Dels deures mal fets en el mercat al divorci públic amb Quique

BarcelonaLa temporada en què s’esperava que l’Espanyol assaltaria les places europees s’està convertint en un autèntic maldecap per al club blanc-i-blau, immers en una crisi a causa de la mala planificació del mercat feta mesos enrere. Si el maig passat Quique Sánchez Flores deixava entreveure un somriure quan es referia als reforços a què podrien aspirar a l’estiu, vuit mesos després és la imatge més visible del deteriorament que ha anat experimentant el projecte. A Quique li havien promès que l’Espanyol podria aspirar a uns quants primeres espases, però la realitat del club, que va acabar comprant de rebaixes, l’ha portat a la frustració.

Amb les xifres a la mà, és innegable que l’entitat ha fet un esforç per satisfer els seus desitjos: ha fitxat 18 jugadors per 33,4 milions (una xifra molt més alta que la dels seus predecessors), i ha venut per valor de 13,15 milions, deixant una inversió neta de 20,25. Una quantitat important per a uns reforços que, amb tot, han donat uns rendiments molt desiguals. Només la meitat (9) han tingut un retorn esportiu que s’acosta al que es preveia. David López i Diego Reyes (88%); Hermoso i Darder (72%); Fuego (71%); Diego López i Jurado (64%); Piatti (60%), i Baptistão (54%) són els únics que han disputat més de la meitat dels minuts possibles. Els quatre últims (que van costar un terç del total, 10,8 milions) van ser els noms més il·lusionants l’estiu del 2016, però en aquest segon curs el seu rendiment ha caigut en picat.

Darrere seu, peces de fons d’armari: Sergio García, Granero, Naldo, José Antonio Reyes i Dídac es mouen entre el 42% i el 25% de minuts jugats. El brasiler és un dels exemples d’inversió injustificada: va costar 2,5 milions però ni és titular ni ha tingut cap paper destacable. Encara menys protagonisme han tingut Roberto (14%) i Álvaro (8%), ara cedits al Màlaga i el Nàstic, respectivament, i que van costar 3 milions cadascun. Fins a 8,5 milions per tres peces que amb prou feines han tingut pes en l’equip. Uns diners als quals també cal afegir els elevats sous de tots els nouvinguts, que han acabat ocupant tot el marge salarial disponible. Inclosos Sergio Sánchez (8% dels minuts) i Demichelis (5%), dos centrals pràcticament inèdits però que han ocupat fitxes que no permeten a l’Espanyol oferir millors condicions a valors com Pau López o acudir al mercat a la recerca de reforços més bons.

Més a prop del descens que d’Europa

La sortida -encara per confirmar- de Javi Fuego, peça clau en els plans del preparador madrileny, ha sigut la gota que ha fet vessar el got. “Estem orfes de líders, i ell n’és un”, lamentava Quique a la sala de premsa de l’estadi de Butarque a Leganés, on va assenyalar per primer cop els jugadors.

El lideratge del madrileny s’ha anat desgastant fins a fer evident un divorci que ja és públic. “No sé com acabaran les coses, no sé quins són els plans”, va dir. El tècnic es reunirà aquesta setmana amb Chen Yansheng, a qui probablement comunicarà la decisió de marxar un cop s’acabi la temporada: “Li explicarem la realitat de l’equip i el que pensem”. Ara li toca allunyar l’equip d’un descens que és més a prop (7 punts) que no les posicions que permeten jugar la pròxima temporada a Europa (9), mentre el club busca el seu relleu per al curs vinent. I, tot plegat, en una setmana de derbi.