TOT COSTA

Administrar les crispetes

Quan la culerada encara no havia digerit les dues victòries al Bernabéu, l’Ajax va aprofitar la ferida oberta per acabar de certificar el col·lapse madridista

Quan la culerada encara no havia digerit les dues victòries al Bernabéu, l’Ajax va aprofitar la ferida oberta per acabar de certificar el col·lapse madridista. Amb la temporada en blanc de l’etern rival garantida al març, Solari sentenciat i Mourinho deixant-se estimar, Ramos desafiant l’autoritat de l’ésser superior mentre grava un documental i mig vestidor revoltat, és difícil evitar la temptació d’exhaurir les existències de crispetes. Alhora, el cataclisme merengue hauria de servir d’advertència que, com a mínim a Europa, el més mínim excés de confiança es paga car.

Ara fins i tot sembla positiu que el Barça no aconseguís guanyar a Lió, perquè està obligat a encarar el partit de dimecres amb la victòria com a única opció. I els fets demostren que, inconscientment, un 0-1 hauria estat més contraproduent que l’empat a zero real. Últimament s’està revelant com clau en les eliminatòries la gestió dels marcadors favorables més que no pas el potencial del rival. El Barça ho va tastar l’any passat a Roma, quan va ser incapaç de defensar el 4-1 de l’anada, i aquesta setmana hem vist com el Madrid i el PSG no han fet valer els marcadors magnífics obtinguts fora de casa.

Per l’acomplexament que el Madrid provocava en la resta d’aspirants -no només el Barça- en el regnat continental, és comprensible l’alleujament de veure’ls fora de la cursa, i fins i tot podria entendre la sensació que totes ens ponen. Però no estic segur que l’eliminació del Madrid doni al Barça gaires més opcions de guanyar la Champions, més enllà que estarà una ronda més a prop de l’objectiu si elimina l’Olympique.

És cert que al sorteig de la setmana vinent no hi seran ni els blancs ni el PSG, dos teòrics cavalls guanyadors, i que només quedarà viu un dels quatre semifinalistes de la temporada passada. Però aquesta setmana de Champions, en què el United ha passat ronda sense saber ben bé com i el PSG ha estat víctima del bloqueig mental producte de la pressió, ens demostra que l’èxit europeu no està necessàriament relacionat amb la lògica.

Encara que Valverde continuï veient fonamentals tots els partits, és evident que, amb set punts d’avantatge, el d’avui contra el Rayo ho és molt menys que el de dimecres. L’experiència de la temporada passada li hauria de servir per no esprémer els seus titulars més del compte. Que vagin més descansats no garanteix res, però convé administrar els recursos amb intel·ligència per poder continuar menjant crispetes fins al juny.

Més continguts de