El boom del turisme de proximitat postpandèmia impulsa l'enoturisme català

Les experiències turístiques relacionades amb el món del vi passen per un bon moment de forma. Amb el turisme sostenible i responsable a l’alça, cada cop són més les persones que s'interessen per descobrir el territori a través del cultiu de la vinya

3 min
Ciclistes entre vinyes al Llac de Can Codorníu, a Sant Sadurní d'Anoia

"Arran de la pandèmia, iniciatives més lligades al territori, de caràcter local i menys massificades estan tenint l'auge que s'esperava", assegura Xavier Medina, director de la Càtedra Unesco d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament i catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'enoturisme compleix totes aquestes característiques. "El turisme del vi es troba en aquesta tessitura, i les darreres temporades ja hem vist com augmenta progressivament la demanda", explica Medina, que és expert en enoturisme. Si bé no hi ha estudis recents que quantifiquin aquesta tendència, el sector ja l'està experimentant.

Vista panoràmica d'Alió, a l'Alt Camp, i de les seves vinyes

És el cas del Celler Menescal, al municipi de Bot, a la Terra Alta. "Indubtablement", respon convençut Josep Bosch, enòleg i propietari d'aquest celler familiar, quan li preguntem si creu que l'explosió del turisme de proximitat provocat per la pandèmia ha fet créixer l'interès per l'enoturisme. "L'any passat, tot i no acceptar visites durant tres mesos, vam fer el rècord de visitants –apunta–. Aquest 2022, si seguim el ritme que portem fins ara, sembla que el superarem", aventura.

El Celler Menescal elabora vins des de finals del segle XIX i va ser un dels primers de Catalunya a practicar l'enoturisme. "Fins fa poc, s'anomenava enoturisme el fet d'obrir el celler quan venia un grup i volia visitar-lo –recorda Bosch–. Si el definim així, nosaltres ja fa cent anys que n'oferim".

"El naixement de l'enoturisme, però, és molt més recent –contextualitza Xavier Medina–. A finals del segle XX, el turisme de sol i platja va començar a presentar símptomes de saturació i va deixar marge per al creixement del turisme cultural, dins del qual s'inclou el gastronòmic i l'enoturisme".

A Catalunya, el turisme del vi va esclatar a principis dels 2000 i al Celler Menescal de seguida s'hi van posar. "Des del 1998, obríem tots els caps de setmana i deixàvem tastar els vins embotellats, però a partir del 2003 ja vam començar a fer servir el nom d'enoturisme –concreta el propietari–. Vam fixar uns horaris, vam organitzar activitats i vam posar totes les facilitats possibles als visitants". Ara, al Celler Menescal s'hi pot visitar la Casa Museu, fer-hi tastos de vins, maridatges... "A més, ens hem aliat amb empreses de serveis per oferir rutes en bicicleta per vies verdes o entre les nostres vinyes", exemplifica.

Un enoturisme amb marca

Per posar en relleu l'oferta enoturística a Catalunya i seguir promocionant-la, l'Agència Catalana de Turisme va fundar el 14 de març del 2016 la marca Enoturisme Catalunya. Es tracta d'una agrupació d'oferta turística, comercialitzable i especialitzada que inclou propostes específiques d'experiències i activitats que contribueixen a divulgar la cultura vitivinícola catalana. Actualment, la marca ja té més de 80 empreses i entitats de promoció afiliades.

"L’enoturisme és un producte a l’alça que s’ha anat convertint en un dels canals més interessants de promoció del vi i del territori on es cultiva –explica Ariadna Ribas, brand manager de turisme enogastronòmic de l'Agència Catalana de Turisme–. Tanmateix, com a producte turístic és complex". És per això que Ribas defensa la "col·laboració necessària" entre el sector públic i privat i entre el sector vitivinícola i turístic.

Per a Xavier Medina, la col·laboració publicoprivada també és un aspecte clau, però llança un altre avís: "La idea de crear marques és bona, però cal que cadascuna tingui uns objectius i continguts molt ben definits, per evitar caure en una sobresaturació, una situació que podria crear confusió entre els usuaris".

De moment, però, als visitants dels cellers de Catalunya sembla que els agrada l'oferta que hi troben, i viceversa. Segons un estudi de l'Agència Catalana de Turisme, cada visitant fa una despesa mitjana de 20 euros en activitats als cellers i de 25 en productes; s'allotja en hotels de 4 o 5 estrelles i es declara atret per tot el que pot aprendre en cada visita. "A més, l'enoturisme distribueix els visitants cap a territori interior, trenca el model turístic tradicional de sol i platja, i el cicle de la vinya permet fer activitats durant tot l'any i incentiva la despesa", apunta Ribas. L'impacte de l'enoturisme també va més enllà dels cellers. "És gent molt ben informada, que abans de visitar el celler s'ha documentat sobre el territori –indica Xavier Medina–. Com que també estan interessats en la gastronomia, la restauració local també es beneficia del fenomen".

stats