L’Espanyol perdona i haurà de buscar una gesta a València

Cornellà de LlobregatEl torneig de la il·lusió continua sent el del patiment per a l’Espanyol, que després de remuntar el Tenerife s’haurà de tornar a encomanar a una gesta per continuar viu a la Copa. Ahir va tornar a arrencar un nou any sense conèixer la victòria: va caure 1-2 contra un Llevant sòlid i efectiu que, com ja havia fet a la Lliga, en què va empatar a Cornellà, es va tornar a convertir en la pedra a la sabata dels blanc-i-blaus, que hauran de remuntar a València per passar ronda.

Quique va alinear un onze farcit de canvis, fins a set respecte a l’últim partit de Lliga, i amb una novetat especialment significativa: per primer cop aquest curs Víctor Sánchez tornava a jugar al mig del camp, un rol que havia hagut de sacrificar fins ara per haver d’ocupar el lateral dret. El rubinenc va formar part d’un doble pivot que protegia l’esquena de Granero, més alliberat, secundant en la sortida de pilota i atent amb les ajudes. Va deixar el lateral dret a Navarro, que potser per falta d’atreviment continua sense la profunditat que el va portar a destacar al primer equip el curs passat. En va tenir més Dídac pel carril esquerre gràcies, sobretot, al fet que Piatti, que tornava a la titularitat, va mostrar una versió més activa que fins ara.

El duel va començar sense avisos clars però amb alternatives constants. El Llevant, lluny de tancar-se, va sortir decidit a atacar, arribant a pressionar la sortida espanyolista amb fins a set jugadors en alguns moments. L’Espanyol no estava còmode a l’hora de construir, i la major part dels cops buscava les desmarcades de Sergio García, que pràcticament va monopolitzar tot l’atac blanc-i-blau. El del Bon Pastor, convertit en el referent ofensiu, va estar a punt de connectar amb èxit algunes bones passades, sobretot tres de Dídac, Moreno i Navarro, però l’encert sempre se li escapava de les botes en el moment decisiu en què calia finalitzar la jugada. A qui no li va faltar precisió va ser a Moreno, que va obrir la llauna anotant el seu primer gol a la Copa amb l’Espanyol. Granero, astut, va servir en curt una falta cap a Piatti, que estava absolutament sol a l’esquerra, i va connectar una precisa centrada cap al perpetuenc, que des del cor de l’àrea va saltar més que ningú per firmar l’1-0. Els dos atacants van ser, un partit més, els millors dels locals, formant un tàndem que s’entén a la perfecció sobre la gespa.

Empat de penal

La diana va donar control a l’Espanyol, que per moments es va desfer de la pressió del Llevant. Però els de Muñiz, en un atac aïllat quan feia estona que no trepitjaven l’àrea rival, van trobar-se amb un penal per mans de Víctor Sánchez, que va tapar un xut amb el braç, clarament desenganxat del cos. Morales va enganyar Diego López per firmar l’empat amb què els dos equips van marxar al descans.

El gallec no va poder evitar la pena màxima però va fer-se gran a l’inici de la represa, quan Boateng va trobar-se absolutament sol dins l’àrea amb la pilota i va posar un peu providencial quan semblava un gol cantat. L’avís va esperonar l’Espanyol, que va fer seva la segona meitat, en què el degoteig d’ocasions locals va ser constant. Moreno va avisar primer. Sergio García i Darder van topar amb el pal i fins i tot Naldo, en dues ocasions, va provar sort. L’Espanyol va fer mèrits per a un botí més gran, però va quedar-se glaçat quan el Llevant, que semblava donar per bo l’empat, va aprofitar una successió d’errors defensius locals per anar-se’n de Cornellà amb un valuós 1-2.