BARÇA

La Champions, aquell gran desig i obsessió

Amb Messi a la convocatòria, el Barça s’estrena en un dels estadis més durs d’Europa, el del Dortmund

Quatre mesos després d’abandonar Anfield per la porta del darrere, el Barça torna a la Lliga de Campions al Signal Iduna Park. De caure de genolls davant de “The Kop”, la famosa graderia dels anglesos irreductibles, a buscar la redempció davant la “Südtribüne” de Dortmund, una de les graderies més famoses del món. “Qui no conegui aquest estadi, ara el coneixerà. Et posa la pell de gallina”, va advertir Marc-André Ter Stegen. Grans escenaris per a una competició que ha passat per moments de ser un desig a ser una obsessió per a un club que sap que si no aixeques la copa orelluda deixes de guanyar diners i et tanquen la porta de l’Olimp futbolístic. Si vols ser el millor, et cal arribar a la final. I el Barça no ho fa des del 2015.

El que abans era acceptable en el futbol modern ja no es perdona. El Barça guanya lligues, però tothom n’espera més. Les ferides de Roma i Anfield, cicatrius a la pell del barcelonisme, han condicionat tant l’agenda del club els darrers mesos que gairebé atropellen un Ernesto Valverde que recupera Messi just abans de la tornada a la Champions. “Fa una setmana no teníem clar que arribés al partit, però el veig millor”, va dir Valverde, que de pas va confirmar la titularitat de Suárez, que porta quatre anys sense marcar fora de casa a la Champions. El Barça, que a diferència de les darreres temporades va preferir no entrenar-se a l’escenari del partit, sinó fer-ho a la Ciutat Esportiva, no pot comptar amb Ousmane Dembélé, que segueix de baixa i que es queda sense retrobar-se amb un estadi que va ser casa seva. Dembélé veurà des de la distància com Ansu Fati i Carles Pérez tenen una oportunitat per seguir guanyant-li terreny. “Cal normalitzar el que passa amb l’Ansu. Hi he parlat de qüestions tàctiques, res més. Si juga, serà perquè ens cal, no per batre cap rècord”, va raonar Valverde sobre Ansu Fati, que podria ser el debutant més jove a la Champions amb la samarreta del Barça.

Brillants al Camp Nou i desdibuixats fora de casa, els jugadors del Barça s’estrenen en un escenari on els últims anys han caigut derrotats equips de primer nivell com l’Atlètic de Madrid, el Madrid o el Bayern. Qui es relaxa a Dortmund acaba rostint-se a les flames de l’infern, víctima de la intensitat d’un equip elèctric que prefereix córrer abans que controlar el ritme de manera pausada. “Ens han fet molts gols, cal acceptar-ho i millorar. Alguns gols són errades que es poden corregir, ja ho hem parlat”, deia Ter Stegen mentre Valverde admetia que “fora de casa no estem tan bé com voldríem”.

Amb Paco Alcácer endollat després de marcar 10 gols en els últims 8 partits i Marco Reus renascut, el Borussia Dortmund afronta el partit sense por. De fet, Reus va afirmar en la prèvia que “tant de bo jugui Messi”. Amb els dubtes de Piszczek i la baixa de Nico Schulz, l’equip groc-i-negre barreja l’experiència amb la joventut d’homes com l’anglès Jadon Sancho. Valverde, que podria recuperar Sergi Roberto com a lateral dret per vigilar precisament l’anglès, haurà de decidir si dona continuïtat als homes que van escombrar el València, fet que significaria una nova suplència de Rakitic, i si se la juga amb Messi. Si l’argentí, que encara no ha jugat aquesta temporada, és suplent, un jove, ja sigui Ansu Fati o Carles Pérez, tindrà la responsabilitat d’iniciar el camí que tothom al Barça confia acabar a Istanbul. El camí, però, serà ben llarg i ple de paranys. “A la Champions, tenir un mal dia et deixa fora. Però quan caus, t’has d’aixecar de nou. La temporada passada tot va anar bé excepte un partit. Ja forma part del passat. Ara cal mirar cap al futur”, va sentenciar Valverde abans d’iniciar el seu tercer assalt a la Champions.

Més continguts de