Voluntaris amb discapacitat acompanyen persones grans gràcies a l'entitat Respirávila, impulsada per la Fundació "la Caixa"

Cada 15 dies, l’Adrián i el Daniel, dos joves amb discapacitat intel·lectual, van com a voluntaris a una residència d’Àvila per passar-hi la tarda amb la Luisa i el Luciano, dues persones grans, solteres i sense família propera. Ho fan gràcies a l’acompanyament de Respirávila i al seu projecte Jo també faig voluntariat, seleccionat a la Convocatòria de Projectes Socials Castella i Lleó 2024 de la Fundació "la Caixa". Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb discapacitat, la seva història ens convida a canviar la mirada: passar de veure les persones amb discapacitat com a simples receptores d’ajuda a reconèixer-les com a ciutadans amb ple dret i capacitat d’assistir altres persones.

Tots quatre es troben un dimecres de cada dos al mateix punt, la residència de gent gran de la capital avilesa, que depèn de la Junta de Castella i Lleó. Adrián Casado i Daniel García treballen com a voluntaris i la seva tasca consisteix en acompanyar la Luisa i el Luciano. I també fer que passin una bona estona. Fins aquí és una història que es repeteix a molts pobles i ciutats. El que la distingeix de les altres és que l’Adrián i el Daniel són persones amb discapacitat intel·lectual.

"Sempre veiem les persones amb discapacitat intel·lectual com a receptores d’ajuda i no com a persones que poden ajudar. Per això, el més important d’aquest projecte és el canvi de mirada", explica Elena Unquiles Cobos, coordinadora a Respirávila.

Aquest projecte compta amb la col·laboració de les Convocatòries de Projectes Socials de la Fundació ”la Caixa”, que des que es van iniciar el 1999 han impulsat més de 23.500 projectes a tot el país amb els quals han arribat a més de 10 milions de persones destinatàries. El projecte és actiu fa tres anys i el formen 16 voluntaris, a més de l’equip tècnic de l’associació i cinc assistents personals que atenen les necessitats individuals dels voluntaris i els ajuden a fer una tasca que promou la seva autonomia i potencia les seves capacitats.

Amb el lema "Totes les persones tenim alguna cosa valuosa per aportar", els voluntaris, amb edats d’entre 18 i 40 anys, no tan sols acompanyen persones grans que pateixen situacions de soledat, sinó que també fan el seu voluntariat en protectores d’animals, bancs d’aliments, curses benèfiques, mercats solidaris i entitats esportives.

Benestar per a les dues parts

"El benefici és mutu, els voluntaris combaten la soledat de la gent gran perquè el dia que van a la residència és una tarda diferent dins de les seves rutines. Però la soledat no afecta només la gent gran, hi ha moltes persones amb discapacitat intel·lectual per a les quals aquestes activitats són també el millor antídot contra la seva pròpia soledat. Hi ha la família i l’entorn de les entitats socials, però fora d’això no tenen xarxes d’amistat. Els costa participar socialment, desconeixen quins recursos existeixen, no saben com accedir-hi i aquest voluntariat els dona altres oportunitats", comenta l’Elena.