitat, la calma i el criteri davant l’acceleració tecnològica.

Aquesta visió ha anat acompanyada d’un discurs clarament orientat a les petites i mitjanes empreses, considerades l’autèntic motor de la transformació industrial. La transició cap a un model més eficient, han defensat els organitzadors, no vindrà només de grans corporacions o projectes tractor, sinó de la suma de moltes iniciatives individuals, ben enfocades i connectades entre si. En el cas de les pimes, aquest salt sovint topa amb limitacions de temps, recursos i capacitat interna per definir una estratègia clara. Tot i això, diversos ponents han remarcat que precisament són aquestes empreses les que poden beneficiar-se més ràpidament de solucions ben enfocades, sempre que s’abordin amb una visió pragmàtica i alineada amb els objectius de negoci.

Una oportunitat –i una urgència– per a les pimes

Diverses veus han remarcat que la IA ofereix a les pimes una oportunitat sense precedents per competir en condicions més similars amb grans empreses. Lluny de limitar-se a “digerir dades”, la intel·ligència artificial pot ajudar a optimitzar processos, anticipar incidències, reduir costos i guanyar agilitat operativa.

“Qui no l’està utilitzant, està perdent eficiència”, ha advertit Esther Vilanova, directora de solucions digitals d’Amphos21, en una intervenció que ha posat de manifest el caràcter gairebé inevitable de la tecnologia. En la mateixa línia, altres ponents han insistit que qui implementi la IA marcarà el ritme del mercat, mentre que qui no ho faci, corre el risc de quedar-se enrere.

Aquesta sensació d’estar davant d’un canvi estructural s’ha comparat, fins i tot, amb grans revolucions tecnològiques del passat, com l’electricitat o internet. Amb un matís important: la IA no és el destí, sinó el combustible. El valor no rau en l’algoritme, sinó en com s’integra dins dels processos i en l’estratègia que l’acompanya, tot posant de manifest que seria un error fer-la servir simplement “per tenir-la”, o bé reduir-la a un simple assistent.

Responsabilitat, ètica i sostenibilitat

Tot i el to marcadament pràctic del congrés, el debat ètic també ha tingut un espai rellevant. Les reflexions sobre riscos, responsabilitats i límits de la intel·ligència artificial han servit per recordar que la seva implantació no pot ser acrítica ni deslligada de valors socials i ambientals. Aquest debat també ha incorporat advertiments sobre els riscos d’una adopció sense criteri humà o supervisió personal: des de la dependència excessiva de solucions opaques fins als possibles biaixos en els sistemes o la manca de governança sobre les dades. La necessitat d’establir marcs clars de responsabilitat ha estat compartida com una condició indispensable perquè la confiança en la tecnologia no es vegi erosionada.

En aquest sentit, s’ha subratllat la necessitat de desplegar la IA de manera ètica i sostenible, tenint sempre en compte l’impacte sobre les persones, el treball i el medi ambient. La tecnologia, s’ha remarcat, ha de reforçar les capacitats humanes i contribuir a un model industrial més resilient, no generar noves desigualtats ni dependències opaques.

La sostenibilitat ha estat, de fet, un concepte omnipresent durant el congrés, tant en relació amb l’eficiència energètica com amb la gestió de recursos, l’aigua o la circularitat dels materials. La IA apareix així com una aliada potencial per avançar cap a un model productiu més responsable, sempre que s’utilitzi amb criteri i visió a llarg termini.

Catalunya, preparada però amb reptes pendents

Des del vessant institucional, la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Maria Galindo, ha assegurat que Catalunya té els deures fets per afrontar la implementació de la IA a la indústria. En la seva intervenció, ha defensat que el país disposa d’un ecosistema tecnològic i de recerca potent, així com d’una estratègia industrial, social i democràtica orientada a connectar negoci i tecnologia.

Segons Galindo, la intel·ligència artificial és una palanca necessària de productivitat i competitivitat, però el seu desplegament ha d’anar acompanyat de polítiques que en facilitin l’adopció, la formació i la col·laboració entre agents. En aquest punt, el paper dels clústers ha estat reivindicat com a eina clau per democratitzar l’accés a la tecnologia i compartir coneixement entre empreses.

Col·laborar per escalar

El ConnectAI Industry Congress ha volgut ser també un espai de trobada informal. Entre ponències i taules rodones, les pauses de networking han estat pensades perquè els assistents poguessin compartir experiències, dubtes i aprenentatges. Durant aquests espais, el debat continuava lluny del faristol: preguntes sobre costos, dificultats d’integració o resistències internes circulaven entre cafès i targetes de visita. Aquest intercanvi constant ha reforçat una de les idees centrals del congrés: que la transformació amb IA no és un camí solitari, sinó un procés que es construeix compartint experiències i errors.

“El debat ja no és si s’ha d’implementar o no”, resumia Vilanova, “sinó quan i com”. Una afirmació que sintetitza bé l’esperit del congrés: la intel·ligència artificial no és una moda passatgera, però tampoc una vareta màgica. És una eina poderosa que exigeix estratègia, criteri i responsabilitat.

En aquest sentit, el ConnectAI deixa una conclusió clara: el futur de la indústria catalana no dependrà només de tenir accés a la millor tecnologia, sinó de saber-la utilitzar amb sentit, posant les persones i l’impacte al centre.