El Girona fa de la victòria el seu hàbit més saludable (3-0)

Girona74 dies després de patir la dolorosa remuntada contra l’Alabès, el Girona pot dir que ha aprés la lliçó, fent de Montilivi el seu particular fortí, sumant quatre triomfs consecutius on no ha rebut cap gol. Getafe, Las Palmas, Athletic i Leganés han abaixat els braços, impotents davant els múltiples recursos oferts per un equip que convenç i enamora a parts iguals. Dos gols de la tercera millor parella del campionat, Stuani i Portu, i un de Juanpe, han servit per escenificar la superioritat gironina contra el Leganés (3-0), elevant encara més el llistó d’un any que, passi el que passi, ningú podrà oblidar.

Poc ha importat l’absència de Pere Pons ja que aquest Girona destaca per la força d’un col·lectiu que té l’estat d’ànim pels núvols. És feliç amb la pilota als peus i no s’amaga de cap responsabilitat. Aleix García ha estat l’escollit per distribuir, amb criteri i rapidesa, el joc del seus, que han sortit amb l’empenta tradicional. Obrint el terreny de joc, sent intensos en les accions i sense regalar cap disputa, mostrant una competitivitat que fa jornades que ha deixat de sorprendre. El bon moment dels blanc-i-vermells no és casualitat. Als homes del tècnic sorià, ningú els està regalant res. S’ho han guanyat sols, interpretant amb intel·ligència i coratge cada nova situació que se li posa al davant. No hi ha millor assegurança de vida que la que t’aporta seguretat a cada escenari. Tan fàcil de dir i tan difícil de portar a la pràctica, tot i que els de Montilivi ho hagin convertit en habitual. Aday i Mojica, amb una marxa més que la resta, han continuat amb el seu tarannà als carrils. Fent-se veure a base de centrades. Deixant la seva empremta amb insistència. Un cop més, però, el talent ha marcat les diferències. Brillant. Fidel a la seva cita.

22 gols entre Stuani i Portu

Stuani i Portu han tornat a emergir, elevant els decibels d’una afició que viu un somni difícil de descriure. Entre tots dos, ja sumen 22 gols en el campionat. L’uruguaià, per vuitè partit consecutiu a Montilivi, ha celebrat, rabiós, el seu millor any a Primera, signant la seva tretzena diana gràcies a un penal comès per Mantovani, a causa d’unes mans tan absurdes com clares. Minuts més tard, el murcià ha aprofitat una assistència de Granell a l’espai per marcar-se una cavalcada on ha ensenyat les virtuts que van obligar a Cárcel a ampliar-li el contracte fins al 2021: potència, força, caràcter... Cuéllar, immòbil, només ha pogut mirar com l’esfèrica entrava directament a l’escaire de la seva porteria. És la novena obra d’art de Portu en el què portem de curs. Instants abans, el mateix Mantovani ha perdonat l’empat, a boca de canó. Fins i tot la sort els abraça en els moments decisius.

Durant la segona meitat, hi ha hagut temps per viure el debut d’Eloi Amagat a Primera i la sentència de Juanpe, que ha aprofitat una jugada d’estratègia per marcar amb el cap. Situat a dos punts d’Europa, el Girona s’alterna amb el gruix d’equips que lluiten per treure-hi el cap, just abans de la històrica visita al Camp Nou.