Garbiñe Muguruza i la promesa d’una nova era

BarcelonaEl joc i el talent tenen un gran pes en el palmarès d’un campió, però res seria possible sense determinació. La final femenina de Roland Garros va descriure un apassionant duel entre dues tenistes que sabien què volien i, sobretot, com ho havien de fer per aconseguir-ho. Aquest cop, però, el xoc de dominis va afavorir Garbiñe Muguruza (7-5 i 6-4), que, per segona vegada (la segona a París) en un enfrontament amb Serena, tenia avantatge en els intercanvis des del fons de la pista. Un dels reptes, de fet, va ser com jugar amb més control. No requeria arriscar tant ni buscar les línies, perquè la seva dreta i el seu revés, especialment en paral·lel, descol·locaven sovint la nord-americana. Tant, que sempre va manar Garbiñe. Va ser la primera a salvar pilotes de trencament, la primera a fer break (en els dos parcials) i la primera i única a tenir punts de set i de partit. Un reguitzell d’arguments gairebé inèdits quan es juga contra Serena, que haurà d’esperar per igualar els 22 Grand Slams de Steffi Graf.

Muguruza, tanmateix, ja s’havia imposat a Serena a Roland Garros. Fa dos anys, però aleshores en segona ronda. Un triomf d’un enorme potencial que s’havia de polir amb esforç i dedicació per fer-lo aflorar i explotar de la manera més adequada. Dues temporades i una final de Grand Slam (Wimbledon) perduda més tard-a mans de la petita de les Williams-, Garbiñe ha fet palès que el seu tenis és molt més que potència. A París ha demostrat que l’anticipació i el joc de recuperació han completat una posada en escena que ha elevat, sens dubte, la seva mentalitat. “He après molt a controlar les emocions dins i fora de la pista”, assegurava fa uns dies.

Atrevida i valenta sempre que va poder, Garbiñe es va dedicar a incomodar constantment la número 1, que per mèrit de la final mai no es va rendir i va oposar la resistència que només mostren les grans campiones. Com el respecte. Mentre Muguruza, nova número dos del món, es deixava caure emocionada, Serena no va dubtar a passar la xarxa per felicitar-la. “Té un futur brillant”, va dir als periodistes. L’abraçada entre elles simbolitza l’arribada definitiva d’una nova era. No només patrimoni de Garbiñe, tot i que avui és l’estàndard més lluminós i destacat, sinó també del relleu de Serena. Elles dues han disputat dues finals de les últimes quatre de Grand Slam. La sensació és que no serà l’última, i la certesa és que, per a Muguruza, aquest només ha sigut el primer títol.

Es busca nou campió

En el quadre masculí, mentrestant, Novak Djokovic i Andy Murray lluiten pel primer títol a Roland Garros. Serà el quart intent en els últims cinc anys del serbi i la primera final de l’escocès, que havia perdut fins ara tres semifinals. Avui (15 h, Eurosport), sobre terra, és possiblement el rival més dur per a Djokovic, que pot alçar el seu 12è Grand Slam. En el duel 34 entre ells (23-10 per a Nole), aquesta serà la quarta final que es disputen aquest any, cosa que demostra, més enllà de la lesió de Nadal i l’absència de Federer, que actualment són els millors.

Feliciano López i el català Marc López van superar ahir Bob i Mike Bryan per 6-4, 6-7 i 6-3 en 2 hores i 23 minuts i es van proclamar campions del torneig de dobles.