El valor afegit de seguir estudiant després d'un grau

"Tot i treballar a jornada completa, vull seguir formant-me cursant un màster telemàtic"

Nom: Érica Jiménez Tarancón. Edat: 34 anys. Població: Barcelona. Estudis previs: Llicenciatura en Biologia (UB), Màster de Prevenció de Riscos Laborals (Universidad del Atlántico Medio) i Màster en Tecnologia i Gestió de l'Aigua (UPC). Ara comença: Màster en Sostenibilitat i Gestió de la Responsabilitat Social (UOC)

Quan l'Érica Jiménez va llicenciar-se en Biologia a la Universitat de Barcelona (UB), va decidir continuar la formació a la Universidad del Atlántico Medio, cursant el Màster de Prevenció de Riscos Laborals. Més tard, va matricular-se al Màster en Tecnologia i Gestió de l'Aigua, un programa formatiu acreditat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que té com a objectiu dotar l'alumnat d’una visió integral de la gestió del cicle urbà de l’aigua, tenint en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Ara, per seguir especialitzant-se en l'àmbit de la sostenibilitat, ha decidit inscriure's al Màster en Sostenibilitat i Gestió de la Responsabilitat Social que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El començarà, telemàticament, el 19 d'octubre.

"Anteriorment, per temes professionals, ja havia cursat dos màsters, però el que iniciaré ara feia molt de temps que em rondava pel cap apuntar-m'hi –confessa il·lusionada–. La sostenibilitat és un tema que m'interessa especialment i al qual voldria dedicar-me professionalment". Tot i estar treballant a jornada completa, no ha volgut deixar de formar-se. "Per culpa dels horaris, no podia matricular-me en cap màster presencial, però la UOC m'ha ofert la flexibilitat que necessito per compaginar-ho", explica. Per a ella, cursar un màster aporta un munt de beneficis. "Principalment, permet aprendre a desenvolupar tasques molt concretes que, des d'un coneixement més genèric com el que s'adquireix amb un grau, no es podrien fer", diu. Aquest curs afronta el màster amb moltes ganes. "Espero poder dedicar-li el temps que requereix, aprendre tant com sigui possible i, un cop acabat, demostrar-ho en l'àmbit professional –apunta–. M'encanta la idea de no deixar d'aprendre mai".

"Poder fer una estada llarga a l'estranger és un dels aspectes que més m'han agradat"

Nom: Mireia Garcia Marín. Edat: 22 anys. Població: Vinaròs (Baix Maestrat). Estudis previs: Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials (ETSEIB - UPC). Està cursant: Màster en Enginyeria Industrial amb especialitat en IT (ETSEIB - UPC), amb conveni amb la Universitat Tècnica de Munic (TUM)

La Mireia Garcia estava acabant el grau d'Enginyeria en Tecnologies Industrials (ETSEIB-UPC) quan va començar a triar i remenar entre l'oferta de màsters de les universitats catalanes. "L'últim any de la carrera va ser un moment ple de dubtes –recorda–. Tenia clar que volia fer un màster, però no sabia quin". Ella volia seguir formant-se: "Només amb el grau no em veia prou preparada per exercir la professió i, a més, per poder signar projectes d'enginyeria industrial, cal un màster". Finalment, va topar amb el Màster en Enginyeria Industrial amb especialitat en Tecnologies de la Informació, que ofereixen al mateix centre universitari. Va començar-lo el curs passat, però tan sols va agafar-ne algunes assignatures per poder-lo compaginar amb la feina. "No volia angoixar-me només començar –apunta–. Alhora, poder treballar i estudiar al mateix temps m'agrada, perquè m'enriqueixo en el camp laboral i acadèmic".

Ara està a punt de començar el seu segon any al màster. "M'està agradant, però el que realment valoro més és que em brindi la possibilitat de fer una estada llarga a Munic i poder practicar-hi l'alemany –argumenta–. El país m'encanta i ja fa anys que estic estudiant l'idioma". Tot i els beneficis laborals que pot aportar cursar un màster, la Mireia ho matisa: "És cert que t'obre portes, però això no vol dir que sempre quedin obertes, perquè trobar feina no depèn només de tenir un màster". Tanmateix, explica que la borsa de pràctiques de la universitat i els esdeveniments que organitza són útils per fer el salt al món laboral. "Cursar un màster oficial també és indispensable per a qui vulgui fer un doctorat", acaba recordant.

"He arrodonit la meva formació com a docent i he aconseguit més entrevistes de feina"

Nom: Anna Moreno Tura. Edat: 24 anys. Població: Arbúcies (Selva). Estudis previs: Grau en Traducció i Interpretació (UAB). Ha cursat: Màster en Ensenyament d'Espanyol i de Català com a Segones Llengües (UdG)

Quan l'Anna Moreno estava acabant el Grau en Traducció i Interpretació que cursava a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va decidir que optaria per fer un màster. "Aleshores ja havia estat treballant de professora a mitja jornada i havia descobert que m'agradava molt aprendre llengües, però també ensenyar-les". Per això, va començar a buscar màsters que permetessin especialitzar-se en l'ensenyament de l'espanyol i el català. Finalment, va decantar-se pel Màster en Ensenyament d'Espanyol i de Català com a Segones Llengües, impartit a la Universitat de Girona (UdG). "Em permetia tractar les dues llengües i m'obria les portes a poder fer pràctiques a l'estranger, amb el suport econòmic de les beques Erasmus", explica. Si bé no tenia estudis de filologia, reconeix que tenia un rerefons enfocat a la gramàtica i a la correcció lingüística. "Especialment, m'interessava molt poder aprendre més sobre metodologia i adquisició de llengües", apunta.

Ara l'Anna ja ha acabat el màster i assegura que les expectatives que tenia quan s'hi va matricular s'han complert. "Sense haver-lo cursat, la meva forma d'ensenyar una llengua i d'estructurar les classes no seria la mateixa", admet. Laboralment, comptar amb aquest títol li ha permès accedir a molts més processos de selecció. "El màster no només m'ha obert portes, sinó que també m'ha arrodonit la formació com a docent", afegeix. Un dels moments més especials de cursar aquesta titulació va ser anar a fer les pràctiques a Reykjavík, a la Universitat d'Islàndia. "Vaig veure com s'impartien les classes als instituts islandesos i com s'hi plantejava l'aprenentatge d'una llengua estrangera –destaca–. Van ser uns mesos molt intensos, però va valdre molt la pena".

"Ja treballo al sector porcí, però crec que el màster m'ajudarà a millorar com faig la feina"

Nom: Anna Boronat Olivart. Edat: 27 anys. Població: Juneda (Garrigues). Estudis previs: Doble grau de Ciència i Producció animal i Veterinària (UdL). Ara comença: Màster en Sanitat i Producció Porcina (UdL)

L'Anna sempre ha tingut clar que, un cop acabada la carrera, es voldria seguir formant. "Per entrar al món laboral és essencial estar ben preparat", explica. Per això, després d'estudiar un doble grau en Ciència i Producció Animal i Veterinària a la Universitat de Lleida (UdL), aquest curs s'ha matriculat al Màster en Sanitat i Producció Porcina que ofereix el mateix centre universitari. "Actualment, ja estic treballant al sector porcí i crec que aquest màster em serà ideal per poder continuar millorant com faig la meva feina", apunta. Triar-lo, però, no va ser senzill. "Hi ha molts màsters relacionats amb aquest àmbit", recorda. Ara bé, el de la UdL va convèncer-la del tot. "És molt complet i tracta tots els conceptes que et pots trobar a la feina", relata.

Parlem amb ella quan falten pocs dies perquè comenci les classes. "M'imagino un màster farcit de conceptes teòrics i pràctics habituals al món laboral, ple d'eines per millorar el meu dia a dia a la feina i amb un munt d'aprenentatges nous", aventura il·lusionada. En l'aspecte d'entrada al món laboral, opina que qualsevol formació pot obrir noves portes, però creu especialment en el potencial dels màsters. "A la vida, ens hem d'anar formant constantment, perquè sempre hi ha coses noves per aprendre –explica–. Una persona que no hagi fet un màster, pot ser que no tingui un domini tan alt d'algunes àrees del sector com algú que sí que n'ha cursat un".

"He trobat feina d'investigadora en l'àmbit privat i estic fent un doctorat a temps parcial"

Nom: Helena Miquel Nabau. Edat: 26 anys. Població: El Palau d'Anglesola (Pla d'Urgell). Estudis previs: Grau en Psicologia (UdL). Ha cursat: Màster en Recerca en Comportament i Cognició (UB)

"Quan estudiava, sempre sentia allò que, avui dia, el grau el té molta gent i que, com a mínim, cal tenir un màster per poder destacar", recorda l'Helena Miquel. Per això, quan va començar a cursar el grau en Psicologia a la Universitat de Lleida, ja tenia coll avall que voldria cursar un màster. "A més, quan vaig acabar la carrera em sentia poc preparada per desembarcar al món laboral i sentia que necessitava tenir més formació en alguna àrea específica", assegura. Durant el grau s'havia adonat que el que li agradava més de la seva disciplina era la investigació. "Vaig buscar un màster de psicologia que s'enfoqués cap a l'àmbit de la recerca", concreta. La titulació que s'hi ajustava la va trobar a la Universitat de Barcelona: el Màster en Recerca en Comportament i Cognició. M'atreia molt l'oportunitat de poder aprendre i col·laborar amb grups de recerca molt importants i reconeguts, però també el caràcter internacional del màster, que s'impartia en anglès i que comptava amb alumnes provinents de tot el món", relata.

Ara ja ha acabat el màster i n'ha acabat satisfeta. "No coneixia ningú que l'hagués cursat anteriorment i no sabia gaire què esperar-ne –rememora–. Sí que m'imaginava que seria exigent, i amb això la vaig encertar". L'Helena assegura que, gràcies a l'exigència d'aquests estudis, ha pogut millorar molt els seus coneixements de la disciplina. A més, destaca que, com que es tracta d'un màster molt enfocat a la investigació, una de les principals sortides és cursar el doctorat. "En el meu cas, he pogut trobar feina en la indústria de la investigació privada i estic fent un doctorat a temps parcial", apunta.

"Especialitzant-me en màrqueting i gestió esportiva, busco poder treballar del que m'encanta"

Nom: Pol Sainz Vargas. Edat: 23 anys. Població: Manresa (Bages). Estudis previs: Grau en Publicitat i Relacions Públiques (UVic-UCC). Ara comença: Màster en Gestió i Màrqueting esportiu (UVic-UCC)

"Quan vaig acabar la carrera em vaig adonar que sabia un munt de coses, però que no era expert en cap àrea concreta de la disciplina", explica Pol Sainz. Va ser en el moment de posar el punt final al grau en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) que va decidir cursar un màster. "El món de la publicitat i el màrqueting és immens i hi ha àmbits molt diferents", admet. A ell sempre li havia interessat molt aprendre de quina manera aquesta disciplina podia aplicar-se al sector de l'esport. "Tota la meva vida he estat vinculat a l'esport i n'he gaudit moltíssim", confessa. Per això, quan va haver de triar màster, va escollir el Màster en Gestió i Màrqueting esportiu que ofereix la mateixa universitat. "Una persona que coneixia l'havia cursat i me n'havia parlat molt bé", explica.

Ara està a punt de començar-lo. "Tinc unes expectatives força altes –avança–. M'han explicat que és molt interactiu, amb una gran participació de la classe i que aprendré molt tant dels professors com dels companys que ja s'estiguin dedicant al sector". Per a en Pol, especialitzar-se és vital. "Si t'especialitzes, obres portes laborals –sentencia–. Cursant aquest màster busco poder treballar del que més m'agrada", continua. Tanmateix, afegeix que les coses no les regalen i que, en el mercat laboral, hi ha altres factors que les empreses tenen en compte. "A vegades, tenir certa experiència laboral en el sector es valora més que no pas comptar amb una titulació acadèmica –alerta–. Una cosa és tenir uns coneixements, però l'altra és saber aplicar-los a l'àmbit laboral", rebla.

"En el camp de les telecomunicacions, tenir un màster t'assegura cobrar un millor salari"

Nom: Alejandra Garrido Atienza. Edat: 28 anys. Població: Portbou (Alt Empordà). Estudis previs: Grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacions (UPC). Ha cursat: Màster en Enginyeria de Telecomunicacions (UPC)

L'Alejandra Garrido va adonar-se que volia cursar un màster quan estava fent el Treball de Final de Grau de la carrera d'Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacions, a la UPC. "Vaig fer el treball en un grup de recerca de la mateixa universitat que es dedicava a dissenyar antenes –recorda–. Em van suggerir que, si de veritat m'agradava l'àmbit de la recerca i volia iniciar una carrera acadèmica, m'apuntés a estudiar un màster". Va fer-ho i es va matricular al Màster en Enginyeria de Telecomunicacions que també impartia la UPC. "Durant els meus estudis vaig descobrir que hi havia un món que relacionava les microones amb disciplines com la biologia o la medicina i em va encantar", rememora.

El màster, que era habilitant, li va servir per poder signar projectes d'enginyeria de telecomunicacions, però també per marxar d'Erasmus i, posteriorment, iniciar un doctorat. "Vaig triar fer un doctorat industrial, que em donava just el que volia: compaginar la recerca i treballar en una empresa", explica. Així, ha fet el doctorat a MiWEndo, una spin-off de la UPC, la UPF i l'Hospital Clínic de Barcelona que ha dissenyat un sistema que, col·locant unes petites antenes al coloscopi, permet captar imatges de microones i detectar de forma precoç el càncer colorectal. "Tenir un màster, haver fet recerca a la universitat, haver marxat d'Erasmus... Tot van ser elements que van agradar a MiWEndo quan van veure el meu currículum", explica. Per a Alejandra Garrido, en el camp de les telecomunicacions no hi ha problemes de feina. "Encara que no tinguin el màster en trobaran segur, però el màster t'assegura cobrar un millor salari", rebla.

"Estic tirant endavant una 'start-up' que fa motors per a satèl·lits elèctrics i sostenibles"

Nom: Adrià Senar Tejedor. Edat: 22 anys. Població: Igualada (Anoia). Estudis previs: Grau d'Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials (ESEIAAT-UPC). Està cursant: Doble titulació de Màster en Enginyeria Aeroespacial (ESEIAAT-UPC) i Màster de Gestió (Cranfield University)

En el mateix instant en què l'Adrià va començar a estudiar el grau, ja va tenir clar que voldria fer un màster. "Tota la carrera està enfocada a continuar l'itinerari estudiant un màster", apunta. Així, quan va acabar el grau d'Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials (ESEIAAT-UPC), va decidir cursar una doble titulació: el Màster en Enginyeria Aeroespacial (ESEIAAT-UPC), combinat amb el Màster de Gestió (Cranfield University), al Regne Unit. "Fer aquest màster era el camí natural a seguir després del grau i poder-lo compaginar amb els estudis al Regne Unit ha estat genial -opina-. M'ha servit per integrar la meva vocació empresarial als meus estudis d'aeronàutica", continua. Alhora, explica que sortir a estudiar fora li ha permès aprendre altres formes d'ensenyar i de treballar en el seu camp.

Ara ja ha acabat pràcticament els estudis. "Tan sols em queda presentar el Treball de Final de Màster", diu. Dels beneficis que li ha aportat haver cursat aquesta doble titulació, en destaca diversos. "Fer un màster és clau per accedir a molts llocs de treball, perquè aporta un coneixement molt més específic i complet de les disciplines", concreta. També l'ha ajudat molt a engegar Keiros Space, un projecte que ha fundat amb uns companys de la carrera. Es tracta d'una start-up catalana dedicada a fer motors per a satèl·lits elèctrics i sostenibles. "Comptar amb els dos màsters ha estat essencial a l'hora d'ajudar-me a gestionar i desenvolupar la start-up", conclou.

"A la meva generació tenim molt interioritzat que sense un màster no anem enlloc"

Nom: Bernat Molina Sagarra. Edat: 25 anys. Població: Barcelona. Estudis previs: Doble grau de Ciències Polítiques i Dret (UPF). Ha cursat: Màster en Direcció de Relacions Institucionals, Esdeveniments i Protocol (Blanquerna-URL)

"A la meva generació, tenim molt interioritzat que, si no cursem un màster, no anem enlloc", comença Bernat Molina. Ell va estudiar un doble grau en Ciències Polítiques i Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). "En el meu cas, si volia fer carrera per la vessant del dret, em calia estudiar un màster d'advocacia i, si volia tirar per la branca de ciències polítiques, considerava que amb un grau tampoc en feia prou", opina. Així, tan bon punt va començar el doble grau ja tenia clar que hauria d'acabar fent un màster. Per escollir-lo, va revisar quines àrees li havien agradat més dels dos graus i va topar amb la branca de les relacions institucionals i el protocol. "M'havia fascinat i vaig adonar-me que podria enfocar la meva trajectòria laboral cap aquí", apunta.

Ara ja ha acabat el Màster en Direcció de Relacions Institucionals, Esdeveniments i Protocol, a Blanquerna - Universitat Ramon Llull. "Ha satisfet les meves expectatives –valora–. Si bé al principi m'esperava que la càrrega acadèmica seria similar a la dels graus, amb el temps vaig entendre que el màster, més que grans dosis de coneixement, aporta sobretot oportunitats laborals". Gràcies a cursar el màster ha pogut fer pràctiques en una institució pública i conservar la feina durant uns mesos més. "Avui dia, si algú no té la carrera de protocol i vol dedicar-s'hi, fer un màster és del tot imprescindible per entrar al sector", rebla.

"El curtmetratge documental que vaig fer durant el màster segueix movent-se per festivals"

Nom: Núria Ubach Vilà. Edat: 27 anys. Població: Cabrianes (Bages). Estudis previs: Grau en Comunicació Audiovisual (UVic-UCC). Ha cursat: Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu (UAB)

A la Núria Ubach sempre li havia rondat pel cap la idea de cursar un màster. Tanmateix, quan va acabar el Grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), va optar per marxar un any a l'estranger. Després va treballar un temps en altres sectors professionals. "Fins que vaig veure clar que era el moment de cursar un màster i encarrilar la meva trajectòria dins el món de l'audiovisual", explica. Tenia clar que volia encaminar-se cap al cinema i, en concret, cap al gènere documental. "Vaig trobar que hi havia una oferta amplíssima de màsters, però vaig triar el Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)", diu.

Ara ja l'ha finalitzat i està contenta d'haver-lo cursat. "Durant tot el curs dediques un munt d'hores a fer realitat un projecte audiovisual –explica–. Jo vaig fer un curtmetratge documental i ha donat fruits, perquè avui encara seguim movent-lo per festivals". Gràcies al màster, també ha pogut fer nous contactes al món professional i continuar aprenent tècniques audiovisuals. "La carrera de Comunicació Audiovisual és molt àmplia i et permet tocar moltes tecles, per això considero que fer un màster i especialitzar-te és important", conclou.