GIRONA FC

Eusebio Sacristán: “Encara em costa assimilar tot el que ha passat”

El val·lisoletà s’ha acomiadat del Girona explicant les causes del descens a Segona

Eusebio Sacristán s’ha acomiadat del Girona en la seva última roda de premsa, acompanyat de Delfí Geli i Quique Cárcel. Ahir les dues parts van donar per acabada la seva relació, i el val·lisoletà marxa perdonant l’any de contracte que li quedava. “Entreno per ser feliç, i amb aquesta il·lusió vaig aterrar a Montilivi. Durant aquest període, he cobert aquestes expectatives. El grup humà que hi ha en aquest club és immens, però passem per un moment trist que mai vaig pensar que arribaria. Confiava plenament en mi, plenament; em fa pena i m’enrabia no haver assolit la permanència a Primera. Però el Girona segur que s’aixecarà, segur. El final ha sigut dolent, però el camí ha sigut molt bonic”, ha valorat, amb el to de sinceritat amb què sempre s’ha expressat. Eusebio ha tingut paraules d’agraïment per als seus futbolistes en aquests dies de dificultat. “M’he sentit molt ben tractat, per totes les parts. Especialment, vull tenir un record per uns jugadors molt professionals que s’han bolcat en ajudar-me. Vaig voler implantar la meva idea, tot i saber que ells tenien un estil molt marcat, de manera progressiva. I van tenir la humilitat d’acompanyar-me. El descens em fa molt mal per ells”. Àlex Granell ha representat la plantilla a la sala de premsa i ha rebut el següent missatge: “Torneu-ho a intentar, Àlex, perquè us mereixeu ser de Primera”. També hi havia integrants de l’'staff' tècnic i Ignasi Mas-Bagà, director general del Girona.

La rescissió de contracte no ha sigut cap problema. “Ens hem entès de pressa, la relació és cordial i ha sigut molt fàcil arribar a un acord. Hi ha molta sinceritat entre les dues parts, ha sigut molt agradable treballar en aquestes condicions”. ¿Ha tingut possibilitats Eusebio de continuar a Segona? “Ni m’ho he plantejat, marxar és la millor decisió. A més, el públic ha expressat la seva disconformitat en moltes ocasions. L’afició és sagrada i mereix tot el meu respecte, haig d’entendre la seva opinió”. Eusebio, preguntat per si algun cop havia pensat en posar el seu càrrec a disposició durant la temporada, ha respost: “No, en cap moment. Encara em costa assimilar tot el que ha passat, mai vaig creure que baixaríem. No hem fallat en entrega, però després de Leganés vam sentir que tot començava a caure. Aquesta és la mentalitat que hem de revisar en el futur”. A deu jornades per al final, el Girona tenia un marge de nou punts respecte al descens; però només ha acabat sumant tres punts més. “La por ha fet que tot ens jugués en contra, m’ha faltat serenitat per prendre millors decisions. Ens vam pressionar molt, perquè ho teníem molt bé i ens ho hem acabat jugant en finals inesperades. Reconec que vam sentir por de perdre-ho tot, i això va fer que l’estat d’ànim ens disminuís en els duels importants”, ha assumit Eusebio, que ha continuat: “És que ens ha anat de molt poc, de molt poc. Amb una mica més d’encert, avui estaríem salvats”. L’encallada a la segona volta ha sigut monumental perquè només ha sumat 13 punts. “Crèiem que anàvem pel bon camí, però la caiguda arriba després de Leganés”. Tampoc ha volgut queixar-se per la falta de reforços. “Sempre hem pensat que teníem una plantilla suficient per aconseguir l’objectiu”.

La filosofia de joc també ha sigut objecte de debat. “Si vaig signar és perquè creia que amb aquests futbolistes era possible jugar al que jo volia jugar. He cregut que implantar el meu model permetria enriquir l’equip, i perquè tindríem més recursos. Però malauradament no ha anat bé del tot”, ha manifestat, i ha recordat la competitivitat que ha mostrat el Girona durant gran part de la Lliga. “En tots els partits, hem estat a prop d’empatar o guanyar. No sentíem que visquéssim una situació alarmant, però de mica en mica vam entrar en una situació de bloqueig que no ens ha permès afrontar les jornades finals amb una tranquil·litat més gran”, ha explicat el fins ara tècnic del Girona, que ha parlat de com ho ha viscut des del punt de vista personal: “Un sempre pensa que tot anirà bé, i és evident que el fet de veure’t a la part baixa existeix, però en el passat em feia por viure-ho. Si d’alguna cosa m’ha servit tot això és per haver comprovat que ho he viscut d’una manera que em fa sentir orgullós de mi mateix. En tot moment he volgut sumar, ajudar i fer sentir que era un líder fort i amb l’energia suficient”. 

Geli i Cárcel agraeixen la seva implicació

“Volem dir-li que ha sigut fàcil treballar amb Eusebio, ho ha donat tot per intentar portar a bon port el nostre club. Tenia una il·lusió bàrbara per créixer a Montilivi, però els resultats manen. Les dues parts entenem que el millor és separar-nos, i li desitgem tota la sort del món perquè és un gran entrenador”, ha valorat Delfí Geli, el president del Girona. Quique Cárcel, que dijous donarà explicacions en una roda de premsa individual, també li ha dedicat bones paraules: “Mai hauria volgut fer aquesta roda de premsa, és la primera vegada que m’hi trobo al Girona. Des del primer moment, sabia que el post-Machín seria molt complicat, hem fet anys esplèndids. Eusebio no ho ha tingut fàcil. Vam buscar uns valors nous, amb el desig de fer un pas endavant a nivell futbolístic. Ha demostrat saber-ne, i els nois de la casa han tingut oportunitats”, ha començat el director esportiu, que també ha parlat del rendiment com la gran causa principal del comiat d'Eusebio. “Si a falta de deu jornades ens diuen que no ho hauríem aconseguit, ningú s’ho hauria cregut. He confiat en ell fins al final, perquè és una persona esplèndida i honrada. Ha patit molt, aquests dies; i la plantilla sempre li ha donat suport. Però això és futbol, i no hem arribat”.

Cárcel, amb la veu trencada, ha assumit la culpabilitat que en el seu dia es va atribuir Eusebio. “La culpa és meva, assumeixo tota la responsabilitat. Eusebio ha fet tot el que podia, i només tinc paraules d’estima cap a ell. Avui és un dia dur, però això és el que sento”. El val·lisoletà li ha correspost. “M’ha ajudat molt en aquest camí, i mai ha deixat de creure-hi. M’ha donat molt, i també m’ha sabut fotre canya quan tocava. Li agreixo tota la confiança, de tot cor”, ha conclòs.

Més continguts de