Blindar el 4-4-2 i trobar el talent en les sortides

BarcelonaAmb la permanència garantida (no és matemàtica, però gairebé) i una aspiració europea que serà més premi que desil·lusió, l'Espanyol afronta el derbi contra el Barça amb poc a perdre i molt a guanyar. No és la mateixa situació amb què els blaugranes trepitjaran el Power8, obligats a no fallar per seguir comandant la classificació. Els de Luis Enrique van gastar a Sevilla un dels cartutxos que els permetien cedir punts davant la persecució blanca. Aquest és l'escenari que envolta el derbi, un escenari habitual, d'altra banda. De fet, durant la setmana, els blanc-i-blaus han intentat deixar clar que si posen les coses difícils al seu rival ciutadà serà per l'orgull de competir sempre a totes, i no per aixafar una Lliga als culers.

Però el partit sembla perillós per als visitants. I ho serà pel moment de forma en què arriba l'Espanyol, que viu la seva millor ratxa de la temporada. Fa sis partits que no perd (tot i que només ha guanyat dos d'aquests partits) i ha mantingut la porteria a zero en quatre d'aquestes ocasions. L'Atlètic de Madrid o el Vila-real, per exemple, van caure en la seva teranyina, incapaços de batre Kiko Casilla. Això dóna ales als homes de Sergio González, convençuts que si es blinden al darrere (sense tancar-se més del compte), tindran opcions. I aquesta és una de les claus del partit. Però n'hi ha d'altres.

1. Replegament sense enfonsar-se

El repte periquito és mantenir el bloc d'equip en una zona mitja, sense arraconar-se gaire prop de la frontal de l'àrea. El 4-4-2 va plantar-se en zona dos al Camp Nou, deixant fer el Barça en les zones de poca transcendència, però inquietant-lo en els espais interiors i quan s'apropaven a línia defensiva.

Mantenir l'estructura d'equip compacte i no trencar-se en les basculacions serà bàsic. Repetir patrons de partit com el del Màlaga pot ser una de les referències a imitar per als blanc-i-blaus. Atacar les defenses replegades és, a més, el context que més dificultats ha generat a aquest Barça polifacètic.

Dins d'aquesta aposta, controlar l'àrea d'influència de Messi tornarà a ser important. A l'argentí el defensaven, sempre que es podia, amb un mínim d'un dos contra un que, en alguns moments, era fins i tot un tres contra un. El Barça necessita aprofitar-se del poder d'atracció del seu '10' per trobar altres arguments ofensius. També és cert que aquell Barça gestionava pitjor les situacions del que fa ara, quan acumula més amenaces en la zona i dificulta als rivals que l'arraconin d'aquesta manera que va funcionar en l'anada.

2. Provocar alguna errada

La intenció periquita serà esperar amb paciència, anar gestionant la circulació de pilota blaugrana amb sang freda, pendent per saltar en el moment precís. Convidar el rival a jugar en les zones conflictives per ofegar-lo en el moment just. És el que va penalitzar el Barça al seu estadi, amb la recuperació de Caicedo sobre Busquets que va habilitar el contraatac de Sergio García.

Aquesta capacitat de sortir en transició és força agressiva en l'Espanyol, que se sent còmode quan el partit el fa assumir aquest rol relativament passiu.

3. Joc directe com a alternativa

En aquest sentit, i tot i que l'actual Espanyol té unes intencions combinatives de base, el joc directe sobre alguns dels dos puntes serà clau. Tant Caicedo com Stuani són davanters de gran potencial físic, poderosos en el joc aeri, intimidatoris en el salt. Sergio García també gestiona bé aquestes situacions de passada vertical.

Qualsevol refús de la defensa blanc-i-blava pot convertir-se en una ocasió si el Barça no gestiona bé la vigilància activa durant la fase d'atac. En això, els centrals de Luis Enrique estan tenint una actitud de màxima concentració.

4. Lucas Vázquez i el joc exterior

Aquest Espanyol ha estat entenent que necessitava ser molt fort defensivament perquè tenia prou talent en atac com per desencallar un partit si es mantenia la porteria a zero. I, al marge de Sergio García, peça a part, ha trobat en Lucas Vázquez un dels seus homes més perillosos. Té desequilibri, té treball, té esforç i té confiança. Si Arbilla el pot acompanyar en atac, genera situacions de superioritat en banda que ell aprofita si troba carrils interiors per apropar-se a l'àrea. La seva connexió amb Sergio García dinamitza l'atac blanc-i-blau a tres quarts de camp, amb parets i conduccions.

Però, independentment del seu joc individual, Lucas Vázquez reuneix una filosofia d'atac, que és el joc exterior. L'Espanyol és conscient del seu potencial rematador i busca tenir profunditat per banda per carregar l'àrea de pilotes. De fet, té una mitjana del 39% de concentració del seu joc per la dreta (la banda del gallec) i un 35%, per l'esquerra. Juga només el 26% pel carril central. Ja sigui amb incorporacions de laterals (un factor que s'espera que es vegi més censurat contra el Barça si es té menys possessió) o amb el propi joc dels homes més oberts, l'equip busca trobar situacions de centrada. I sempre troba, com a mínim, un parell d'opcions de remat. A part d'un dels puntes (i si es pot, els dos), sempre afegeix l'exterior de l'altra banda i un dels dos migcampistes. Abraham, més alliberat que Javi López o Cañas, ha de ser decisiu en aquesta funció de fer un pas endavant per no separar l'equip en la línia del darrere i els atacants.

5. La màgia de Sergio García

El pas endavant de l'Espanyol durant la temporada, el que el va fer somiar amb la final de la Copa del Rei que se li va escapar per poc, va venir quan es va consolidar la proposta defensiva i es va alliberar més Sergio García, l'home de més qualitat de la plantilla. En ell recauen les principals esperances periquites, perquè la plantilla és conscient que, tot sol, pot inventar-se una ocasió de gol i decidir un partit.

Va estar a punt de fer-ho al Camp Nou i ho ha fet en més d'un partit aquesta temporada. Al Power8, tornarà a ser una de les amenaces més difícils de vigilar per al Barça. Si apareix entre línies i s'allunya de la cobertura de Piqué, que té més tendència a protegir l'esquena que l'espai frontal, pot crear dubtes en la transició blaugrana.