Egan Bernal i Colòmbia passen a dominar el ciclisme

El de l’equip Ineos és el primer ciclista del país sud-americà i el tercer més jove de la història (22 anys) que guanya el Tour de França

Egan Bernal és el nou campió del Tour de França. Ahir va passar de la indefinició del terme virtual a la història del ciclisme i es va convertir en el primer colombià en vestir el mallot groc durant la característica última etapa, amb la caiguda del sol als Camps Elisis. Era el dia per fer lluir tot el glamur de la prova. La seqüència de la celebració de Bernal va ser un contrapunt necessari. Primer va fer una ganyota mentre bevia xampany en una copa de plàstic, encara sobre la bicicleta, escenificant el punt absurd de la creativitat dels acords de patrocini moderns. Quan va posar els dos peus a terra va abraçar-se amb el seu germà, va fer-li el senyal de la creu i un petó al front. “És increïble, no sé què dir. Ja he guanyat el Tour, ara sí, però no m’ho crec. La sensació de passar la línia de meta és increïble. Només volia abraçar-los. És una felicitat que no puc descriure”, deia, forçant-se a articular un discurs. Volia complir amb els protocols i marxar amb la família. Podia escollir, s’ho havia guanyat. Va ser el millor quan tocava, en una edició que ha servit per fer afició: ha mantingut el pic d’emoció fins als Alps i ha ensorrat -encara més- l’estigma que defineix el ciclisme com si fos carn de migdiada.

Dos líders i un títol

L’alternança de protagonisme parla bé del Tour i de la capacitat d’adaptació dels equips. La cadira de líder es dona en funció dels resultats. La carretera examina les estratègies que s’escriuen des de l’oficina, on es prediuen massa factors per acabar fent una aposta. L’equip Ineos va ser poc concret. Va voler jugar a la improvisació, defensant el pes de Geraint Thomas amb la boca petita. L’equip va inventar-se la versió campiona d’Egan Bernal en un segon pla, alliberant-lo del pes mediàtic que copava el seu company i l’absència de Chris Froome perquè se centrés en rodar-se. La suma de circumstàncies van fer que la lògica quadrés. “La gent parla molt fàcilment i fa judicis sobre coses que no sap. Tothom es preguntava qui era el líder. Ho hem dit sempre: Bernal i Thomas treballaran junts”, va comentar el mànager de l’equip, Dave Brailsford. El del 2019 serà el Tour de Julian Alaphilippe, del desgavell de Movistar, de l’excursió de Thibaut Pinot a Prat d’Albis i de Bernal.

Una vida dedicada a la bicicleta

El colombià va pujar el llistó del seu estatus com a ciclista des que va irrompre a l’etapa dinou i va trencar la classificació general enmig de la neu. El títol de la gran ronda francès l’assenyala des d’ara mateix. El farà sempre favorit, ho sigui o no. És el guanyador del Tour més jove del segle XXI, el tercer de tots els temps. El superen Henri Cornet (el 1904, amb 19 anys) i François Faber (el 1909, també amb 22 anys però una setmana més gran), quan el ciclisme era en blanc i negre i no existia el mallot groc, que ara celebra el seu centenari. Des del 1983 cap esportista amb menys de 23 anys havia aconseguit el títol (aquell any va fer-ho Laurent Fignon). Les estadístiques rematen el context de la fita de Bernal. La imatge aixecant els braços al centre de París el va convertir en referència del futur del ciclisme, que domina des del fang. Arriba a l’èxit sense el pedigrí d’haver-se criat als cims dels Andes, com els grans colombians, però amb el to romàntic dels biopics de les estrelles d’entorns humils. Està tocat per una vareta perquè és un apassionat de la bicicleta pel seu pare, Germán, un pedalejador frustrat que inicialment no donava suport a la seva carrera, i per les hores que dedicava des de petit a sumar quilòmetres a Zipaquirá, una localitat de 126.000 habitants, a 42 km de la seva Bogotà natal. Bernal ha trencat la barrera del Tour amb un bagatge professional de només quatre anys. Quan en tenia 17 estudiava periodisme a la Universitat de la Sabana gràcies a una beca de la Governació de Cundinamarca. Va alternar formació i esport fins al 2014, quan va guanyar el campionat panamericà cadet de MTB i va penjar-se la medalla de plata al Mundial de la mateixa disciplina a Noruega. Va decidir apostar fort per l’esport i amb 18 anys va fer el salt a l’elit per participar en una competició júnior a Itàlia de ciclisme en ruta.

El dorsal li va donar Gianni Savio, responsable de l’equip Androni Giocattoli. Bernal va guanyar amb autoritat i el dirigent va oferir-li un contracte de quatre anys. Només n’havia complert dos quan Sky, l’actual Ineos, va reclutar-lo el 2017. L’oportunitat del Tour havia de ser una etapa de formació més, però l’ha confirmat com un escalador totterreny que funciona bé en les contrarellotges i que destaca per ser regular. Des del seu equip el defineixen com un ciclista complet, amb un gran talent i una mentalitat decidida. “És molt tranquil, se sent còmode, parla molt bé i té un respecte enorme per tothom. És amable i generós, però també té aquest instint guanyador. És un plaer poder treballar amb ell. Ha fet història, ha fet una cosa que no havia aconseguit cap colombià. Serà un heroi nacional. Ara ha d’adaptar-se a aquesta nova situació tan ràpid com pugui. L’ajudarem”, diu Dave Brailsford.