Mandra mental, 'pijo-progres' i la senyora de Ripoll: la revolta dels pisos turístics

Barcelona"Nosaltres creem opinió, però no opinem". Enrique Lacalle encara no ha acabat la frase, que ja li sona el telèfon. Mira la pantalla. “És l’Ajuntament", diu, entre rialles. S’excusa –“després et truco”– i pica l'ullet a l'audiència: "Estava tot preparat”. El gag obre un col·loqui de rebuig frontal a la prohibició dels pisos turístics a Barcelona. Serà sobretot sobri, però també descarnat.

La taula rodona, titulada La Barcelona del futur: l’impacte real d’eliminar els pisos turístics, ve precisament plena d'opinions, però totes en el mateix sentit. Un estudi de PwC aporta els fets: els habitatges d’ús turístic representen l’1,2% del parc residencial de la ciutat i han crescut un 2,2% en una dècada. La conclusió no sorprèn a ningú: "No existeix una relació causal" amb l’augment del preu del lloguer.

Enrique Alcántara, president d’Apartur, posa paraules a les xifres. Eliminar els pisos turístics, adverteix, faria Barcelona “menys competitiva, més pobra i amb el mateix problema d’habitatge”. Defensa que moltes llicències no aniran al mercat de lloguer: “Serà extremadament rendible tenir un apartament turístic il·legal”, alerta. Kike Sarasola, president de Room Mate Hotels, aporta el testimoni de l'emprenedor: "S'ha d'escoltar el client, jo vaig començar a notar, com a hoteler, que el client em demanava això", diu."Has de donar diversitat al client, li dones el que et demani", diu.

Tot i que algú, amb raó, podria veure-hi un fals dilema, el moderador li fa una pregunta encertada: "Si s'eliminen els apartaments turístics, es beneficia el sector hoteler o es perjudica el conjunt de la ...". Sarasola, que ho té clar, l'interromp abans que acabi: "Es perjudica el conjunt de la ciutat". Nega que la seva eliminació beneficiï els hotels. Pensaria el mateix un hoteler que no té apartaments turístics? L'audiència es queda amb el dubte.

L'advocat Pablo Molina (Garrigues) aporta el gir jurídic. Critica el decret de la Generalitat per convertir les llicències en provisionals i defineix la decisió amb un sintagma que s'anirà repetint a la sala: és "mandra mental". Cita el cas de Nova York, on les restriccions no han fet abaixar els preus, i obre l’única escletxa legal que apareix a la sessió: la possibilitat de demanar cinc anys més de llicència per a qui acrediti no haver estat degudament indemnitzat. Europa també entra al debat: el moderador recorda que la Comissió Europea ha descartat la prohibició dels lloguers de curta durada i ha posat l’accent en la proporcionalitat i la regulació.

Però el protagonisme absolut és per a l'economista Gonzalo Bernardos: "Comuns vol convertir-la [Barcelona] en Zamora. Volen liquidar l'activitat econòmica i beneficiar un grup: i no són els obrers de Nou Barris, cada vegada que van cap allà han d'anar a l'hospital perquè els agafa al·lèrgia". Es refereix als "pijo-progres" que, segons ell, no es guanyen bé la vida perquè no volen treballar, però volen viure a l'Eixample.

L’únic desacord arriba al final: els apartaments turístics han d’estar en edificis exclusius? Sarasola diu que sí, Alcántara s’hi oposa si la convivència es pot gestionar. Sarasola recula: "Mira, m'has convençut". Molina demana solucions adaptades a cada municipi; Bernardos defensa drets adquirits per als antics i regulació estricta per als nous. "Saps com anomeno jo a Barcelona: el Far West immobiliari. Un polític t'agafa pel carrer i ves a saber el que et fa", diu.

Tot i que l'alcalde de Barcelona és Jaume Collboni i la mesura de la prohibició del seu executiu, Bernardos segueix amb la seva croada: critica Colau fins a dues vegades, i també contra el control dels lloguers i els seus efectes "perniciosos". Creu que el problema de Catalunya és que porta anys amb mesures impulsades per Comuns: "Encara que no hagin manat, han determinat".

La traca final, també d'aquest economista, arriba amb una predicció entre la ironia i l'advertència. "Ara bé, també us dic que en les pròximes eleccions això s'acaba... amb el desplaçament a l'esquerra que s'ha produït... –i exclama: "si fins i tot Junts serà d'esquerres!"– hi ha una senyora de Ripoll que ho canviarà tot".