“Aquest Girona s’ha sobreposat a totes les adversitats”
L’arribada a l’elit és el premi a la trajectòria d’Aday, plena d’entrebancs
Girona“Recordo tenir cinc anys i contemplar el meu cosí jugar a futbol, allà vaig sentir que volia dedicar-me a aquest esport”. Format al planter del poble, a Francesc Aday Benítez (Sentmenat, 1987) sempre se l’ha pogut veure amb una pilota enganxada als peus. Als 10 anys, i amb tota la il·lusió del món, va entrar al futbol formatiu del Granollers, on va viure un fet que li ha marcat la vida: la irreparable pèrdua del seu pare, que el va deixar amb el cor encongit un dia abans de fer 17 anys. “És el cop més dur que he patit, res m’ha fet tant de mal. Era el meu referent, volia ser com ell. Va costar molt pair que mai més hi seria”. Immers en un procés personal on l’estructura familiar era bàsica, es va refugiar en la seva passió. “Vaig madurar de cop, assumint responsabilitats impròpies de la meva edat. El futbol em permetia oblidar tots els problemes. Gaudia fent allò que m’omplia, tot i que era molt dolorós fer una ullada a la graderia i comprovar que no hi era...”, assegura visiblement emocionat. “Cada cop que trepitjo un terreny de joc penso en ell. Miro al cel, li dedico els gols... Fer-ho així m’ajuda a portar-ho millor”.
Conclosa l’època de juvenil, Premià va ser la primera etapa, a Tercera Divisió (2006-09). “Era una categoria dificilíssima: ens vèiem les cares amb clubs com el Sabadell, el Reus, l’Espanyol B, el mateix Girona...” La seva forta capacitat de superació el va dur al Sant Andreu, presidit aleshores per Joan Gaspart. “El camp sempre s’omplia i, quan tornàvem -de matinada- dels desplaçaments ens esperaven uns 200 aficionats”. Al Narcís Sala va començar a viure la cara i la creu del futbol. Va ser campió de la Segona B però va caure en la lluita per l’ascens a Segona. En primera instància davant el Ponferradina -en una dramàtica tanda de penals- i, en l’encreuament final, contra el Barça B de Muniesa i Luis Enrique.
L’any següent els resultats no van ser tan bons i Quique Cárcel -aleshores director esportiu de l’Hospitalet- el va fitxar amb 24 anys. L’eclosió va arribar en un segon curs on els de la Feixa Llarga van acabar campions de la categoria i Aday va ser un dels protagonistes, amb set gols i un bon grapat de minuts. “Presumeixo d’haver sigut campió de la Segona B dues vegades, no tothom ho pot dir”, manifesta. Novament, el Tenerife -en l’eliminatòria directa que protagonitzen els campions de grup- i l’Eibar van barrar-li el pas a la categoria de plata. El seu rendiment va agradar tant a les illes Canàries que Álvaro Cervera no va dubtar a aconseguir-ne els serveis. L’estrena a Segona, però, no va ser la desitjada i tot es va esguerrar a causa de les lesions. “Em vaig trencar el genoll i, un cop recuperat, els dos isquiotibials. Mentalment em va costar, sentia que se m’escapava una oportunitat”. La voluntat de seguir creixent va ser suficient per no llançar mai la tovallola.
La figura de Quique Cárcel
Rescindit el contracte amb el Tenerife, va tornar a aparèixer la figura de Quique Cárcel, recentment escollit director esportiu del Girona. “Encara tinc gravada la conversa en què em va dir que, sense regalar-me res, apostava per mi. Em coneix bé i sap què puc aportar, tant dins com fora del camp”. Fins a 101 partits oficials amb la samarreta blanc-i-vermella són el millor aval per a un dels capitans de l’equip. “Aquí em sento estimat i com a casa. Hem aconseguit gestes espectaculars, tot i que hi ha hagut moments complicats”, recorda. Dos anys consecutius quedant-se a les portes de l’elit ho corroboren. “Aquest Girona s’ha sobreposat a totes les adversitats, el dia de demà la gent ho valorarà molt més del que ja ho fa ara”.
Finalment, el 4 de juny del 2017, Aday va assolir un dels reptes esportius més preuats: l’ascens a Primera. “Tota la vida que lluitava per aquell moment. Vaig sentir una satisfacció enorme, complint el desig que tenia junt amb el meu pare. Era el nostre somni i el vam aconseguir”, afirma amb contundència. Invictes després de dues jornades, l’aterratge del Girona a l’elit ha deixat bocabadat més d’un.
La visita d’aquest diumenge a San Mamés serà una autèntica prova de foc per als gironins. “Tinc una il·lusió bestial, serà un partit espectacular. Hi anem amb la intenció de guanyar els tres punts”, avisa l’11 del Girona, que sap que tot és possible si es lluita per aconseguir-ho.
