Quan se'n va la llum, no només s'interromp el subministrament elèctric, també queda afectat tot el sistema digital que permet la circulació de missatges, trucades i comunicacions. A Europa, més de 520 milions de persones utilitzen diàriament serveis mòbils, cada línia genera més de 50 GB de trànsit mensual i el 5G ja supera els 200 milions de connexions actives. Tot plegat requereix energia constant: aproximadament 0,12 kWh per cada gigabyte transferit.
L'apagada del 28 d'abril del 2025 a la península Ibèrica va ser un clar exemple de què passa quan aquest engranatge s'atura. La incidència va afectar punts estratègics i va posar a prova la capacitat de resposta de mitjans, operadors i institucions, cosa que va evidenciar el paper crític de les infraestructures en situacions d'emergència.
El periodisme davant una situació excepcional
A RTVE, la interrupció del subministrament elèctric va activar de manera immediata els protocols d'emergència per garantir la continuïtat del servei públic, explica el director d'operacions del mitjà, Víctor Sánchez Espinosa. L'emissió es va concentrar en els canals principals, es va assegurar el funcionament dels equips crítics i es va reorganitzar la producció per adaptar-la a les limitacions imposades per l'apagada. Paral·lelament, les redaccions van prioritzar la informació de servei i la cobertura directa, un retorn a l'essència del periodisme en situacions límit.
Infraestructures amb capacitat de resposta
Mentre els mitjans s'adaptaven a les circumstàncies, les xarxes de comunicació també operaven sota una pressió notable. La distribució del senyal, gestionada per Cellnex, es va mantenir estable malgrat les dificultats i això va permetre que la ràdio i la televisió continuessin arribant a la ciutadania en les hores de més incertesa. "Va ser clau que la ràdio i la televisió arribessin a tots els usuaris aquell dia perquè els va permetre estar informats", remarca Sánchez.
El CEO de Cellnex a Espanya, Alfonso Álvarez, defineix aquella jornada com "difícil i atrafegada". Les xarxes crítiques —televisió, ràdio i radiocomunicacions d'emergència com els serveis policials i de bombers— van resistir gràcies a la infraestructura prèviament desplegada: bateries, generadors, sistemes redundants i acords de subministrament de combustible. Aquestes mesures van ser decisives per assegurar la disponibilitat dels serveis que no poden interrompre's.
Una infraestructura preparada pel futur
L'apagada general del 28 d'abril va demostrar que, en un país cada cop més digitalitzat, assegurar la continuïtat de les comunicacions és tan essencial com garantir el subministrament elèctric. L'experiència ha reforçat la importància d'invertir en infraestructures de telecomunicacions més robustes i resilients, amb sistemes de suport capaços de respondre davant qualsevol eventualitat. En aquest escenari, Cellnex ha evidenciat la seva capacitat d'adaptació, mantenint actius els serveis crítics en un moment d'extrema tensió operativa.
Cellnex, referent europeu en infraestructures de telecomunicacions
L'empresa celebra el seu desè aniversari després d'una dècada marcada per un creixement sostingut
Cellnex celebra el seu desè aniversari després d'una dècada marcada per un creixement sostingut i una expansió que l'han situat entre els referents europeus en infraestructures de telecomunicacions. Des de la seva sortida a borsa l'any 2015 i l'entrada al mercat italià, la companyia ha ampliat la seva presència en fins a deu països. En aquest recorregut, ha incorporat mercats clau com Polònia, el Regne Unit o Portugal, i ha impulsat alhora la diversificació del negoci i el desplegament d'actius essencials per al 5G.
