WATERPOLO

Judith Forca: “Aquest equip és una família, algunes ens coneixem de l’escola”

Entrevista a la jugadora de waterpolo del CN Sabadell

El 1962, quan el Club Natació Sabadell començava a destacar gràcies a una generació daurada formada per nedadors com Mari Paz Corominas o Santiago Esteva, l’entitat vallesana va posar en marxa l’Escola Santa Clara, un centre pioner a Espanya on els esportistes eren educats en un col·legi administrat pel club. Des de l’any 1993 l’Escola Santa Clara és un centre privat concertat únic a Catalunya on estudien els esportistes amb més futur. Una escola on va estudiar Judith Forca (Sabadell, 1996), que buscarà guanyar la cinquena Eurolliga femenina del club. La semifinal serà divendres contra el Plebiscito de Pàdua italià (13.15 h), i la final, dissabte (13.15 h) contra el guanyador de l’enfrontament grec entre l’Olympiacos i el Vougliagmeni.

Quan va saltar per primer cop a una piscina del CN Sabadell?

No ho recordo, de nena, quan m’hi van portar els pares per aprendre a nedar. Ara ja sumo 10 lligues jugades amb el primer equip, així que porto tota la vida aquí. Vaig començar amb els cursos del club per aprendre a nedar i vaig passar a fer natació. Llavors el meu monitor era el David Palma. Però quan feia natació vaig veure l’equip de waterpolo i vaig demanar provar-ho.

És a dir, el seu primer monitor quan feia natació de menuda és el seu actual entrenador, David Palma...

Aquí som una família, hi ha molta gent que s’ha anat formant al club. El David a moltes ens coneix des de fa molt de temps.

El CN Sabadell és un cas excepcional, ja que va preferir destinar els recursos a l’equip femení abans que el masculí...

N’estem molt agraïdes. El waterpolo no és un esport gaire visible. Durant bona part de la temporada competeixes ben tranquil·la, sense fer soroll. Sense aquesta aposta tot seria diferent.

Per obrir portes és important tenir referents. ¿És conscient que ja és un referent per a les noves generacions?

En el dia a dia no som en conscients, la veritat, però m’agrada pensar que les noies que ens mirin, que ens puguin veure lluitar..., es poden animar a practicar aquest esport. És bonic pensar-ho.

Com explicaria el valor de l’Escola Santa Clara?

M’ho han donat tot. Un cop vaig destacar ràpidament vaig entrar a l’Escola Santa Clara, on vaig poder començar a compaginar esport i educació. Això et dona uns valors. En ocasions no ho valores, però llavors veus altres esports, o el dia a dia del waterpolo en altres llocs, i veus la sort que tens. L’escola s’assegura que tinguis estudis, ja que l’esport un dia s’acabarà, i alhora et permet entrenar-te sense problemes d’agenda. Poder tenir aquesta vida no té preu. A més, aquest sistema fa que l’equip sigui com una família, perquè moltes jugadores ens coneixem de l’escola. Han arribat moltes jugadores d’altres llocs, però la plantilla està plena de noies de Sabadell i gairebé totes hem passat per l’escola.

Tothom dona per fet que guanyaran la Lliga. Al final, et pots jugar la temporada a l’Eurolliga. Com ho porten?

Molt bé! Ho portem bé, de veritat, amb ganes. Hem estat preparant-ho molts dies, així que tenim moltes ganes que arribi ja la cita i poder començar a competir.

No senten pressió?

Pressió? No, al contrari, tota la gent que vingui ens ajudarà per tal de poder guanyar la cinquena Champions.

Qui no té pressió és el rival a semifinals, ja que pocs esperaven veure-hi el Plebiscito Pàdua...

Cert, elles no tenen pressió, crec que mai abans havien arribat a una final four. El sol fet d’estar aquí ja és tot un èxit per a elles. Però és un equip molt lluitador. Segurament han arribat aquí gràcies al seu cor, a la passió pel waterpolo, ja que moltes ni tant sols formen part de la selecció italiana.

Com ha sigut la dinàmica els últims dies? Han canviat la manera de treballar? Ja pensen en una possible final contra l’Olympiacos?

Primer ens hem centrat molt en el Plebiscito, fent moltes sessions de vídeo per tenir-les estudiades, tot i que són un equip difícil de predir. Ara, també s’ha començat a treballar una mica en el possible rival a la final. Serà un equip grec, si no fallem, i no pots preparar-te del tot bé en menys de 24 hores, així que ja fa dies que tenim clar com juguen. Després de treballar en vídeo, a la piscina hem reproduït situacions de joc en què destaquen les italianes.

Com marquen les final four perdudes, com l’any passat a Rússia?

Et marquen molt. Les derrotes fan mal i més en una final four, quan et quedes a prop..., així que és una energia que fas servir per preparar-te més fort.

Més continguts de