COPA CATALUNYA FEMENINA

El Barça manté l’hegemonia a la Copa Catalunya (4-0)

Oshoala, Mariona i Claudia Pina van decantar la final contra l’Espanyol

El Barça manté l’hegemonia a la Copa Catalunya (4-0) / FCF

Pot semblar fàcil, però no ho és. El Barça va tornar a aixecar una nova Copa Catalunya, la sisena consecutiva, després de derrotar un Espanyol (4-0) que va plantar cara però que no va poder oposar resistència real. Els gols d’Oshoala, Mariona, que va fer un doblet, i Claudia Pina van desencallar una final atractiva que va comptar amb la presència de Quim Torra, el president de la Generalitat, a la llotja del Municipal de Palamós. Aquest títol és el desè en el palmarès de les blaugranes, que ja n’han guanyat cinc més que les seves rivals, que no n’aconsegueixen una des del 2013. De les quinze edicions disputades, catorze han tingut el Barça i Espanyol com a protagonistes. Només l’Estartit, el 2010, va trencar el que ja sembla una norma. Però l’hegemonia blaugrana és indiscutible.

Com ja van fer en la semifinal, les campiones no van trigar gens a anar per feina: la nigeriana Oshoala va perdonar un gol cantat elevant massa la pilota en la primera jugada en què la noruega Caroline Graham Hansen, una de les novetats en l’onze de Cortés, va desbordar per la banda esquerra. En la segona aparició de la noruega, Mimi va haver d’estirar-se per evitar problemes. Les blaugranes, que van prescindir de Hamraoui per donar entrada a Guijarro al costat de Putellas a la sala de màquines, van començar a imposar el seu to gràcies a la qualitat i a l’atreviment de l’Espanyol, que no es va quedar plegat de braços i va sortir a mossegar amb una pressió molt avançada. En un derbi, tothom s’hi esforça una mica més. Sempre hi ha coses en joc: l’honor, l’orgull, la rivalitat o el fet de poder treure pit d’haver-te guanyat.

Però la valentia de les futbolistes de Jaspe va permetre que les seves rivals, superades les línies de pressió, poguessin crear perill amb certa continuïtat. I no només amb la velocitat d’Oshoala, que descontrola a qualsevol. També ho va fer gràcies a l’estratègia, perquè la fusta va negar la rematada de cap de Mapi León. Al quart d’hora, el partit ja era un atac i gol. Però sense el gol, esclar. Les internades de Graham Hansen, la insistència de Mariona i un xut de Ouahabi no van ser suficients. Feia estona que Alexia Putellas s’havia posat el control del joc a la butxaca, però les jugadores blanc-i-blaves resistien, dempeus. Kath i Anna, de fet, van fer un desplegament físic descomunal.

Fins que el talent, com si fos una força imparable, va posar la final potes enlaire. En només sis minuts, Oshoala i Mariona van situar un 2-0 que l’Espanyol no va tenir cap possibilitat de capgirar. Mentre la nigeriana, que ha marcat en tots els partits d’aquest estiu, va aprofitar una magistral assistència de Putellas per fer-se un lloc entre Elba i Inés i superar Mimi, el gol de la mallorquina va arribar per un mal rebuig de la portera blanc-i-blava. Lluny de conformar-se, el Barça va continuar picant pedra. I si a la qualitat li afegeixes suor, l’equació només pot donar resultats positius. Mai es pot ser subcampió d’Europa per casualitat, és impossible. Graham Hansen va ser un autèntic malson i si el marcador no va ampliar-se és perquè Oshoala va tenir la punteria desviada i a Aitana li va faltar un punt de fe per creure’s més les continuacions de jugada. I l’Espanyol? Patint darrere de la pilota. Només una acció, massa fluixa, de Bau va poder inquietar Paños.

En la segona meitat, el Barça va continuar a la seva. Jaspe va introduir un triple canvi al descans, però el domini no va canviar de peus. Graham Hansen, el fitxatge estrella del Barça aquest estiu, va obligar a intervenir Mariajo, que no va poder fer res amb el penal transformat per Mariona que va decidir del tot la final. A més a més, Letti va deixar l’Espanyol amb una futbolista menys. Claudia Pina, en l’últim minut, va tancar la golejada amb el 4-0.