Contingut patrocinat
Especials 03/04/2023

Susana Subirà: “Tenir problemes de salut mental forma part de la diversitat, no hauria de ser excloent”

Directora de la Fundació Hestia

4 min
Concert solidari de Nadal de la Fundació Hestia i el diari ARA a l’Auditori de Barcelona.

Fa més de 25 anys que la Fundació Hestia ofereix protecció, acompanyament i cura a col.lectius molt vulnerables, amb una malaltia mental o en procés d’envelliment. Persones a qui la societat ha exclòs i que gràcies a l’entitat, milloren la seva qualitat de vida i refan part de les seves relacions socials. 

Amb la doctora Susana Subirà, directora de la Fundació Hestia, fem un repàs de les accions més destacades d’aquesta organització, que atén a 160 persones de la ciutat de Barcelona i comarques.

La Fundació Hestia atén aquells més fràgils, persones que sovint estan soles, en procés d’envelliment o amb un problema de salut mental. De quina manera els ajudeu?

En el marc de l’àrea de protecció una de les accions que fem és la tutela. La nova llei, aprovada l’any passat, ofereix suport a les persones que tenen dificultats per autogestionar-se, no els incapacita. Això els dona més marge de llibertat perquè implica pactar amb ells i acompanyar-los en les seves decisions, amb l’objectiu que puguin fer una vida més protegida.

Què suposa aquest acompanyament?

Tenim equips mòbils formats per educadors socials, psicòlegs, treballadors socials, psicopedagogs i auxiliars de suport que acompanyen aquestes persones en l’àmbit en què el jutge ha considerat que tenen un dèficit, ja sigui en la cura de la seva persona, la gestió del seu patrimoni o el seguiment de la malaltia mental que tenen diagnosticada.

D’alguna manera, entreu a formar part del seu dia a dia, això genera resistències?

D’entrada és una mica difícil. Però, els equips que tenim, que són molt bons, ja tenen l’habilitat d’accedir a la persona a poc a poc i comunicar-li que aquest acompanyament té a veure amb la resolució que ha pres un jutge i que nosaltres no hi som per fiscalitzar sinó per ajudar. Els solucionem moltes qüestions quotidianes i això acaba establint un vincle.

Sou la família que potser no tenen...

Sí, per això programem activitats, organitzem dinars, fem accions per Sant Jordi i per Nadal i tenim un hort. També gestionem trobades perquè vagin al cinema o quedin entre ells. Generem aquest clima que ens sembla més càlid i proper.

Sense anar més lluny, el passat 21 de desembre vàreu organitzar un concert solidari de Nadal amb el diari ARA a l’Auditori de Barcelona. S’hi van poder escoltar grans èxits interpretats per l’Orquestra Simfònica del Vallès.

La música és un recurs artístic on s’apunta pràcticament tothom. Hi va assistir molta gent de la nostra fundació, persones tutelades, gent dels hospitals...va ser un èxit. Vam fer un exercici important de difusió de la nostra tasca i la recaptació va anar en benefici de la Fundació Hestia i a Amics de la Gent Gran, amb qui col.laborem i ens ajudem.

En aquest aspecte, en el de sensibilitzar, també teniu un projecte rellevant amb el bàsquet Hestia Menorca, a qui patrocineu. En què consisteix?

Sí, hem posat en marxa el projecte #matealestigma, juntament amb el bàsquet Menorca perquè creiem molt interessant utilitzar l’esport per a donar tres missatges: que les persones amb malaltia mental poden participar d’activitats esportives; que la promoció de l’esport és una eina de millora en salut mental i que cal visibilitzar la malaltia mental per lluitar també contra l’estigma que arrossega. 

Aquest tercer punt, el de lluitar contra l’estigma, és dels més complicats de la vostra feina?

Ens falta acceptar que la població és heterogènia i que hi ha una gran varietat, des del que té més dificultat fins al que menys. Tenir problemes de salut mental forma part de la diversitat, no hauria de ser excloent.

Ho veiem amb altres projectes que porteu a terme, com el de Copizza, una iniciativa d’economia inclusiva.

No es tracta d’un espai exclusiu d’inserció laboral, sinó que persones amb problemes de salut mental treballen i conviuen amb el personal de l’empresa. El que fem és adaptar-los el ritme de treball a allò que poden fer.

A més de la tutela i les accions de sensibilització i d’inserció laboral, amb quins altres projectes treballa la Fundació Hestia?

Fa cinc anys vam iniciar un programa de treballs en benefici de la comunitat juntament amb el Departament de Justícia. A persones que han comès delictes menors, se’ls commuta la condemna per una activitat d’utilitat pública o d’interès social que poden desenvolupar a part dels nostres hospitals. És un projecte que està molt bé, que integra a aquestes persones i la relació establerta és molt bona.

Aquest projecte forma part de l’àrea de protecció de la Fundació, com també ho és el menjador social del barri de Gràcia. A quantes persones serviu diàriament?

Es fan entre vint i trenta menús diaris. Es tracta d’un servei que oferim a persones del districte, en coordinació amb la regidoria, i a persones tutelades, permetent que tinguin una alimentació sana i saludable. A més, després de la pandèmia vam crear una zona de cafè i lectura perquè puguin fer vida social després de l’àpat.

I tot aquest conjunt d’iniciatives les completeu amb una línia d’investigació i formació. En què consisteix?

Juntament amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) hem creat la Càtedra Hestia d’Atenció Integral Social i Sanitària, que promou beques i recerques per a professionals que investiguen en l’àrea de gent gran i salut mental.

Tenint en compte tots les variants de la tasca que porteu a terme, què és el més bonic de la vostra feina?

Segurament veure com després d’un inici, on l’acompanyament és molt intensiu, la persona tutelada ha guanyat en autonomia i ha millorat la seva situació caòtica i conflictiva. I en relació a les persones grans, sovint veiem que ningú se’n fa càrrec o que han patit situacions d’abús vinculades al seu patrimoni. Quan se senten i veuen que estan cuidades, és molt gratificant. 

stats