El Bayern acaba amb el somni de Neymar a la Champions (0-1)

Els alemanys superen el PSG a Lisboa gràcies a un solitari gol de Coman

Era el millor equip abans del confinament, quan els partits tenien públic presencial, els entrenadors només podien fer tres canvis i les eliminatòries eren d'anada i tornada, i ho ha continuat sent en la represa del futbol, amb les graderies buides, cinc substitucions per contrincant i la imprevisibilitat dels encreuaments a cita única. A la fi de la temporada més llarga que hem vist, el Bayern Munic es va proclamar ahir campió de la Champions League per sisena vegada en la seva història. Els alemanys superen el Barça, que es queda amb cinc, i igualen el Liverpool al palmarès.

L'equip de Hans Flick arribava a la final contra el París Saint-Germain amb la fiabilitat d'un servei essencial en temps de pandèmia, o l'efectivitat d'una bola de formigó en la demolició d'un edifici de vidre. A la Bundesliga, havia aixecat el vuitè títol consecutiu després d'una ratxa de 13 victòries seguides, mentre que a la màxima competició havia guanyat els 10 partits previs amb una mitjana de 4,2 gols per cada 90 minuts, amb humiliació inclosa davant del Barça de Leo Messi als quarts de final (2-8). Els bavaresos, físicament i col·lectivament superiors, van saber minimitzar a temps l'espurna de Neymar Jr. i Kylian Mbappé, màxims exponents d'un PSG que haurà de seguir treballant per traduir els milions qatarians en Copes d'Europa. Coman, format a les categories inferiors del club parisenc, va ser l'autor de l'únic gol a Da Luz.

El partit va néixer mogut, amb els dos equips decidits a potenciar les seves virtuts. El Bayern, amb les línies molt avançades, més possessió de la pilota i protagonisme delicat de Thiago Alcántara en la construcció de jugades en estàtic. I el PSG, ben posicionat al seu camp i amb els tres de dalt preparats per fer un descosit a l'esquena dels centrals alemanys. Aquesta va ser la recepta que els francesos van aplicar per generar la primera ocasió clara del matx, en què Mbappé va galopar per l'esquerra i va habilitar Neymar, que es va arronsar davant la sortida imperial de Neuer, salvador dels bavaresos quan Boateng encara aguantava a la gespa –Süle va entrar en el seu lloc al minut 26–. Aquest primer intent va servir un bell intercanvi de cops. Lewandowski va respondre a la primera oportunitat parisenca amb un xut fluix però col·locat que es va estavellar al pal dret d'un reaparegut Keylor Navas. Després Di María malbarataria una bona assistència d'Ander Herrera abans que el màxim golejador del Bayern tornés a contestar amb un cop de cap tens que el porter del PSG va salvar en una gran mostra de reflexos. Keylor, com bé saben els madridistes, se sol créixer a les finals de Champions.

Tot i el domini territorial dels de Flick, l'equip de Tuchel va arribar al descans amb el comptador d'ocasions al seu favor després que Mbappé, just quan el quart àrbitre es disposava a ensenyar un minut d'afegit, rematés a les mans de Neuer una passada molt perillosa de Di María, que havia superat el portent Davies per la seva zona. En una primera part d'infart, encara hi va haver temps perquè Coman reclamés un penal de Kehrer. Daniele Orsato, molt a prop de la jugada, ni tan sols va demanar ajuda al VAR. La caiguda del francès no va ser prou clara per castigar-la amb un llançament des dels 11 metres. El 0-1, però, implicaria directament el substitut de Perisic a l'equip bavarès.

Coutinho: "Ara he de tornar a Barcelona"

La segona part va començar amb menys revolucions, però el Bayern va aprofitar una accelerada per la banda dreta perquè Coman, que no és precisament un rematador, desfés la igualada al minut 59. Els defenses del PSG estaven tan pendents de controlar els moviments de Müller i Lewandowski dins l'àrea que la centrada mesurada de Kimmich va anar a parar a l'exextrem del Juventus, que va picar amb el cap, aquest cop sí, impossible per a Navas. Capítol extra mereix el guant del lateral accidental del Bayern, que poc després, amb el PSG, va repetir la passada telegrafiada per a un Coman que no va encertar per segona vegada. Kimmich és d'aquells futbolistes superdotats tàcticament que, a sobre, amaneixen el seu repertori amb una qualitat privilegiada.

Els francesos van acusar el cop de veure's en inferioritat –a la Ligue 1 no hi estan gaire acostumats–, però van buscar Di María, el seu futbolista més persistent, per intentar capgirar la situació. Neymar, a la segona part, es va diluir entre la intensitat bavaresa. Primer el Fideo va habilitar una desmarcada de Mbappé que el jove davanter no va aconseguir impactar en direcció a la porteria. I després va deixar sol a l'àrea Marquinhos, que va tornar a topar amb un Neuer enorme, si bé és cert que el brasiler, a qui Tuchel fa servir de pivot, no seria el futbolista més preparat per definir davant d'un porter de talla mundial.

Ni el marcador ajustat va moure el pla inicial de Flick, un interí convertit en heroi i que no especula. L'exajudant de Kovac i de Joachim Löw –a la selecció– no es va protegir amb els canvis i va deixar que el Bayern acabés la final amb la línia defensiva al mig del camp, a la recerca d'una sentència que no va arribar. És la virtut de qui se sent superior. Ara sí, els bavaresos podran dir que són el millor equip del món. Un conjunt en què Philippe Coutinho, cedit pel Barça, ha acabat tocant la glòria. El brasiler, que va acabar la final sobre la gespa, va enviar un missatge sobre el seu futur després d'aixecar la copa: "Ara he de tornar a Barcelona. Tinc ganes de treballar i triomfar el curs que ve".