Roser Soley: “L’atenció personalitzada és el nostre punt fort”

Roser Soley dirigeix el Saló de l’Ensenyament des del 1998. Ella ha estat testimoni directe de l’evolució d’aquesta cita de l’educació, un referent imprescindible per a tots els joves que han de decidir quin pas segueixen després de l’ensenyament obligatori.

El nom popular és Saló de l’Ensenyament, però vostè fa referència a la Setmana de la Formació.

Perquè el Saló de l’Ensenyament és únicament una de les fires que es fan durant aquests dies. Això sí, la més gran. En aquest cas concret, el seu target és molt marcat: des dels 14 anys, l’alumne que està a punt d’acabar l’ESO, fins als 18, quan entra a la facultat o a fer un estudi de Formació Professional. Però hi ha altres salons com el Futura, dedicat als màsters i postgraus, per quan has acabat els estudis superiors i vols fer una especialització. O per als que ja són al món laboral i que volen reciclar-se…

Vostè és la directora del Saló des del 1998. Què ha canviat?

Principalment, que el Saló ha crescut. El gruix principal, el de l’oferta educativa, consisteix a informar sobre els estudis universitaris i la Formació Professional. És evident que, en funció del mercat, s’han anat incorporant noves demandes en totes les famílies professionals, i hi ha hagut un creixement molt important a nivell de les carreres de tecnologia, com és lògic. El saló s’ha anat fent gran i hem procurat que ho fes de tal manera que estigués molt ben estructurat, que el jove ho tingués molt fàcil de seguida que arribés al Saló per saber on havia d’anar. I tot això ho hem reforçat amb altres espais, com el que està dedicat a la ciència, als idiomes…

Què és el primer que fa un estudiant quan arriba?

Això depèn. Tant hi ha l’estudiant que ho té molt clar i va directament a allò que li interessa, com el que ha acabat l’ESO i dubta cap on seguir. En aquests casos, nosaltres intentem assessorar-los en funció del seu perfil i de les seves preferències.

És fàcil orientar-los?

Hi ha vegades que vénen influenciats, ja sigui pels amics, pels pares… Un exemple força habitual és quan aquest jove té, en el seu entorn més pròxim, com pot ser la família, molts membres que es dediquen a una mateixa professió o ofici. O que potser tenen moltes ganes de cursar uns estudis concrets però no són conscients de la demanda laboral que hi ha o que no es corresponen als seus gustos. Intentem assessorar en tots els casos, i de la millor manera possible.

Quin és el límit d’aquesta ajuda?

Nosaltres no som ningú per dir què ha d’estudiar cadascú. És cert que hi ha unes tendències, a nivell de sortida laboral, però no a tothom li agraden aquests oficis en què actualment és més fàcil trobar feina. En el cas dels graus, cadascú en fa un per adquirir coneixements sobre el que li agrada. En tot cas, sempre pot complementar la seva formació amb un màster o un postgrau.

Amb la crisi, ¿s’ha notat un canvi en el perfil del visitant o en les seves preferències?

L’augment més destacat ha estat al Saló Futura, dedicat als màsters i postgraus. Especialment l’any passat. Hi ha molta gent formada que s’ha quedat a l’atur i està molt interessada a especialitzar-se. I no és estrany. No fa gaire temps es va publicar un informe que confirmava que els salaris més ben remunerats eren per a les persones que tenien un màster o un postgrau, i que no era una situació casual sinó que en el futur aquesta tendència aniria en alça.

Segurament això també ha fet que augmentés la mitjana d’edat dels visitants al Saló.

En part sí, tot i que la gran majoria són joves que han acabat, o que estan a punt d’acabar la facultat i que no tenen feina.

I com ha canviat el món de la Formació Professional?

Quan vaig accedir al càrrec ja tenia pes, però molt menys que no pas ara. Ha anat augmentant amb el pas dels anys. Fins al punt que gairebé hi ha la mateixa quantitat de propostes d’universitats com de FP. I, a nivell d’estudiants, també passa una cosa similar.

Potser ara els joves hi veuen una sortida laboral més real que abans no veien.

Tinc la sensació que en aquest país a la FP no se li ha donat el reconeixement que es mereix. Si mirem països com Alemanya i França, és un potencial molt gran! Les empreses busquen professionals que tinguin aquesta formació. Aquí ha estat com un estigma que cal trencar. Un professional té més possibilitats d’entrar al món laboral. En el món de l’automoció, de l’empresa… necessiten la formació professional. I per això es va implementar la FP Dual, que serveix per a què l’alumne s’estigui formant a l’escola i a la vegada estigui fent pràctiques remunerades a l’empresa. I això ha fet que s’incrementés el nombre d’empreses que tenen convenis amb les escoles.

¿Té por que, amb les noves tecnologies i la possibilitat d’accedir a tota la informació amb un clic, el Saló de l’Ensenyament acabi quedant obsolet?

A casa no ho tens tot, ni de bon tros! És cert que hi ha portals informatius, i nosaltres en tenim un que és 365.cat, exclusiu per als expositors que participen en el Saló, i que poden contactar directament amb els alumnes. Però l’atenció personalitzada només la tens aquí. I aquest és el nostre punt fort, que tenim una sèrie de professionals que t’estan ajudant a escollir el teu futur, i són persones que fa uns anys han viscut el mateix que tu.

¿Els joves vénen acompanyats pels seus pares?

Entre setmana, de dimecres a divendres, acostumem a rebre moltes escoles, que vénen en grup a informar-se. Però a partir de divendres a la tarda, i sobretot el cap de setmana, acostumen a venir famílies senceres a veure on estudiaran els seus fills. És un moment decisiu de la seva vida!