Després de la tempesta perfecta
De cop i volta ha sortit el sol. Tot just començar el 2015 patíem els efectes de la tempesta perfecta i ningú semblava capaç d’albirar llum al final del túnel. Resulta que han passat 40 dies i els incendis s’han instal·lat en totes les àrees però no cremen el bosquet del primer equip de futbol. L’equip és precisament una de les poques coses que funcionen de manera incontestable i els esforços se centren a evitar que les espurnes dels focs que l’envolten l’afectin.
El president Bartomeu s’ha vist forçat a executar decisions que tenia pensades però que ajornava sine die per a desesperació dels seus assessors directes. Ha marxat Zubizarreta amb els seus col·laboradors directes i ningú els troba a faltar. Bé, segur que Eusebio els ha enyorat força en les últimes setmanes. Des que no hi ha director tècnic, la interlocució flueix entre els líders del vestidor i presidència. Segur que estem davant d’una casualitat, però la seva marxa ha coincidit amb el millor moment de la temporada. També ha sortit d’escena el team director, Emili Sabadell. No tenia cap incidència de cara al públic però li van atorgar aquesta responsabilitat per mirar de recuperar el control del club sobre el vestidor. No només va fracassar en l’intent sinó que va acabar enfrontat amb mitja plantilla i generant incomoditat al seu pas. Abans que ells dos, Bartomeu havia liquidat l’ex director general. I amb això va aconseguir destensionar l’estructura executiva del club.
Des del primer dia en què va assumir el poder, el president Bartomeu ha tingut gent al costat que l’instava a tallar els caps necessaris per desplegar la seva pròpia acció de govern. No només això: consta que l’instaven a executar-ho com més aviat millor. El president està sol i no ha fet res per acabar amb aquesta solitud. Els despatxos de responsabilitat els ocupaven els mateixos que havien arribat amb l’expresident, de manera que no hi ha hagut la relació de confiança absoluta i lleialtat incondicional perquè el líder pugui lluir.
Bartomeu ha actuat tard. Potser tot és fruit de l’atzar, però els fets objectius indiquen que els canvis que ha anat ajornant han tingut resultat immediat des que els ha aplicat. Si hagués tret intermediaris del mig temps enrere, potser hauria detectat el problema que es covava al vestidor. Si hagués situat executius de confiança i solvents al seu voltant, potser hauria evitat algun desastre. I potser, només potser, hauria sigut prou fort per evitar el cop d’estat que el va obligar a convocar eleccions avançades.
