La sacralització de la Constitució: un punt de partida que ara és intocable
El 1978 es va aprovar en referèndum la nova Constitució democràtica, en aquell moment una de les més innovadores d’Europa. “És un símbol que conté diverses interpretacions, i que serveix per legitimar tant la posició rupturista com la posició reformista”, afirma Marta Rovira. És avançada per la declaració dels drets polítics, civils i socials, o per les previsions de l’estat del benestar. Defensa que tothom té dret a una feina i a un habitatge. És una Constitució oberta a l’autonomia. La participació va ser del 67,1% i va sortir aprovada amb el 88,5% dels vots. Cal remarcar l’alt nivell d’abstenció i vots negatius al País Basc, per la posició del Partit Nacionalista Basc i d’Euskadiko Ezkerra. Els sectors progressistes van haver d’acceptar el rei com a cap d’estat i el paper de les forces armades com a garants de la unitat espanyola. Els conservadors van cedir en la creació del sistema autonòmic, i van haver d’acceptar els principis bàsics de la llibertat. “Hi ha una notable ambigüitat. Per a alguns sectors és un punt de partida. La seva aposta és que en 10 o 15 anys es pugui reformar per desprendre’s del tot de l’herència franquista. En canvi, per a les forces més conservadores és un sostre. Això és tot el que estan disposats a cedir”, assegura Borja de Riquer.
“La idea original és permetre un desenvolupament, però totes les promeses en matèria social queden en no res. A partir dels anys 90, sobretot amb la segona legislatura d’Aznar, acaba convertint-se en una arma per fer front als problemes polítics. Passa a ser un argument polític. Un sostre insuperable”, argumenta Xavier Domènech.
La crisi
Ara, però, hi ha un canvi. Per primera vegada es qüestiona la Constitució: “Quan l’agost del 2011, per via exprés i sense referèndum, es fa un canvi a la Constitució -no s’havia tocat en tres dècades- comença a entrar en crisi”. La reforma de la Constitució la pacten en poc més de 10 minuts al Congrés de Diputats el PP i el PSOE. “L’objectiu és l’estabilitat pressupostària. És una reforma que dóna la sobirania al mercat financer”, diu Domènech.
La Constitució ha entrat en crisi: “Els nous moviments socials i polítics plantegen una nova carta magna, defensen un nou procés constituent. Això no havia passat mai. Ni tan sols ho havia plantejat Esquerra Republicana, que als anys 90 defensava un nou Estatut però no una reforma de la Constitució”, afegeix Domènech. Ara no només ho fan els nous partits polítics. Potser amb objectius diferents, també partits tradicionals i majoritaris qüestionen la Constitució. Dijous el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va presentar al Congrés la petició d’una subcomissió d’estudi de la reforma constitucional. Els socialistes diuen que se l’estimen, però que ha de madurar.
