El Girona paga una desconnexió inexplicable (2-3)

GironaInexplicablement, el Girona va sortir derrotat de Montilivi. Sense saber com ni fer mèrits per sortir sense res a les butxaques. Després d’obtenir un meritori avantatge gràcies als gols de Stuani i Juanpe, els homes de Pablo Machín van desconnectar. Un hat-trick d’Ibai va capgirar la situació i va donar tres punts d’or a un Alabès (2-3) que retalla diferències amb el desenllaç d’un partit que fa mal.

Era una nit sense excuses, on tocava allunyar-se de virtuosismes i posar-se la granota de treball. Una virtut innegociable des de l’arribada del tècnic sorià que es va trobar a faltar durant els darrers minuts. De fet, el tret de sortida va ser més semblant als viscuts en l’etapa a Segona que en aquest inici a l’elit. Incansables, els dos conjunts imposaven un ritme elevat de joc marcat pels pocs espais i per una intensitat allunyada de la gèlida climatologia de Montilivi. Els blanc-i-vermells, intentant triangular i madurar cada acció fins a trobar un forat entre la poblada defensa d’uns vitorians replegats esperant el seu torn. Si Maffeo i Portu no es feien un lloc a la dreta, canvi d’orientació perquè ho provessin Mojica i Borja García a l’esquerra. Sempre pacients i amb la confiança impròpia d’un nouvingut a la categoria. Munir va ser el primer en intentar aproximar-se a la porteria de Bounou, però Bernardo s’encarregava de desactivar el perill. Abelardo tenia clar que els ciments s’havien de construir des de darrere, on Alexis i Maripan van donar una lliçó.

Limitat Stuani a una lluita cos a cos contra els dos centrals que semblava no tenir fi, els atacs del Girona acabaven xocant un i altre cop davant un mur impenetrable. La iniciativa era absoluta malgrat que les ocasions no acabaven d’arribar. Un xut de Borja i una rematada de Stuani que va fregar el pal, va ser el bagatge ofensiu d’un conjunt que ahir va patir la seva pròpia medicina. Qualsevol intent de combinació dels jugadors més creatius de l’Alabès, com Wakaso o Pina, era tallat per un bloc on tornava a sobresortir la figura de Pere Pons, immens en la lectura tàctica d’un primer temps que acabava amb la sensació que el Girona hauria de de pujar un graómés si pretenia fer-se amb el triomf davant un rival còmode quant menys futbol es practicava.

Ibai protagonitza un gir inexplicable

LaLa primera acció de la represa va escenificar el que l’escenari demandava. Una combinació entre Borja i Mojica acabava amb una rematada de Maffeo que posava en pràctica l’atreviment d’un estil on els dos vèrtexs se sumen a l’atac sense demanar permís. Machín es negava a tirar la tovallola, inconformista amb el punt que en aquells moments sumava. Fins que la perseverança va obtenir el seu premi en tres minuts d’una felicitat indescriptible. Stuani, tocat per una vareta màgica en un pletòric inici de curs, trencava la cintura del seu defensor per sumar el seu vuitè gol del curs.

Amb Montilivi fregant-se els ulls, Juanpe segellava el triomf amb una rematada a la sortida d’un llançament de cantonada que consolidava l’estratègia com un dels actius principals d’un Girona que es va posar en risc, desconnectant i incapaç de deixar la seva porteria a zero. Ibai retallava distàncies i sembrava el pànic entre els presents després de la passada endavant protagonitzada pels d’Abelardo, qui no tenia més remei que jugar-se la carta d’un Burgui elèctric i protagonista en els minuts finals. Renovats els ànims, un penal comès per Bounou sobre Pedraza el transformava Ibai empatant un partit estrany que encara patiria un cop difícil de digerir en la darrera acció, quan el mateix migcampista basc signava el seu particular triplet i feia emmudir un Montilivi que encara no es creu la desconnexió d’un Girona que arribarà al partit contra l’Espanyol un punt per sobre en la classificació.