Especials 10/01/2012

Pedro Alonso: a tocar de la primera vacuna contra la malària

El prestigiós metge i investigador ha fet de la batalla contra la malària el seu horitzó professional i vital. Va començar amb més voluntat que diners, i ara treballa per promoure i remoure la salut global des de la fundació que lidera

Mònica L. Ferrado
3 min
Pedro Alonso, a tocar de la vacuna contra la malària / ROBERT RAMOS

BarcelonaBUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS

o bé

FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR LA CRISI I ELS ENTREBANCS

"Fa vint anys la malària era una malaltia oblidada i als que ens dedicàvem a això ens deien bojos", recorda Pedro Alonso, impulsor de la vacuna de la malària que està a punt de veure la llum. Encara hi ha caixes per obrir al seu nou despatx, a les oficines de la fundació que lidera, ISGlobal, des de la qual treballarà per promoure i remoure la salut global. Ho porta fent des que el 1984, acabat de llicenciar, va aconseguir anar a treballar com a metge per primer cop a l'Àfrica, a Gàmbia, atret per la medicina tropical.

Allà va prendre consciència de la dimensió de la malaltia: "Visitava entre quaranta i cinquanta malalts cada dia. I molts patien malària, mentre que a la facultat, durant tota la carrera, aquesta malaltia va ocupar com a molt cinc minuts del temari. Com a metge jove, no estava acostumat a viure el fracàs de la medicina, i menys amb nens. El 95% de les morts són de menors de 2 anys i sovint no trobaves la resposta de per què uns morien i altres no. Aleshores vaig veure que només fent recerca es podria combatre la malaltia". Va redirigir la seva tasca, de metge a investigador. Al jove Alonso li van proposar dur a terme un projecte que havia de portar la contrària a una conclusió de l'OMS, que en aquells moments considerava inútil distribuir xarxes de mosquit per evitar la picada del mosquit que porta el paràsit de la malaltia.

Per a un jove investigador, desmentir la mateixa OMS és tot un repte. "A Gàmbia vaig fer el meu millor estudi, és molt més important i rellevant que la vacuna, encara que no se'n parli", explica entusiasmat. S'aixeca d'una revolada i, entremig de les caixes del seu despatx, recupera un arxivador. Treu un article científic que va publicar a la prestigiosa revista científica The Lancet. "Érem allà on Jesucrist va perdre l'espardenya, a Farafeni, on la població viu en poblats molt dispersos. Jo tenia un cotxet petit, i cada matí anava fins al riu per trobar-me amb un col·laborador local que em passava les dades que havia recollit una xarxa de treballadors i distribuïdors de mosquiteres que vam organitzar per fer el seguiment de 25.000 persones pels poblats", recorda. A la meitat se'ls havia donat mosquiteres, i a l'altra meitat no. Durant dos anys van anar recollint dades de morts. "Vam introduir les dades a l'ordinador i quan va sortir la gràfica vam quedar al·lucinats, a les poblacions que havien fet servir mosquiteres s'havia reduït la mortalitat per malària en un 40%", diu Alonso. Amb els resultats a la mà, va aconseguir que l'OMS canviés les seves recomanacions. "L'any passat es van distribuir 300 milions de mosquiteres impregnades d'insecticida. Cada una costa entre quatre i cinc dòlars i dura uns cinc anys. Per un euro l'any podem salvar una vida".

Una vacuna efectiva

La prevenció, però, passa també per aconseguir una vacuna efectiva. El 1996, Pedro Alonso, ja reconegut com a personalitat mundial en malària, emprèn la seva aventura per investigar sobre la vacuna a Moçambic, un dels països més pobres del món, just quan s'acaba una guerra civil. Va a Manhiça, a l'hospital on ha de dur a terme el seu treball. L'espai que li han atorgat per emprendre la recerca amb la qual ha d'aconseguir una vacuna per acabar amb la malària és una habitació de quatre metres quadrats. Avui, el Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CISM), vinculat a l'hospital Clínic de Barcelona, ocupa uns 6.000 metres quadrats i compta amb tecnologia puntera, un laboratori biomèdic i un complex sistema informàtic per controlar el cens i treballar amb mapes detallats per satèl·lit. Probablement, és el lloc d'Àfrica on millor se sap quins problemes de salut afecten les persones. També serveix com a catalitzador de moltes altres millores per al territori, com la formació de personal sanitari local, majoria al centre, "per justícia i per eficàcia: són els que es poden relacionar millor amb la seva gent i les seves infraestructures". I també ajuden que personal investigador es formi a Barcelona. "A Espanya, un estudiant de doctorat no sent responsabilitat social, ells sí. Només hi ha 500 metges per a 20 milions de persones". Moçambic té només una facultat de medicina. El seu degà també es va formar amb Alonso.

Avui, la vacuna ja està a punt per iniciar el darrer tram burocràtic, fins a l'aprovació per part de les agències del medicament i, encara s'ha d'acabar de concretar en quins termes es distribuirà als països pobres. S'ha comprovat que evita el 60% de les morts en menors de 2 anys. Tot un èxit tenint en compte que la malària mata cada any més de 800.000 nens. Però Alonso no en té prou, i torna a treure el seu esperit de superació: "És una vacuna de primera generació, en vindran d'altres, a les quals s'afegiran altres estratègies". És l'inici del final.

stats