Enrico Mariotti: “Ens agradaria treure’ns l’espina de la final de Copa amb el Barça”

BarcelonaL’entrenador del Reus Deportiu La Fira d’hoquei patins, l’italià Enrico Mariotti (Grosseto, 1969), afronta la seva tercera temporada com a tècnic al club del Baix Camp i la segona a càrrec del primer equip. Exjugador del Reus i del Barça, entre d’altres, admet que una final catalana de la Lliga Europea seria molt emotiva. Però el que persegueix és conduir el Reus a la final i penjar-se la medalla de campions. Aquest dissabte, a les 19.30 hores, els reusencs jugaran la semifinal contra el Benfica portuguès al pavelló Barris Nord de Lleida.

Com arriba l’equip a la cita?

Estem gairebé al final de la temporada i això suposa cansament acumulat, però pel prestigi que té la final four de l’Eurolliga t’oblides del cansament. Estem molt il·lusionats d’estar entre els quatre millors d’Europa.

¿Tens tots els jugadors disponibles i motivats?

Sí, si no hi ha cap sorpresa d’última hora. I potser estan massa motivats [bromeja]. Els he de calmar una mica. Són pocs els que comptaven que seríem a la final four, tot i que ja vaig dir al principi de la temporada que lluitaríem per ser a totes les finals. També hem jugat la final de la Supercopa espanyola i de la Copa del Rei, però les hem perdut.

No ha sigut fàcil arribar a la 'final four'.

Ha sigut molt complicat. Vam quedar primers de la lligueta en un grup on hi havia equips molt bons com l’Sporting de Portugal, que s’han reforçat molt bé, o el Forte dei Marmi, que ha guanyat les tres últimes lligues italianes. Passar com a primers de grup ens va donar molta autoestima. Als quarts de final, derrotar un altre equip dels grans, com és el Porto, ens va reforçar.

Com és el Benfica, el rival de dissabte?

És un equip força similar al nostre. Destaca pel seu joc ofensiu. Té molta qualitat, així com grans jugadors, estrelles. Per tant, et poden fer mal en qualsevol jugada. A més, tenen una bona lectura dels moments clau del partit. Són els vigents campions d’Europa i de la lliga portuguesa. Serà una semifinal vibrant.

Dos ex del Reus (Guillem Trabal i Jordi Adroher) ara al Benfica i dos ex del Benfica (Marc Torra i Pedro Henriques) al Reus, que es retrobaran...

Això afecta només abans dels partits. Són situacions que motiven perquè el passat no s’oblida, però quan comença el joc tu defenses els colors del teu equip i tota la resta s’oblida.

Com valores el fet que la seu sigui el pavelló Barris Nord de Lleida?

És una pista neutral per als quatre equips. El Barça, gràcies al seu poder econòmic, s’ha fet càrrec de l’organització per davant dels altres dos clubs [Oliveirense i Reus] que van demanar acollir-la, però no m’agrada que, si s’adjudica la seu al Barça, hàgim d’anar a Lleida perquè hi ha indisponibilitat aquell cap de setmana. Això pot afectar l’afluència de públic. Tant de bo m’equivoqui...

¿Més enllà de la seu, t’agradaria una final catalana contra el Barça?

El que m’agradaria és jugar la final. Però soc exjugador del Barça i és un club que estimo molt i hi tinc moltes amistats. Això no s’oblida. Però ara defenso els colors del Reus. Si ens plantem a la final, el rival ja es veurà. Si és el Barça, hi hauria una emoció afegida i seria bonic. M’agradaria guanyar-la, no com a la final de la Copa del Rei, en què el Barça ens va derrotar (4-3).

Hi hauria ganes de revenja, doncs?

Quan perds una final per un gol que ve del refús d’un penal a només quaranta segons del temps reglamentari marxes amb mal gust de boca. Ens agradaria treure’ns aquesta espina.

Com es refà l’equip de la derrota?

Perdre també et fa créixer. Els dic als jugadors que s’ha d’acceptar la derrota de la mateixa manera que la victòria, sempre que ho hàgim donat tot a la pista. Després, si el rival ha estat més encertat se’l felicita i nosaltres hem de seguir treballant. A la Lliga volem acabar segons i, de moment, ho som.

Aquesta temporada, com ha sigut la unió entre el públic i l’afició?

Hem despertat interès, justament l’any que el Reus de futbol ha pujat a Segona Divisió. A poc a poc ens hem guanyat el respecte i l’atenció de la ciutat. Això es nota quan vas pel carrer i la gent et pregunta sobre l’hoquei. Al Palau d’Esports hi ha hagut bona afluència de públic, sobretot en els partits més destacats de la Lliga o en els duels de competició europea. Espero que la relació equip-afició vagi cada dia a més. L’hoquei té molta tradició a Reus.

És aviat per dir-ho, però què suposaria per al Reus guanyar aquesta Champions?

Ara hem de pensar en el partit contra el Benfica. Però si ens posem a fantasiejar, suposaria una gran recompensa per al club i per a la directiva, que ha apostat perquè la secció d’hoquei recuperi el protagonisme que es mereix. També per als jugadors, que s’esforcen molt. Els últims anys hem vist com els altres equips ens superaven a les finals. Seria fantàstic guanyar aquesta.