A part del tresor de bronze de Llavorsí, al Museu d’Història de Catalunya s’hi poden veure moltes més coses. Dimecres que ve tindrà lloc l’ Òrbita jazz a la terrassa del museu, a partir de les deu de la nit. Abans, a les 20.30 hores, hi haurà una visita guiada al museu. D’altra banda, aquests dies el mateix museu proposa un recorregut de nit pel barri de la Barceloneta per conèixer-ne els orígens i la transformació. És una passejada de nit, quan - en principi - fa menys calor. Aquestes iniciatives formen part del programa Viu el Patrimoni, que els museus, monuments i jaciments de la Generalitat de Catalunya, gestionats per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del departament de Cultura, han programat per a aquest estiu. Hi ha més d’un centenar d’activitats per gaudir de la cultura i del patrimoni cultural català.
Buscant un tresor… se’n troba un altre
Són 148 peces prehistòriques trobades per atzar per un col·leccionista de material bèl·lic de la Guerra Civil
El col·leccionista de material bèl·lic Josep Company rastrejava fa uns anys les muntanyes del Pallars Sobirà, allà on va desfermar-se la cruenta batalla de Baladredo, durant la Guerra Civil (1938). Buscava amb un detector de metalls tot tipus d’objectes que haguessin quedat a la superfície o enterrats, com a conseqüència d’aquella inútil contesa. I ves per on, a 1.600 metres d’altitud, prop de l’ermita de la Mare de Déu de Biuse, hi va trobar un autèntic tresor d’una altra època: 148 peces prehistòriques de bronze, gairebé totes ornamentals.
Uns anys més tard, el jove arqueòleg Josep Gallart va visitar Josep Company a casa seva, a Alcarràs, per conèixer uns materials molt interessants que havia recollit en un jaciment neolític d’aquest municipi. D’aquella visita en marxaria amb un tresor... que tampoc buscava. “De sobte, Josep Company va deixar la conversa a mitges i va aparèixer amb una capsa de sabates. La va obrir i em va mostrar el lot de materials que contenia”, explica Josep Gallart. “Vaig quedar impressionat. No havia vist mai reunides tantes peces de bronze antigues! En aquella capsa hi havia un munt de braçalets, botons, plaques de cinturó, destrals, un fragment d’espasa, una placa en forma de fulla que deuria ser per protegir el turmell i una peça que semblava feta per guarnir l’arnès dels cavalls. «T’agradaria estudiar-los?», em va dir. No m’ho vaig pensar dues vegades”, diu Josep Gallart, que més endavant escriuria el llibre El dipòsit de bronzes de Llavorsí. Pallars Sobirà.
“Josep Company va tancar amb cura la capsa i me la va donar. Vaig lliurar el material, d’acord amb ell, al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya”, explica el jove arqueòleg, amb indissimulada emoció. Gallart va obtenir una beca de la Diputació de Lleida per fer-ne l’estudi, que li va permetre fer una estada al Museu d’Antiguitats Nacionals de París, on va poder conèixer dipòsits francesos similars al de Llavorsí.
Aquest dipòsit de bronzes és el principal tresor patrimonial trobat en aquest municipi del Pallars Sobirà, un lloc conegut sobretot perquè s’hi celebra el concurs de gossos d’atura, que convoca pastors i gossos d’atura dels Països Catalans, el País Basc i el Pirineu francès. Llavorsí és just a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa i la Noguera de Cardós -aquí els rius són femenins... i cabalosos!-, en un indret on la vall és estreta i està voltada d’un muntanyam que cau abruptament sobre el poble. Les cases, engalanades amb sostre de pissarra, s’esglaonen ben juntes al pendent. Llavorsí és també un reclam per als amants del ràfting -passen, poc més avall, pel congost de Collegats, que vist des del riu és encara més espectacular-.És el mateix riu que durant la prehistòria era una important via de comunicació per als portadors de bronze.
Aquest dipòsit posa de manifest els contactes que va haver-hi entre les dues bandes de la serralada pirinenca -per entendre’ns, la catalana i la francesa- al llarg de la prehistòria, però sobretot durant l’Edat del Bronze, en què grups molt dinàmics van penetrar a Catalunya i s’hi van assentar. Hi van introduir els seus costums i creences, i també la cultura material. No es pot dir, però, que fos una colonització. En el seu desplaçament cap al sud utilitzaven no només les valls dels rius, sinó també les valls transversals, i alguns dels camins ramaders que han perdurat fins ben entrat el segle XX.
Segle VIII i VII abans de Crist
Segle VIII i VII abans de Crist“Els objectes de bronze de Llavorsí es poden situar cronològicament entre finals del segle VIII i inicis del VII abans de Crist, o sigui, entre finals de l’Edat del Bronze i inicis de la Primera Edat del Ferro”, m’explica Teresa Rodon, conservadora del Museu d’Història de Catalunya. “Tots es van trobar en un excel·lent estat de conservació”, diu Rodon, que destaca que “la gran majoria d’elements ornamentals van ser decorats amb cisell, amb motius geomètrics, motius d’espina de peix, ziga-zagues, línies i acanalats en forma de fus”.
“Aquests objectes, tant pel que fa a les formes com pel que fa a les decoracions, tenen grans similituds amb altres objectes, també de bronze, trobats al nord-est de França, prop dels Alps i el Jura, sobretot els de l’anomenat dipòsit de Larnaud (Jura), cosa que permet pensar que el conjunt de Llavorsí és d’origen alpí”, diu Teresa Rodon.
¿I per què es va dipositar tot plegat en un indret tan solitari, en un amagatall a l’alta muntanya? “És una incògnita. A més, no hi ha cap traça d’ocupació humana coneguda d’aquell moment històric, ni poblat, ni necròpolis. Per l’estat de fragmentació de la major part d’objectes, pel deteriorament que tenen, els arqueòlegs interpreten que es podria tractar d’un conjunt d’objectes fora d’ús, amortitzats, portats per metal·lúrgics ambulants i, per tant, destinats a la fosa o portats per comerciants per ser intercanviats. Cal tenir present que el bronze era en la prehistòria un material escàs i molt cotitzat”, diu Teresa Rodon. Per sort, els objectes de bronze de Llavorsí no es van arribar a fondre i avui els podem veure, ben lluents -acaben de ser restaurats-, a la col·lecció permanent del Museu d’Història de Catalunya.
