Comiat cruel per a un Barça femení que frega la gesta a París
BarcelonaDesprés de 176 minuts defensant-se contra el milionari París Saint-Germain. Després d’allargar el 0-0 del Miniestadi també en territori francès. Després d’alimentar l’esperança de plantar-se a semifinals, unes semifinals de Champions que haurien sigut històriques. Després de fer tremolar l’estadi de Charléty amb un un contra un que Bárbara Latorre no va arribar a rematar davant la sortida de Berger i el placatge desesperat de Morroni. Després de tot això, el Barça femení va encaixar el gol més dolorós. El més cruel. Un gol que el deixa fora d’Europa. Un gol que posa fi a la il·lusió de seguir avançant en la Lliga de Campions.
Va ser un gol estrany, absurd, aparentment evitable. Una centrada lateral des de la banda dreta d’Houara va trobar el cap de Cristiane, lliure de marca al segon pal. La brasilera, símbol de la impotència ofensiva d’un PSG superior però espès, va estirar-se en planxa per rematar i batre Sandra Paños. La portera blaugrana, potser relaxada davant d’una de les ocasions més fàcils que havia hagut d’aturar en tota la nit, va empassar-se el cop de cap i va veure com la pilota, plorant, creuava la línia de gol. En l’única errada d’un partit que abans l’havia erigit en protagonista, amb aturades decisives, es condemnava a l’eliminació. El seu gest després de l’1-0 era dramàtic, entre la incredulitat i la culpabilitat. Entre la ràbia i la impotència.
El Barça, fatigat per l’esforç, no va tenir esma per reaccionar després del cop. Dur. Duríssim. No va servir de res que l’actitud catalana en l’últim quart d’hora fos valenta, decidida a marcar el gol que donés accés a semifinals després d’un partit amb idèntic guió al viscut al Miniestadi. Ni tan sols els recanvis de Rosana i Mittag van ajudar a il·luminar l’inoperant atac del París Saint-Germain, només activat per Cruz i Morroni. No va servir de res que les de Xavi Llorens haguessin aconseguit assecar les favorites, frustrar-les fins a desesperar-les. De res, perquè al final l’empenta francesa es va endur el premi que buscava en el moment en què menys ho va merèixer.
