La felicitat de cuinar per als amics i sortir-se’n
Tenir convidats a casa pot convertir-se en una pressió d’alt voltatge. Per això hi ha cuiners que proposen trucs infal·libles perquè l’àpat no sigui estressant i el menjar estigui a l’altura de la companyia
L’amfitriona de la pel·lícula El nom, la Cuca (l’actriu Sandra Monclús), es passava gairebé tot un sopar amb amics i família a la cuina. Hi entrava i en sortia amb el primer plat, amb el segon, amb les postres. Entre les anades i tornades es perdia les parts més substancials de la conversa dels convidats, entre els quals hi havia el germà fictici, Joel Joan, amb la seva parella. Al final acabava esgotada, físicament i mentalment, perquè el poc que escoltava de la conversa la feia sortir de polleguera i perquè les giragonses del guió eren per posar-se com una fúria.
“Per no passar-me tot l’àpat a la cuina jo sempre ho porto tot a la taula de cop”, explica, a Ciutadella de Menorca, el cuiner Felip Llufriu, del restaurant i fonda Mon. “Un assortit de formatges, una sobrassada gran, de tipus bufeta, melmelades casolanes, oli de Menorca i sal de Fornells” fan l’àpat salat. Després, de postres, sempre aposta pels dolços menorquins, de pastisseria. Així no es “complica” i, per tant, pot gaudir de la conversa.
Aquest “tot de cop” Llufriu també l’aplica a altres plats. “Si m’ho he de treballar molt amb els convidats, pel motiu que sigui, sempre opto per un arròs sec o una caldereta, però la poso al mig de la taula i que cadascú se serveixi al gust”, diu. Si els convidats porten les postres, l’àpat ja estarà fet. I, per tant, haurà treballat les hores prèvies.
Per la seva banda, el cuiner Miquel Antoja comenta que el menú depèn de la quantitat d’amics. “Si és una parella més nosaltres dos llavors m’inclino per producte”, que amb un tomba i tomba a la planxa ja estarà fet. “El que em treballaré abans seran les salses per acompanyar el producte, però sobretot prioritzo no haver-me de passar tota l’estona a la cuina mentre els amics són a casa”.
En canvi, si els convidats són nombrosos Miquel Antoja cuina plats fàcils de compartir i que només s’han d’escalfar quan tothom és a taula. “Un fricandó o també qualsevol altre tall de carn, que es pugui reescalfar just a l’hora de menjar”, diu.
No complicar-se
Al restaurant Tapes 2254, el cuiner italià Nuncio Cona explica que aplica la teoria de no complicar-se. Per això de primer plat sempre prepara embotits i formatges, amb alguna salsa casolana. Per acompanyar, al forn haurà escalfat una barra de pa, sucada de salsa pesto i mozzarella. I, de segon plat, un arròs, “que és un plat molt senzill, perquè la clau és preparar un bon sofregit i un fumet”. Després la resta de components de la paella poden ser els productes de les llaunes, com ara els calamars en la seva tinta o els musclos en salsa americana. “Si tinc salsitxes, també n’afegeixo trossos”.
De postres, Nuncio Cona acostuma a preparar panna cotta. “És una preparació que dona molt bon resultat i és ràpida de fer”, assegura. Per fer-la, per a 4 persones, fa servir un litre de nata, 160 g de sucre i 8 fulles de gelatina. “Escalfo tots els ingredients al forn, barrejats prèviament, i després ho deixo refredar abans de servir-la”. La panna cotta es pot menjar amb fruites de temporada o també amb xocolata, coco, cafè... “Ho accepta tot”, diu el xef del Tapes 2254.
Aixecar-se un sol cop
A Ulldecona, el cuiner Vicent Guimerà, del restaurant Antic Molí (una estrella Michelin), sosté que, quan té amics a casa, només s’aixeca un cop de taula. “I ho faig per recollir el plat calent, el segon, perquè els primers sempre són freds”, diu. Per això, munta una taula ampla i llarga, perquè tot hi càpiga de cop.
Els plats freds són senzills però sorprenents. “La presentació hi fa molt”. Per exemple, en una broqueta de fusta hi punxa tomàquets cherry i mozzarella. “En preparo unes quantes, perquè són fàcils d’anar menjant, i a més les punxo en petites mànegues de suro, com les de piscina però en petit”, explica. Després, en gots, llaunes i culleres, tot de servei individual, hi posa “pop a la gallega o bé seitó enrotllat i acabat amb unes gotes d’escabetx”.
Com a plat calent, una peça de carn grossa, com ara “una presa ibèrica, un filet rossejat al forn i marinat amb curri, pebre roig, sal i pebre”. Són plats que es poden acabar de coure mentre es mengen els primers, tots junts a taula, i que no suposen gaire complicació. “De postres, macedònia de fruita, de la que sigui de temporada, i també les postres típiques d’Ulldecona, com les orelletes o les rosquilles”. La idea també és “posar-les al mig de la taula, per compartir i perquè la gent vagi agafant”, comenta Vicent Guimerà.
Sobre el fet de cuinar per als altres, potser l’escriptor Eugeni d’Ors va ser un dels que va reflectir millor l’amor que un cuiner expressa en cada un dels plats elaborats. I ell ho percebia així amb la seva mítica Lídia de Cadaqués. A Girona, el xef Joan Roca assegura que, quan ell ha de definir què és cuinar, sempre pensa que és estimar els altres i estimar-se un mateix.
