GIRONA FC

El Girona perd malgrat tornar a ser el de sempre (0-1)

Un gol de Loren d’incalculable valor talla la ratxa dels gironins a Montilivi

Stuani, protestant un gol que no ha pujat al marcador del Girona contra el Betis / LFP

Més de quatre mesos després de l’última derrota, el Girona ha caigut a Montilivi amb el Betis, frenant en sec l’extraordinària dinàmica a casa (sis victòries i un empat) i allargant la preocupant sequera de resultats, 1 punt dels últims 12, que allunya la cinquena posició que ocupa el Betis a vuit punts. La cara positiva, però, és que els blanc-i-vermells mai han perdut la cara al partit, marcant tres gols –el darrer, de Stuani, legal- i provocant una allau d’ocasions que no ha estat suficient per capgirar el gol inicial de Loren (0-1).

Portu, afamat, ha estat el primer a recordar que mai s’ha de donar per mort al Girona. L’instint del murcià, sense defallir, ha fet que recuperés una pilota rebutjada per un Giménez veloç en la seva sortida. La carta de presentació no podia ser millor després de passar-se tota la setmana donant-li voltes a la golejada rebuda a Anoeta, que encara cou. No ha tardat a arribar el segon avís, un cacau d’Àlex Granell que el porter gallec ha rebutjat contundentment a la cantonada. Malgrat no dominar el joc, el Girona ha estat solvent i efectiu, arribant amb molt perill gràcies a una intensitat que ha fet recordar els millors moments del curs. Amb el gran ambient que s’ha viscut a les graderies tot i la pluja, no era per menys. Tothom concentrat, tothom actiu i amb les revolucions al màxim, especialment un Ramalho polivalent de recursos i de reflexos, tallant dos atacs en el moment més oportú. Tampoc ha necessitat gaire presència el conjunt andalús per provocar el xiuxiueig d’un públic excitat, conscient que mereixia viure la nit amb passió, continguda quan Fabián ha obligat Bounou a lluir-se, sortint com un felí als seus peus per evitar el primer gol de la nit.

Elèctric i amb l’espurna necessària, el Girona ha continuat persistint. Sense aclaparar però amb seguretat, els gironins han cregut que era possible, un senyal inequívoc que la millor versió havia tornat. Juanpe ha fet desfermar una eufòria invalidada pel col·legiat, per fora de joc, però qui més a prop l’ha tingut ha estat Portu, quedant-se a centímetres d’arribar a una rematada de Mojica en una de les jugades més repetides dels últims anys a Montilivi: mitja volta d’Àlex Granell, passada interior cap a un dels dos carrils i arribada a la línia de fons per protagonitzar la centrada. Un hàbitat clau que suma uns punts que s’han començat a esvair quan Joaquín ha dit prou, en una jugada magnifica on s’ha aturat el temps. Ni Pere Pons ni Àlex Granell han pogut tallar la jugada de la icona bètica, immens en una passada a l’espai que ha deixat sol Loren qui, somrient, ha superat Bounou amb un toc suau. La nova perla del planter sabia que el gol s’havia gestat uns segons abans del seu xut. Lluny de plorar, el Girona ha tirat d’èpica, provocant que la defensa andalusa salvés l’empat un minut després, a rematada de Stuani. Ja se sap que els de Machín no es rendeixen tan fàcilment.

Sacsejada al sistema

Amant de qui funciona, el tècnic sorià no ha esperat gens a provocar una petita revolució amb l’objectiu de sacsejar el partit. L’entrada d’Aday i Lozano per Maffeo i Borja García al descans, ha canviat el mètode dels gironins, passant del 3-4-2-1 habitual al 4-2-3-1, amb Ramalho al lateral dret, Aday a l’esquerre, Lozano de mitja punta i Portu i Mojica als interiors. Els blanc-i-vermells han fet un pas endavant, protagonitzant un assetjament constant. On no ha arribat el futbol, ho han fet el cor i l’ànima, provocant que el Betis es fes cada cop més petit. Situats als voltants de l’àrea, els andalusos han aprofitat qualsevol moment per respirar. Més encara quan Stuani ha vist anul·lada la seva rematada al fons de la xarxa, fet que ha provocat la xiulada monumental d’una afició a l’altura de la nit, encesa com mai amb un nou gol negat a L'uruguaià minuts més tard, aquest cop legal.

Capcots però amb motius més que suficients per sortir orgullosos, les graderies s’han buidat després de retre una sonora ovació a un Girona que ho ha intentat fins al final, empipat per les constants pèrdues de temps del seu rival. Mostrant la rauxa, esgotant totes les possibilitats. No ha servit per puntuar, però serà el gran aliat del tram final de Lliga d’un Girona que ha tornat a ser el que era.

 

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT