Menys quilòmetres entre el camp i la taula
Consumidors, restauradors i productors aposten per la proximitat
Després de viure tota la vida a Barcelona, Adrià Valls, un enginyer agrònom de poc més de 30 anys, havia oblidat el gust de les pomes. Fins que un dia en beure un suc de pomes ecològiques d'un petit productor de Lleida quasi ni en va reconèixer el gust. "Vaig haver de tornar-me a acostumar a aquell gust tan bo", explica Valls, que avui és propietari d'una empresa que ven productes de proximitat de petits productors directament als consumidors. A la seva web, Rebost 2.0, s'hi pot trobar fruita, verdura, làctics, conserves, llegums i fins i tot vins destinats a consumidors que tenen ganes de recuperar gustos.
La tendència de revaloritzar els productes de proximitat cada cop creix més a Catalunya. Pel professor d'Esade i expert en consum Gerard Costa, aquesta moda dels productes locals és "la reacció espontània i lògica a la globalització alimentària", la que ha fet que es pugui menjar pràcticament el mateix en qualsevol racó del món.
Als Estats Units fa molts anys que aquest moviment funciona i té molts seguidors. A Europa, en canvi, tot just està començant a créixer. "Els ideòlegs d'aquesta tendència són productors, pagesos i restauradors que consideren que s'ha de tornar a una alimentació fresca i sana", explica Costa, que destaca que "els consumidors urbanites de mitjana edat que encara recorden gustos de la infància són els que estan fent desenvolupar aquest mercat".
Model "insostenible"
Gustavo Duch -veterinari, cofundador de Veterinaris sense fronteres i autor de diversos llibres sobre alimentació- explica que una família normal "consumeix, de mitjana, aliments que han viatjat 5.000 quilòmetres", cosa que, segons diu, és "totalment insostenible". Per ell, els avantatges dels productes de proximitat són moltes: el primer és que "el transport d'aliments suposa el 10% de totes les emissions de CO del planeta, per tant, si consumim productes locals ajudem la Terra". El segon és que la proximitat "vol dir retallar els intermediaris i els passos entre el pagès i el client, i el preu que se li paga és més just", diu. Com a tercer argument diu que hi ha els beneficis per als consumidors. "Aquests productes són de més qualitat, es guanya en frescor i gust perquè no han recorregut milers de quilòmetres en càmeres frigorífiques, estan collits en el seu punt just i si són ecològics no tenen productes químics", assegura. Però Duch enumera altres avantatges. "Si comprem i consumim productes locals no només estem donant suport als pagesos de casa nostra, sinó que estem ajudant els pagesos del Tercer Món, perquè eliminem el model d'alimentació industrial que els porta a produir productes per al Primer Món i quedar-se sense recursos". Per Costa aquesta moda no és passatgera. "La raó del naixement d'aquest moviment és que hem destrossat el concepte d'alimentació fresca i ara la gent el vol recuperar. Si qui busca productes locals obté a canvi diferències qualitatives i percepcions diferents, millors, creixerà. I la gent estarà disposada a pagar per això", assegura.
Cistells a casa
Un dels símptomes que aquest fenomen està creixent és l'augment de cooperatives de pagesos que ofereixen cistells amb els seus productes i els venen directament als consumidors. A Barcelona i la seva àrea metropolitana aquest model ha començat a quallar entre parelles joves, famílies amb fills petits i parelles més grans. "La gent busca recuperar gustos perduts perquè intueix que els aliments amb bon gust són més frescos i més saludables", explica Costa. El Rebost 2.0, l'empresa d'Adrià Valls, és només un exemple d'aquestes empreses i cooperatives que acosten els pagesos als clients. Però algunes grans cadenes de supermercats, com Caprabo, també s'han apuntat a la tendència. L'empresa catalana va dedicar el mes de setembre a promoure els aliments de proximitat, amb més de 700 productes en venda.
El Govern, per la seva banda, també vol treballar per potenciar aquests productes. El departament d'Agricultura està elaborant un decret que té per objectiu regular la venda directa de productes agroalimentaris, amb l'objectiu de "promocionar els circuits comercials curts" i "el consum dels productes anomenats de proximitat". Tot i això, el decret -que s'havia d'aprovar a finals d'any- ha quedat aturat per les eleccions. Des del departament d'Agricultura destaquen que promovent la comercialització d'aquests productes es produeix un efecte beneficiós per al medi ambient, per als productors i per a la confiança dels consumidors.
Duch, per la seva banda, es mostra molt crític amb l'actuació de l'administració, que considera "insuficient". "Actualment tot són traves per al petit pagès", critica aquest expert, que denuncia un "excés de paperassa i mesures legals que acaben sent barreres" i explica que això no passa en altres països com França, on hi ha un consum més elevat de productes de proximitat.
