El Girona diu adeu a la Copa amb el cap ben alt (1-1)

GironaEl Girona es va acomiadar de la possibilitat d’accedir per primer cop als vuitens de final de la Copa. Malgrat avançar-se gràcies a un gol de Mojica i gaudir de la possibilitat d’igualar l’eliminatòria, una diana de Morales a 15 minuts del final assegurava la classificació d’un Llevant que havia guanyat l’anada per 0-2, i havia trencat així les esperances d’un conjunt on van debutar Maxi, Bambo, Boulaya i el juvenil Pedro Porro.

Conscients que el partit era un suculent aparador on poder reclamar una oportunitat, la competitivitat dels blanc-i-vermells estava assegurada. Tots tenien els seus motius. Des de la reivindicació de Gorka -capità per primer cop- a la porteria passant per la pretensió de galons d’Aleix García al mig del camp o els minuts somiats per Marlos i Olunga. El 0-2 rebut a Montilivi demanava creure i arriscar a parts iguals. I la sortida del Girona va ser coherent amb aquest tarannà, i va controlar el joc en zones d’incidència mitjançant un alt nivell de possessió –superior al 70%-, una rapida circulació i una intensa pressió després de pèrdua. Amb els complexos estripats, Douglas i Marlos es posaven l’equip a l’esquena en uns primers minuts marcats per una presència constant dels gironins a l’àrea rival. Maxi i Mojica donaven l’amplitud i profunditat necessàries als carrils mentre Timor i Aleix s’encarregaven d’organitzar i distribuir la pilota d’un costat a l’altre. Tant d'atreviment, però, es podia pagar car, com demostrava Boateng en una cavalcada conclosa amb un llançament creuat. Era el peatge que Machín assumia per buscar la remuntada.

Una excel·lent jugada col·lectiva va ser el preludi del primer avís seriós de la nit quan Olunga, a boca de canó, no aprofitava l'assistència de Marlos per avançar els seus en un Ciutat de València que emmudiria instants més tard. Un xoc entre Boateng i Carles Planas obligava el de Sant Celoni a ser traslladat a un centre hospitalari commocionat a causa d'un cop al cap. El premi a la insistència es produïa passada la mitja hora, quan una nova combinació entre Maxi i Marlos era culminada per Mojica, immers a l’àrea com un davanter més. Si el Girona necessitava més motius per creure, els acabava de guanyar, en arribar al descans a un sol gol d’equilibrar la balança davant un apagat i superat Llevant.

Morales decideix

Les pretensions del Girona passaven per seguir tenint el comandament del partit malgrat el pas endavant dels granota, que no es volien permetre el luxe de dubtar. Muñiz donava l’alternativa a Morales i Bardhi mentre que Machín feia debutar Boulaya, treia del camp Bernardo i passava Timor a l’eix central. Amb poc més de 25 minuts per a la conclusió, era el moment de posar tota la carn a la graella. Les ocasions, però, no arribaven amb la claredat del primer acte.

De fet, Langerak, que debutava a la porteria local, no va haver d’intervenir tot i patir escomeses constantment. La més clara, una jugada d’estratègia que Bambo rematava fora amb el cap abans que els llevantins segellessin la seva classificació gràcies a un cop de geni de Morales, que trencava les esperances d’un Girona on el juvenil Pedro Porro va tenir els primers minuts per sentir-se jugador de Primera.