Hi ha queixes i queixes

És important no perdre la credibilitat, que es manté a base de criteri. I el Barça l'hauria de mantenir. I si des d'aquí hem criticat obertament quan el Madrid, i sobretot Mourinho, ha utilitzat l'arbitratge com a excusa, més val que no seguim el seu camí. Evidentment no compararé el que ha passat aquesta setmana a París amb les rodes de premsa de Mou dels últims anys, per molt que des de la capital estatal hagin volgut posar-ho tot en el mateix cabàs. Però això no treu que les declaracions de Sergio Busquets en acabar el partit de dimarts, en què deixava entreveure certa premeditació de l'àrbitre per perjudicar el Barça, estaven fora de lloc. Perquè caus en el joc de queixar-te del col·legiat quan s'equivoca en contra teva. I no, no pots fer el que has criticat.

En canvi, la queixa formal del Barça és absolutament legítima i necessària. L'error de Wolfgang Stark de retirar del camp Mascherano i Jordi Alba després de xocar és molt greu. Perquè deixa en evidència que el responsable de fer que es compleixi el reglament no se'l sap. I això la UEFA no ho perdona. Un fora de joc és un error d'apreciació en què intervenen molts factors i es pot entendre que una persona es pugui equivocar. Però l'altra errada demostra falta de coneixement i formació. Una cosa semblant va passar a la final de la Champions del 2008 entre el Manchester United i el Chelsea. Xiulava l'eslovè Lubos Michel i ja a la pròrroga va expulsar Drogba. Van arribar a la tanda de penals i no va aplicar una norma del reglament: un cop arribats als penals, els dos equips han de començar els llançaments amb el mateix nombre de jugadors, i si un equip té superioritat numèrica ha de descartar jugadors perquè tots dos parteixin en igualtat d'efectius. No ho va fer i, de fet, ningú se'n va adonar a excepció de la UEFA, que no el va poder expulsar de l'Eurocopa que començava el mes següent però només el va fer xiular tres partits. I va deixar de ser internacional.

Per tant, denunciar aquestes errades ajuda i serveix per millorar la qualitat del futbol i de l'arbitratge. Però les paraules de Busquets no deixen de ser excuses de mal perdedor. Sí, allò que tant els agrada a Madrid...