El cor del Barça evita el saqueig gironí (2-2)

BarcelonaEl Girona segueix creixent, pas a pas, barallant-se amb gegants. Però els gegants no són joguines i l’orgull ferit d’un Barça incansable va deixar els homes d’Eusebio sense un triomf que hauria sigut històric al Camp Nou (2-2). En un derbi preciós, jugat sense temps per descansar, el Barça va ser millor fins que Lenglet va veure la vermella. Després Stuani, amb dos cops de martell, va fer miques la defensa blaugrana i va permetre somiar als gironins de fer-la grossa. Però malgrat jugar amb un home menys, el Barça va fer-se fort a casa i es va quedar a un pas del triomf amb un monòleg final que va merèixer més bona sort. Al final, el punt no acaba d’agradar a ningú, tot i que amb el temps el Girona el disfrutarà més. Ara, quan et quedes ben a prop d’assaltar el palau del campió, saps que has perdut una gran oportunitat. El Barça, en canvi, seguirà liderant la Lliga, però amb el Madrid enganxat com una paparra.

Tant de soroll havia aixecat el partit de tornada -que molts volen jugar notant sobre la pell el sol de Florida i d’altres defensen fer-ho abrigats pel fred que farà al gener a Montilivi-, que quasi ni s’havia parlat de futbol abans del partit del Camp Nou. Però els jugadors, que sempre viuen en el present, sí que feia dies que pensaven en un matx en què el Girona arribava amb la lliçó ben apresa de l’última temporada, quan va obrir la porta de casa per sortir a buscar el triomf i, a la mínima, ja tenia Messi estirat al seu sofà amb els peus sobre la taula, disfrutant del triomf.

Eusebio va protegir l’equip en defensa, amb Aday i Muniesa a les bandes, buscant el joc directe cap a aquesta estranya parella que formen Portu, tot cames, i Stuani, un pes pesant. L’un es fa un tip de córrer i l’altre es planta ferm per donar i rebre cops. Però al davant, el Girona tenia un Barça molt endollat al qual Valverde, buscant solucions de cara al futur -quan toqui sumar a la dinàmica guanyadora més jugadors-, va fer rotacions al mig del camp per donar descans a Rakitic, Coutinho i Sergi Roberto. Arthur i Vidal van ser titulars per primer cop al costat de Busquets, l’omnipresent, amb Lenglet fent de parella de ball en defensa amb Piqué. Un sistema que va funcionar al principi, quan els moviments estranys de Dembélé, la capacitat per posar el cul per fixar els centrals de Suárez i la intel·ligència de Messi, van permetre als deixebles de Valverde dominar d’entrada, amb un gol de Messi marca de la casa.

Però el partit tenia guardada una sorpresa. Lenglet, desafortunat en el seu debut com a titular a l’estadi, va obrir molt el colze en una acció amb Pere Pons i va deixar el jugador de Sant Martí Vell grogui. Des del VAR es va comunicar a Gil Manzano que era una agressió del francès. I el Barça es va quedar en inferioritat numèrica abans del descans. Valverde segurament va pensar que l’equip no havia patit gaire, més enllà d’una bona galopada de Portu en què Piqué havia evitat el gol gironí, i que ja trauria conclusions al descans sobre si calia fer canvis. Va posar Busquets de central i va desprotegir una mica el mig del camp. El resultat va ser una gran jugada del Girona en què Stuani va burlar Piqué, es va esmunyir de Busquets i va superar Ter Stegen per aconseguir l’empat. Stuani és un germà de sang de Suárez, internacionals tots dos amb l’Uruguai, el país on els nens, qui sap per quina raó, es converteixen en lluitadors professionals quan es vesteixen de curt, i lluiten per cada pilota amb coratge i picaresca. Amb el Barça més pendent de protestar una decisió que no veia clara tot i el VAR, el Girona va seguir posant, pas a pas, els maons de la seva obra, i en els primers minuts de la segona part una nova cursa esbojarrada de Portu va acabar amb Stuani marcant el segon gol. L’uruguaià, sempre preparat, posava el Girona per davant al Camp Nou i aconseguia, de passada, que més nens gironins canviïn a la seva habitació el pòster de Messi pel de Stuani.

Reacció blaugrana

Però el gol significava ferir l’orgull del Barça a casa seva. Si vols guanyar al Camp Nou, saps que et tocarà passar per un infern. Entrar al tren de la bruixa sense espantar-se. Valverde va fer sortir del terreny de joc dues víctimes de l’ordre del Girona, Vidal i Arthur, i va apostar per Coutinho i Rakitic. I, ràpidament, el Barça es va oblidar que jugava en inferioritat numèrica. Messi va anar martiritzant un cop i un altre la defensa gironina amb les seves curses marca de la casa, forçant faltes que l’argentí xutava sense la sort d’altres dies: una al pal, una aturada de Bono i una altra de desviada per una relliscada en el pitjor moment.

El Barça, amb tot, va empatar sense defallir i sense permetre més contres del Girona, tot i que Eusebio les va buscar fent entrar Doumbia i Douglas Luiz. El domini blaugrana va ser total, amb un Girona que firmava empatar però que va veure com Piqué, que havia fallat en els dos gols visitants, caçava una pilota perduda dins l’àrea per evitar que per primer cop en la seva història el Girona fos capaç de conquerir el Camp Nou. De fet, el Barça hauria pogut guanyar, i va buscar la victòria, com un campió ferit per un rival cada cop més rebel.