L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el 2030: amb més habitatge públic, assequible i de qualitat

Gairebé la meitat de la població de Catalunya -uns 3,4 milions de persones- viuen concentrades a l'àrea metropolitana de Barcelona. Això fa que, en els 636 quilòmetres quadrats dels 36 municipis que en formen part, el mercat de l'habitatge estigui molt tensionat. En els últims anys, els preus de l’habitatge han crescut molt per sobre del que poden assumir la majoria de llars. El resultat és evident: cada vegada més famílies tenen dificultats per accedir a un habitatge digne i mantenir-lo.

Davant d’aquest escenari, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha intensificat les accions per posar-hi remei. Si des del 2019 ja ha impulsat prop de 5.000 habitatges socials, d'ara fins al 2030 en preveu sumar uns 6.000 més a través dels diferents organismes metropolitans. En total, quan acabi la dècada, l’administració metropolitana haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics en deu anys.

En paral·lel, també ha centrat esforços en la rehabilitació: 6.809 habitatges s’han renovat gràcies als fons Next Generation. A més, els nous programes previstos -com el Pla social per al clima i el Pla nacional de rehabilitació- permetran ampliar-ne la xifra encara més en els propers anys.

L’objectiu és clar: enfortir un model metropolità d’habitatge públic assequible, innovador i de qualitat. Un sistema pensat per reduir desigualtats, reforçar la cohesió social i millorar la vida quotidiana de les persones. Per l’AMB, l’habitatge no és només un bé de mercat: és una infraestructura social que ha de respondre a les necessitats d’avui i resistir durant més de cent cinquanta anys. Tot, amb criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i social.

Com es fa l'habitatge públic?

Per garantir-ho, l’AMB participa en tot el cicle de l’habitatge públic. Ordena el territori per generar sòl, impulsa noves promocions assequibles, construeix equipaments per als municipis i assumeix les competències en habitatge que li marca la llei o que rep per conveni o via consorcial. Ho fa, sobretot, a través de tres organismes que articulen aquesta tasca.

D’una banda, hi ha l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que s’encarrega de la promoció pròpia: urbanitza, produeix sòl i construeix habitatge protegit tant de compra com de lloguer. De l’altra, Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), l’operador publicoprivat que crea parc de lloguer assequible a partir d’una societat mixta entre l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i el sector privat. I, finalment, el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), que impulsa la rehabilitació d’edificis amb un model integral treballat conjuntament amb la Generalitat i els municipis.

Habitatges de qualitat, innovadors i sostenibles

L’IMPSOL és l’organisme que vertebra bona part de la política d’habitatge protegit de l’AMB. Entre el 2019 i el 2025 ha impulsat 3.000 habitatges socials en diferents fases, des de projectes en redacció fins a obres en execució o ja finalitzades. Des d'ara i fins al 2030, preveu doblar aquesta capacitat promovent entre 500 i 600 habitatges anuals fins a assolir-ne 3.000 més.

Els seus projectes parteixen d’una idea clara: l’habitatge públic ha de generar ciutat i respondre a criteris de qualitat, eficiència i sostenibilitat. Per això incorporen estratègies bioclimàtiques, ventilació creuada, dobles orientacions i materials que estabilitzen la temperatura interior. També aposten per espais flexibles, lluminosos i no jerarquitzats, dissenyats amb perspectiva de gènere, i per comunitats que es vertebren a través de patis i espais comuns ben resolts, que milloren el confort i redueixen el consum energètic.

El lloger assequible metropolità

Una part decisiva de l’activitat recent de l’IMPSOL s’ha desenvolupat a partir del protocol que l’AMB, la Generalitat i el Ministeri de Transports (l'actual Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) van signar el desembre del 2020. L’acord fixava un objectiu concret: impulsar habitatge de lloguer assequible arreu del territori metropolità i construir 1.206 habitatges nous en quatre anys. 

Des d’aleshores, el desplegament ha estat sostingut: el 2021 es van lliurar 327 habitatges en vuit promocions; el 2022 se’n van executar 300 més en cinc municipis; el 2023 es van impulsar 254 habitatges addicionals, ja en fase de licitació; i el 2024 s’han projectat 265 habitatges a l’Hospitalet, Viladecans i Tiana. De cara al 2025, el protocol s’ha prorrogat amb 243 habitatges nous, i l’AMB ja treballa en un nou acord amb el Govern central per donar continuïtat a aquesta línia de promoció de lloguer assequible.

Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) és l’operador metropolità creat per impulsar habitatge de lloguer assequible tant a Barcelona com als municipis de l’entorn. Funciona com una societat mixta pionera a l’Estat, participada al 50 % pel sector públic (AMB i Ajuntament de Barcelona) i al 50 % pel sector privat (Nicrent Residencial, integrat per Neinor Homes i Cevasa). L’objectiu és ambiciós: construir i gestionar un parc de 4.500 habitatges assequibles -2.250 a Barcelona i 2.250 al conjunt metropolità- amb una inversió prevista de 600 milions d’euros. Una aposta que, per a l'ens metropolità, és necessària en un context en què només l’1,8 % del parc d’habitatge del territori és de lloguer social, lluny del 15 % recomanat per la Llei del dret a l’habitatge.

Per fer-ho possible, HMB ja treballa en 1.964 habitatges en diferents fases, des de projectes en redacció fins a obres en execució. La seva adhesió al Pla 50.000 de la Generalitat permetria rebaixar fins a un 18 % el cost final per a les famílies -gràcies a una reducció del preu de lloguer i de les despeses associades- i mantenir la vocació social amb què va ser creat. Les noves promocions incorporen qualitat arquitectònica, flexibilitat d’usos, accessibilitat universal i criteris de resiliència urbana, a més d’una mirada integral sobre el cicle de vida dels edificis i l’estalvi energètic. Tot plegat, amb un objectiu clar: frenar l’escalada de preus i reforçar la resposta pública davant l’emergència d’habitatge.