L’Espanyol s’encalla contra un Atlètic massa rocós (1-1)

Un gol de Saúl a la represa manté els blanc-i-blaus a cinc punts de la salvació

Una gran oportunitat perduda i una jornada menys per escurçar distàncies. L’Espanyol es manté en el mateix punt que quan va iniciar la jornada, a cinc punts del descens, però ara queden 12 partits per acabar la Lliga. En condicions normals l’empat obtingut contra l’Atlètic de Madrid (1-1) hauria sigut un gran resultat per als d’Abelardo Fernández. Però tenint en compte la situació crítica que viuen a la Lliga els blanc-i-blaus, que segueixen sense sortir del pou, aquest punt deixa un regust amarg. Sobretot perquè l’Espanyol podria haver guanyat perfectament.

Conscients que juguen sense marge d’error, als espanyolistes no els queda altra opció que creure’s capaços de derrotar qualsevol rival. Sigui quin sigui l’adversari que tinguin davant. De fet, amb Abelardo els blanc-i-blaus han demostrat que saben competir contra els millors: han empatat contra el Barça, l’Athletic, el Sevilla i l’Athletic, i han guanyat el Vila-real. “L’Espanyol ha fet un partidàs contra l’equip que millor competeix a Europa”, celebrava Abelardo. El següent pas hauria de ser fer els deures amb els equips de la seva Lliga, una tasca en què els blanc-i-blaus estan suspenent enguany. “Aquest és el camí de la salvació. Si competim i defensem així és difícil que ens facin gols”, insistia el tècnic asturià, que ha aconseguit que l’Espanyol torni a plantar cara a tothom. Amb ell, els espanyolistes han marcat en tots els partits de Lliga. Contra l’Atlètic, a més, ho podrien haver fet per partida doble, o triple, si no fos per una mà salvadora d’Oblak a un potent xut llunyà de Víctor Sánchez que ha escopit el travesser i per la falta de precisió de Bernardo, que ha disposat de dues rematades de cap en el tram final.

L’Espanyol va saber contenir amb força solvència un Atlètic que, llevat d’una jugada aïllada a pilota aturada a l’inici del segon temps en què Saúl, tot sol, establia l’empat, amb prou feines generava perill. Els blanc-i-blaus recuperaven al seu líder, un Raúl de Tomás amb qui sembla que tot és possible. El punta madrileny va ofert un autèntic recital en què ha desplegat una excepcional qualitat tècnica, una gran potència física i molt de criteri amb la pilota. Després de dues setmanes d’absència tornava per la porta gran, completant una primera part descomunal en què ha liderat l’Espanyol i va tornar boja tota la línia de migcampistes i de defenses de l’Atlètic. Cada cop que rebia la pilota l’acabaven envoltant dos o tres jugadors que si no l’aturaven amb falta s’enduien un regat. De Tomás es recrea amb els rivals, sovint amb un punt d’egoisme innecessari, però deixant detalls tècnics capaços de delectar i aixecar del seient tota una afició immersa en el patiment. És un jugador diferent, capaç d’abaixar un meló del cel, aguantar la pressió de tres rivals i desempallegar-se d’ells com si fos al pati de l’escola. El madrileny va tornara estar involucrat de manera força activa en el gol blanc-i-blau, ja que va ser ell qui entrava amb tot a rematar una bona centrada de Wu Lei i provocava l’error de Savic. En la primera part tots els atacs espanyolistes passaven per les seves botes. En la segona l’Espanyol acusava la fatiga i De Tomás, desesperat al veure que no rebia pilotes, va desaparèixer del partit. Més li val a l’espanyolisme resar perquè no es constipi d’aquí a final de temporada.

L’àrbitre torna a indignar l’Espanyol

Si el partit al Wanda Metropolitano de la primera volta va aixecar polseguera per un gol anul·lat pel VAR a l’Espanyol en el minut 85 (hauria significat el 2-2), novament l’enfrontament contra l’Atlètic tornava a deixar força malestar en l’entitat espanyolista. En el minut 70, Lodi va agafar Wu Lei de la samarreta dins de l’àrea i impedia que el jugador xinès arribés a rematar una centrada. Una acció que desfermava protestes a l’Espanyol. “Ens sentim perjudicats una setmana més. No entenc com no es revisen jugades així. Sembla que els àrbitres tinguin por d’anar al VAR”, protestava el portaveu esportiu, Joan Capdevila. “Sembla que si no et queixes, el VAR no mira la imatge, tant de bo ens donin el que és nostre, perquè és cert que ens han tret coses”, afegia Víctor Sánchez.