Govern i energètiques uneixen forces en la transició necessària

L’impacte sobre el territori és un dels gran debats pendents en la transició energètica a Catalunya i les energètiques reclamen més pedagogia i una planificació clara del PLATER

La taula rodona Energia i Territori va posar el focus en la relació entre el desplegament energètic i l’impacte sobre el territori, un dels grans debats pendents de la transició energètica a Catalunya i el paper clau del PLATER (Pla territorial sectorial d’energies renovables de Catalunya). La sessió va reunir la directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Anna Camp; el director de generació d’Estabanell Energia, Pere Borràs; el director d’energia de Sorigué, Ignasi Clariana, i el director de Màrqueting, Residencial i Canal Indirecte de Bassols Energia, Xavier Barquero.

“Estem en un moment de canvi profund. Fa només tres setmanes es va convalidar el projecte de llei, i això marca un abans i un després. Quan informes els veïns des del principi, el nivell de conflictivitat baixa. És important tenir clar que els projectes tenen impacte, però també explicar bé quines són les mesures correctores i compensatòries, i fer una tasca constant de conscienciació”, va explicar Anna Camp.

La directora de l’ICAEN va descartar que hi hagi una solució única per a tot el territori. “Hi ha projectes com els parcs eòlics vinculats a la gestió forestal que aporten valor afegit, per exemple, en la prevenció d’incendis. Catalunya és un territori dens, però també molt divers. En algunes zones la solució passa per plantes de biogàs; cada territori té necessitats diferents i això s’ha d’explicar molt bé”. Com els molins a l’Empordà. “Creen molts debats i, per això, és clau la regulació i una bona ordenació del territori, que permeti prendre decisions amb criteris clars”.

Pere Borràs, director de generació d’Estabanell Energia, va subratllar que apostar “per la generació distribuïda a Catalunya té molt sentit. Som un país molt dens i cal apropar les infraestructures al lloc de consum. La clau és ser-hi: quan expliques els projectes i fas pedagogia, la tensió baixa molt”.

“Una de les novetats del decret és l’obligació d’explicar els projectes abans d’executar-los. El debat no ha de ser "renovables sí, però així no", sinó com fem possible que tots plegats avancem”. Per això, “és important que els ajuntaments tinguin una visió global i que hi hagi un repartiment clar de responsabilitats. Hi ha una demanda generalitzada: que l’energia es produeixi a prop. Avui l’únic mecanisme és un radi de 500 metres si la instal·lació és sobre terra. La nostra proposta és que sigui de 5 km. Això ajudaria molt, perquè si tens una planta a prop, notar-ho a la factura ajuda a entendre-ho”.

Ignasi Clariana, director d’energia de Sorigué, va parlar de la transició energètica com una oportunitat, “encara que hi ha sectors que defensen que amb l’autoconsum ja n’hi ha prou, però no és així”. El refús que a vegades provoca no té comparació amb el que ha succeït durant anys: “Comparativament, si abans acceptàvem infraestructures molt més invasives com les nuclears, avui qualsevol instal·lació renovable genera debat, tot i que és reversible. En molts casos, el problema principal és l’impacte visual”. Així que “tot comença amb una planificació transparent. És un procés complex i cal saber treure de l’equació aquell petit percentatge que sempre diu que no”.

Per a Xavier Barquero, director de Màrqueting, Residencial i Canal Indirecte de Bassols Energia, “la confiança es construeix amb fets. El problema és que el debat energètic sovint es queda en un pla ideològic, fins i tot a nivell familiar. La transició energètica, la cohesió territorial i la lluita contra el canvi climàtic són inseparables”. Així que “la cohesió territorial és clau per garantir el desplegament del sistema i l’equitat en drets i deures. És imprescindible que l’energia arribi a tot arreu i que no renunciem a espais de diàleg, perquè la política no acabi contaminant un debat que hauria de ser col·lectiu”.

Com va remarcar Anna Camp, “és cert que en alguns casos hi ha discursos de rebuig molt ideologitzats. Per això cal fer un exercici d’empatia amb els alcaldes, especialment dels municipis petits”.

“No m’he trobat encara amb un efecte Trump o de Vox generalitzat, però cada projecte és diferent i requereix un tracte a mida i els alcaldes necessiten un relat per poder explicar a la ciutadania per què es fan aquests projectes”, va coincidir Ignasi Clariana.

Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat per la Universitat Pompeu Fabra, va ser l’encarregat de donar una visió independent de la jornada i ho va fer amb un missatge clar, tot i que les dades econòmiques no són bones: “la inversió en energies renovables és rendible per a les empreses”. La raó no és una altra que "ara a una empresa no només se li mira el vessant econòmic, sinó també el social i el mediambiental".

“La inversió en tecnologia en energia i renovables, en general, funciona bé. Són inversions rendibles, amb retorns fins a tres vegades superiors als de l’energia fòssil, especialment en les grans empreses”, va assegurar. “Abans l’únic objectiu era guanyar diners; ara això ja no s’ho creu ningú. Precisament per això aquestes inversions són rendibles. Tenen impacte econòmic i social. A més, la majoria de joves volen treballar en empreses amb propòsit, i moltes d’aquestes estan vinculades a les renovables”.

Segons un estudi de la UPF, “abans de la crisi del 2008, només un 30% de la població tenia en compte la responsabilitat social a l’hora de prendre decisions; avui aquesta xifra supera el 80%”, va explicar. A més, “tots els estudis que recordo indiquen que aquestes empreses són més rendibles, més ben valorades pels clients i també pels treballadors. El 60% dels joves està pensant inclús a canviar d’empresa”, si no coincideix amb els seus valors.

Dit això, Oriol Amat va advertir també de les dificultats actuals que el procés d’implantació de les energies renovables. I és que, segons va subratllar “no anem bé”. “Jo soc un economista optimista, però les dades no són positives”. I és que “si comparem Europa amb els Estats Units, fa dècades la renda per càpita era similar i avui Europa està pràcticament a la meitat. I quan posem el microscopi a Catalunya, també estem perdent. Per tant, no anem bé. Hi ha moltes causes, però la majoria estan relacionades amb el sector energètic, que representa prop del 8% del PIB i el problema no és només la regulació, que a Catalunya i a Espanya n'hi ha molta i dolenta, sinó com s’aplica”.

Qüestions vinculades al sector privat actuen com a barrera. “Hi ha poca col·laboració. A Europa, el 22% de les empreses col·laboren; a Espanya, només el 7%, a nivells de Mèxic o Turquia. També hi ha problemes d’infraestructures i de finançament: hi ha projectes molt interessants que no aconsegueixen finançament”.

Pel que fa a la volatilitat dels preus, “hi ha un diferencial clar entre les grans empreses i les mitjanes. Les pimes paguen aproximadament un 15% més de cost energètic. Aquesta bretxa s’ha reduït, però encara existeix”. Per tant, en opinió d’Amat, “encara queda molt per fer”, tot i que ara la situació s’ha estabilitzat tenint en compte que “el cost de l’energia renovable és inferior”.

La inseguretat jurídica juga també en contra. “No afecta només el sector energètic, és un problema estructural del país. Finlàndia era un dels països més pobres d’Europa, amb una forta dependència de Rússia, i avui és un dels més rics. Ho van fer amb lleis de país com, per exemple, amb l’educació. Aquí aquest paper l’hauria de jugar el sector energètic. Catalunya és un país ric, tot i la baixa renda per càpita; el problema és que no aprofitem aquestes riqueses”. I això és clau quan “moltes inversions necessiten fins a vuit anys per veure els resultats”.

Afortunadament, ara estem lluny de casos fallits com Hola Luz o SolarProfit. “Hem superat la guerra de preus i el sector es troba en una situació més sòlida, tot i que encara hi ha empreses que ho estan passant malament”. Malgrat això, l’obtenció de llicències és encara un problema. “En alguns països tarden dos anys, però aquí, sis, i això genera costos i problemes financers” i “a les empreses que els va millor és perquè estan més capitalitzades".