9: MOSAIC DE BELL-LLOC DEL PLA

Tots els detalls d’una cursa romana de quadrigues

El mosaic de Bell-lloc del Pla el va encarregar un personatge molt lligat a Roma, Cecilianus, i era a l’entrada de la seva ‘domus’ gironina
Tots els detalls d’una cursa romana de quadrigues

Cada matí, a l’escola es feia una rotllana en què el tema estrella de conversa era la pel·lícula de la nit anterior (aleshores gairebé tothom veia la mateixa cadena). Jo no tenia res a dir: a casa no teníem tele. A les nits, la banda sonora la proporcionava el pare tocant el piano, la tele no ens va arribar fins molt tard, d’herència, quan l’avi matern va morir. Tot i sentir-me exclòs, no em desagradava tenir el repte d’haver-me d’enginyar altres maneres d’integrar-me al grup.

Vist amb perspectiva, sé que em vaig perdre unes quantes coses sense aquella finestra al món. Ara n’hi ha moltes més, de finestres, però aleshores, diguin el que diguin, la petita pantalla era font de coneixement (és una llàstima, però, que l’entreteniment hagi guanyat per golejada la batalla al coneixement, a la tele). Un munt de detalls de com es vivia en altres èpoques i en altres latituds els coneixíem -els coneixien, els meus companys- gràcies a les pel·lícules que “donava” la televisió.

Així, doncs, no vaig veure fins més gran la pel·li Ben Hur, tan llarga com ben documentada. A Ben Hur hi ha una emocionant cursa de quadrigues molt fidel a la realitat. M’ha vingut al cap aquesta escena observant els nombrosos detalls del mosaic de Bell-lloc del Pla, al Museu d’Història de Girona, situat al centre de la ciutat, en un antic convent de frares caputxins del segle XVIII. És un mosaic prou gran, de 7 metres de llargària per 3,5 d’amplària. Reprodueix una cursa de quadrigues al circ Màxim de Roma, un vell edifici atribuït al rei Tarquini el Superb (segle VI aC), millorat i ampliat unes quantes vegades, que va esdevenir la més gran de les construccions d’aquest tipus al món antic. “El circ Màxim de Roma tenia 650 metres de llargada i una capacitat per a 250.000 espectadors”, m’explica Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de Girona, que m’acompanya en la visita. Deunidó! Més que dos camps del Barça plens a vessar. Al circ romà de Tarragona, que ja em sembla enorme, hi cabien 25.000 persones.

El ‘naufragium’ i l’‘sparsor’

Observo amb deteniment el munt d’escenes del mosaic: la sortida abans d’hora, els cavalls que no arrenquen a temps, els que s’encabriten, l’obstrucció malintencionada d’un auriga al seu rival, el naufragium -el carro que es bolca i pot dificultar perillosament la carrera dels altres-, l’ sparsor -l’encarregat de refredar els eixos de les rodes del carro durant la cursa, que amb la gerra sota el braç saluda el vencedor-... No hi apareix, però, el públic. Som nosaltres.

“Sembla que aquest mosaic el va encarregar un personatge molt lligat a Roma, Cecilianus, que devia assistir a moltes de les curses al circ romà i volia que tothom ho sabés. El mosaic estava situat en un espai d’entrada a la casa, una domus als afores de Girona, de manera que totes les visites l’havien de trepitjar -subratlla Sílvia Planas-. Es va trobar de forma casual a finals del segle XIX. Els paviments descoberts a la masia van quedar-se in situ fins a l’any 1937, quan van ser arrencats i dipositats al Museu Arqueològic de Girona. Després de la Guerra Civil, però, van ser traslladats al Museu Arqueològic de Barcelona”, detalla.

“El mosaic de Bell-lloc del Pla es va instal·lar per primer cop al Museu d’Història de Girona el 1987, amb motiu d’una exposició titulada 2.000 anys de patrimoni artístic municipal. I finalment, quan el 1992 es va fer la remodelació dels espais museístics, el mosaic va tornar definitivament a Girona.

“Vine, vine...”, diu de sobte la Sílvia. L’objectiu de la meva visita d’avui és el mosaic, però em convida amablement a visitar tot el museu, que ofereix un recorregut, a través de peces singulars, de la història de Girona, des de la seva fundació en època romana fins a la contemporaneïtat, amb espais sorprenents com el claustre o un cementiri.

Arribem a la porta d’entrada, i em fixo en el logo del museu: és el mosaic de Bell-lloc del Pla! No l’havia ni vist, quan hi he entrat. A la Sílvia li agradaria que el mosaic tingués encara més protagonisme. Argumenta que un museu ha de tenir poques peces i ben explicades: “Ha de ser sobretot evocador, ha de crear interès i generar emocions, ha de provocar curiositat i preguntes”. No pot ser un magatzem de peces com potser eren els museus de fa molt de temps.

De cop veiem passar a certa velocitat un petit grup amb segways, amb un guia al davant. “Mireu, aquí hi ha el Museu d’Història, on hi ha el cul de la lleona”, els diu (hi ha l’original d’aquesta escultura, tot i que la més visitada -i petonejada-és la del carrer). “A la lleona hi he dedicat dos minuts, i al mosaic, dues hores...”, penso: hi ha certament moltes maneres de visitar aquest museu.

S’ha escrit molt sobre aquest mosaic. Algunes de les paraules més belles les va dir Carles Rahola, un dels intel·lectuals més estimats de Girona: “Si un dia, per un bell atzar, l’arada dels nostres pagesos va tornar insospitadament a la llum, després de tants segles, aquest mosaic, no fou pas amb el designi que tornés a ésser colgat, sinó per tal que poguessin admirar-lo tots els qui senten la noble curiositat de les coses que foren”.

El mosaic, un art modest i decoratiu

“Els mosaics romans són obra de senzills tessel·laris, no gaire ben pagats. Es tracta, com també succeeix amb la pintura de parets, d’un art modest, efectista i decoratiu essencialment”, diu Milagros Guardia, catedràtica d’història de l’art antic i medieval de la Universitat de Barcelona. L’estudiosa troba “abundants paral·lelismes entre aquest mosaic, de finals del segle III i principis del IV, amb mosaics de procedència africana, siciliana o gal·la”. Mosaics, per exemple, com els famosíssims de Piazza Armerina, a Sicília, que són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. D’altra banda, Milagros Guardia assenyala que el tema del circ era habitual en les vil·les senyorials, els senyors de les quals imitaven les modes imperials i els seus símbols. Els palaus i el circ eren grans símbols de poder. “Fins i tot els nous palaus construïts en les noves seus del poder en època tetràrquica van incorporar un circ directament connectat amb les habitacions imperials”, explica Milagros Guardia.

Més continguts de