ALPINISME

L'alpinisme tem per una massificació postcovid a l'Himàlaia

L'alpinista andorrana Stefi Troguet, pendent de saber quan podrà seguir escalant els vuitmils

Cal remuntar-se fins a la dècada dels 50 per trobar unes fotografies similars a les d'aquest 2020 a l'Everest. El camp base ha estat desèrtic, sense escaladors. I, de retruc, una crisi devastadora a l'Himàlaia, on milers de famílies viuen d'aquest turisme d'alta muntanya. "Ha sigut un any molt dur per a tots. S'ha quedat en blanc", comenta Stefi Troguet. En definitiva, el 2020 ha sigut un any sense vuitmils, però el gran dubte és què passarà a partir del 2021, cosa que dependrà de l'evolució de la pandèmia però també d'una hipotètica massificació a les muntanyes més altes del planeta.

Aquesta alpinista andorrana, que al maig va fer 28 anys, va començar el 2019 el repte d'escalar els 14 cims de més de 8.000 metres del planeta sense oxigen. Ho tenia tot planificat "per tornar al Pakistan i provar els dos Gasherbrum" la primavera passada. Amb la pandèmia es va quedar amb la mel als llavis. I no va ser l'única. Segons les dades de turisme de la regió, només aquest 2020 hi havia demanats 400 permisos per escalar l'Everest, xifra que fregava els 8.000 permisos en el còmput de muntanyes que hi ha a l'Himàlaia.

Tornaré al Pakistan quan pugui. Mentrestant, he fet tecnificació als Pirineus i als Alps

Stefi Troguet Alpinista

"He hagut de canviar de plans. M'he quedat als Pirineus i als Alps i he fet tecnificació, que és una cosa que no pots treballar quan estàs en una expedició", comenta Troguet, que va participar en la presentació del frontal IKO de la multinacional Petzl. Malgrat haver hagut de fer un pla B, assegura que ha sigut molt "profitós" i no descarta seguir amb aquest entrenament fins que pugui reprendre el seu projecte personal. "Cal esperar, veure quan està tot estable. I així que es pugui tornar a l'Himàlaia, me n'hi aniré", diu amb seguretat. Ja té al sarró el Nanga Parbat (8.126 m) i el Manaslu (8.156 m), aconseguits el juliol i el setembre del 2019, respectivament. Un cop pugui tornar a atacar els vuitmils decidirà si intenta pujar el Gasherbrum I i II (8.047 m i 8.035 m, respectivament) o si es decanta per altres muntanyes. "D'idees no me'n falten. Al contrari. Necessito fer-ne selecció. Però no vull que em torni a passar el mateix que aquest any, en què he hagut de canviar de plans constantment. Quan les coses estiguin clares faré el pas".

Pendents del 2021

Aquest, però, és el gran problema. No està clar quan es podrà tornar a escalar a l'Himàlaia amb normalitat. Ni per l'evolució de la pandèmia ni tampoc pel risc de saturació a la zona. A banda de Stefi Troguet, milers d'escaladors volien anar a la regió el 2020 i, si es compleixen les previsions optimistes i la primavera del 2021 les portes estan obertes, a aquests s'hi afegiran els que s'estaven preparant per anar-hi l'any vinent. Després d'un any en blanc, els alpinistes alerten del risc d'aquest efecte rebot en unes muntanyes que tot el que tenen d'atractives també ho tenen d'extremadament perilloses.

Els experts tenen por de l'efecte rebot a l'Himàlaia

A finals d'estiu la regió va obrir les portes a un grup reduït d'alpinistes i posteriorment es va permetre començar a organitzar expedicions hivernals al K2 (8.611 m). El gruix de visitants, però, hauria d'arribar a la primavera i, sobretot, a l'estiu. A banda de la cursa per obtenir les vacunes contra el nou coronavirus, les marques comercials també han fet els deures i han treballat per oferir alternatives el màxim de segures possibles per als alpinistes que, malgrat tot, no volen deixar d'anar als cims més alts del planeta. "Això ja serà decisió de cadascú, de veure fins on vol arribar i d'escollir en funció de la gent que hi pugui haver en un lloc o en un altre. Està bé evitar massificacions, però tampoc s'hi pot anar sol. Una muntanya, per assequible que sigui tècnicament, si no hi ha el factor humà esdevé impossible", remata.

"Per a nosaltres ha sigut un any dur. Però també per als portadors, els guies... Al Nepal i al Pakistan hi ha moltes famílies que viuen d'això", afegeix l'alpinista. Segons dades de la regió, el 2019 es van sol·licitar 8.202 permisos d'escalada, que van significar uns ingressos directes de 4,7 milions de dòlars (uns 4 milions d'euros). Després aquests alpinistes contracten els serveis dels habitants locals per ajudar-los mentre intenten fer algun dels 14 cims més alts del planeta. Per ara el Nepal ha reobert les fronteres al turisme internacional per poder fer senderisme a la regió i, si la pandèmia remet, tornarà a obrir progressivament els pics, sobretot a partir de la primavera, quan les temperatures no siguin tan extremes.

El moment més fosc

Encara que no cal anar-se'n a l'altra punta del planeta per trobar el risc extrem. I Troguet ho sap bé. Explica que va viure el seu moment més fosc al Cerví, als Alps. "Em vaig quedar tres dies atrapada en aquella muntanya amb un company. Ens vam perdre. No vam respectar els temps i ens va enxampar molt mal temps", comenta l'alpinista, que va intentar coronar aquesta muntanya fronterera entre Suïssa i Itàlia de 4.478 metres. "Vaig pensar que era el final i vaig trucar a la meva família per acomiadar-me'n. Encara no sé com, però vaig poder sortir d’allà i, un cop vam trobar el refugi, vaig veure la llum". Però ella no es va espantar.