Un model integral per a la salut mental

A Catalunya, més d'un milió de persones conviuen amb algun trastorn mental. Les xifres criden a l'acció: gairebé una de cada quatre persones majors de quinze anys declara patir malestar emocional, i entre la població infantil –de quatre a catorze anys– un 7,4% reconeixen tenir algun problema relacionat amb la salut mental.

Aquestes dades s’emmarquen en una realitat global. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones al món experimentarà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Unes xifres que no només posen de manifest la magnitud del repte, sinó que apel·len directament a totala societat: cal mirarla salut mental comuna responsabilitat col·lectiva i actuarper revertir aquesta tendència.

És en aquest context que neix el Pacte Nacional de Salut Mental, una iniciativa del govern de Catalunya que vol donar una resposta global, coordinada i transformadora a un dels grans desafiaments socials i sanitaris del nostre temps. El pacte aposta per una nova manera d’entendre la salut mental: una mirada transversal que posa les persones al centre i que integra tots els àmbits –sanitari, educatiu, social i comunitari– amb l’objectiu de garantir un benestar emocionalque sigui real i sostingut al llarg de la vida.

Protagonistes del procés de recuperació

El Pacte Nacional de Salut Mental aposta per un model propi i transformador, que situa la persona al centre i entén la salut mentaldes d’una mirada biopsicosocial, és a dir, tenint en compte els factors biològics, psicològics i socials que influeixen en el benestar. L’objectiu és passar d’un enfocament assistencial a un de participatiu,on les persones amb problemes de salut mental deixin de ser vistes només com a pacients per esdevenir protagonistes del seu propi procés de recuperació.

Aquest nou model també posa l’accent enla coordinació entre tots els agents implicats (administracions, serveis sanitaris, entitats especialitzades i associacions de familiars) per garantir una atenció integral i respectuosa amb els drets de cada persona.

Projectes que ja transformen l'atenció

El canvi de mirada que promou el pacte ja s’està fent visible a través de diversos projectes impulsats en els últims anys. Des del 2022, s’han posat en marxa iniciatives innovadores que ajuden a millorar la detecció, l’acompanyament i la inclusió de les persones amb problemes de salut mental.

Entre aquestes accions destaca la creació dels Punts Blaus a totes les universitats, espais de referència per detectar i atendre situacions de malestar emocional i oferir suport i assessorament personalitzat a l’alumnat. També el Programa temporal per impulsar la presència de les arts i la cultura com a eina de salut i benestar, coordinat pel departament de Cultura, i la línia d’ajuts Ocell de Foc, del departament de Treball, adreçada a projectes que promouen l’autonomia personal i la inclusió de joves d’entre 16 i 30 anys amb problemàtica de salut mental.

Model d'intervenció esglaonada

Alineat amb el Pacte Nacional de Salut mental, s’ha elaborat el PDSMiA, que és l’instrument d’informació, estudi i proposta mitjançant el qual el departament de Salut determina les línies directrius per impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions a desenvolupar en l’àmbit de la promoció de la salut mental, de la prevenció i del tractament de les malalties associades a la salut mental, les addiccions, i per millorar la qualitat de vida de les persones afectades. Des d’aquest marc, s’està desplegant una transformació profunda del model d’atenció, que aposta per una xarxa més accessible, equitativa i continuada. Aquesta mirada comunitària s’expressa també en el model d’intervenció esglaonada, que organitza els serveis segons nivells d’intensitat. D’aquesta manera, cada persona pot accedir al tipus d’atenció que més s’ajusta a la seva situació.

En aquest marc, el Programa de col·laboració entre salut mental, addiccions i atenció primària i comunitària (PCP) és un exemple d’èxit: professionals de tots dos àmbits treballen conjuntament als centres d’atenció primària (CAP) per detectar precoçment els casos, millorar la coordinació i garantir una atenció més propera i integrada.

Infants i joves, al centre

La salut mental infantili juvenil és una de les grans prioritats del Pla. Els 52 Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) cobreixen totel territori amb equips multidisciplinaris altament especialitzats, que treballen coordinadament amb hospitals de dia i unitats d’hospitalització.

Tanmateix, alguns infants i adolescents amb alta vulnerabilitat o situacions familiars complexes necessiten un suport més proper.Per això, el Pla preveula creació d’equips d’intervenció en crisia domicili, formats per professionals de diferents disciplines, per donar resposta immediata a situacions de patiment psicològic greu i evitar la cronificació dels trastorns.

Prevenció del suïcidi: una prioritat de país

El suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura entre els joves de 25 a 34 anys a Catalunya. Per revertir aquesta realitat, el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC) estableix un marc integral per reforçar la detecció i intervenció precoç en casos de depressió i risc suïcida, alineat amb les recomanacions de l’OMS.

El PLAPRESC s’articula a partir de l’experiència del programa Codi Risc de Suïcidi i promou una estratègia col·laborativa que involucra departaments del Govern, professionals, entitats i la societat civil. A més, la pandèmia va reforçar la necessitat d’aquest pla, evidenciant la importància de cuidar el benestar emocional i donar suport als col·lectius més vulnerables.

Menys estades de llarga durada

Les línies estratègiques del PDSMiA ja donen resultats tangibles. En només un any, Catalunya ha aconseguit l’ingrés zero de llarga estada en salut mental en els territoris on funcionen les Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida (UFRPV).

Gràcies a aquest model, més de 60 persones que haurien hagut d’ingressar en institucions de llarga estada han iniciat un procés de recuperació amb suport comunitari, amb l’acompanyament d’equips multidisciplinaris i perfils de suport entre iguals (P2P).

Aquest canvi simbolitza el pas d’un sistema centrat en la institucionalització a un enfocament rehabilitador i comunitari, que posala persona al centrei prioritza el seu retorni integració en l’entorn habitual, amb les einesi el suport necessaris per recuperar el projecte vital.

Les 6 línies estratègiques del Pacte Nacional de Salut Mental