El Girona i Montilivi es retroben amb l’obligació de no perdre l’esperança

GironaHan passat molts dies des del fatídic 12 de maig, dia en què el Girona va veure com la Primera Divisió s’acomiadava virtualment. Concretament, 83. La derrota contra el Llevant a Montilivi (1-2) deixava la permanència en mans d’un miracle que mai va tenir opcions reals de produir-se. Aquest dissabte, en el 43è Trofeu Costa Brava contra el Montpeller (20.30 hores), el Girona i la seva afició tenen una cita ineludible, la del seu retrobament. Tard o d’hora havia de passar, perquè la nova temporada està a punt de començar i totes dues parts tenen l’obligació de no perdre l’esperança. El cop va ser dur i les llàgrimes han format part d’un estiu en què trobar motius per somriure ha estat complicat, però l’objectiu és indiscutible: tornar a l’elit aquest mateix curs. Per potencial i recursos, els blanc-i-vermells són favorits a aconseguir-ho.

La decepció esportiva del curs passat ha tingut conseqüències en forma de canvis. Per començar, a la banqueta ja no hi ha Eusebio Sacristán, perquè l'entitat gironina ha confiat el projecte a un Juan Carlos Unzué impacient per sentir el tret de sortida. “Les primeres impressions són importants i esperem que la gent s’engresqui i desitgi estar al nostre costat. És cert que no hi ha punts en joc i que només és la presentació, però sempre és millor tenir sensacions positives”, ha dit el navarrès, que acumula tres victòries i una derrota en els quatre partits jugats fins ara. “En el futbol ja no hi ha amistosos, són història. Hem d’acostumar-nos a competir, i tenim molta il·lusió. Potser el Montpeller no crida l’atenció com ho han fet rivals altres anys –el Manchester City o el Tottenham han perdut en els dos últims estius a Montilivi–, però després d’analitzar-lo em sembla un equip molt interessant”. L’afició blanc-i-vermella també s’haurà d’acostumar a digerir l’impacte visual de la transformació de l’estadi, que ha vist desmuntades les graderies supletòries dels gols i tindrà un aforament d’uns 11.200 espectadors.

La plantilla, encara en construcció, ha perdut tres dels referents d’una generació inoblidable: Portu, Pere Pons i Jonás Ramalho. Els comiats, que s’eleven a nou, donen pas a les set cares noves, entre les quals destaquen Pablo Maffeo i Samu Sáiz. De moviments, però, encara n’hi haurà bastants. “Crec que arribaran uns quatre o cinc fitxatges –supeditats al nombre de baixes–, la direcció esportiva hi està treballant. El més important és no equivocar-nos amb els noms per voler tenir pressa, perquè en quinze dies el mercat pot canviar molt”, ha admès Unzué, que ha reconegut que continuarà alternant diferents sistemes. “No s’ha d’interpretar com que tenim dubtes, sinó com un aspecte positiu que ens farà més forts, perquè els contraris no sabran identificar-nos”. El banc de proves no ha acabat. “L’exigència està sent altíssima i el Montpeller serà un exemple més. Estic convençut que no ens deixarà fer una pressió alta amb facilitat i haurem de ser eficaços en la circulació de la pilota”.

Massa futbolistes a la infermeria

La nota amarga de l’estiu han sigut les lesions. Especialment, la de Valery, que es va trencar els creuats i estarà uns vuit mesos de baixa. Juan Carlos Unzué tampoc podrà comptar amb Pablo Maffeo, Pape Diamanka i Juanpe Ramírez, per diferents circumstàncies. Cap dels tres, però, està en estat crític. “Excepte els futbolistes amb molèsties, amb qui no arriscarem, participarà tothom. La idea és que la setmana vinent ja repartim els dos partits que tenim (contra el Nàstic i l’Osca) en dos equips que juguin els noranta minuts. Així tindran una càrrega de competició abans del debut a la Lliga”, ha explicat el tècnic d’un Girona que torna a casa disposat a oblidar el dol del descens com més aviat millor.