Publicitat
Publicitat

Dos gols de Rui Fonte i Forlín donen als blanc-i-blaus un trofeu amb poc públic i excés de faltes

L'Espanyol guanya però acaba amb tres lesionats

Deslluït per l'aspecte buit de les graderies de Cornellà-El Prat però engrandit (massa i tot) per la intensitat competitiva dels dos equips, el 38è Trofeu Ciutat de Barcelona el va aixecar l'Espanyol després de guanyar 2-0 el Montpeller en un partit de ritme alt, de moltes faltes i bones ocasions de gol. L'equip francès, malgrat jugar amb un home menys per l'expulsió per mans de Yanga-Mbiwa al minut 12, va exigir la versió més lluitadora del bloc de Pochettino, que segueix fent proves però ja comença a destapar la seva idea d'onze titular, el seu manual per a aquesta temporada. Rui Fonte i Forlín van marcar els dos gols en tres minuts consecutius prop del minut 60.

Des del començament, el partit semblava més de Lliga que de pretemporada. Duresa en la pilota dividida, molta força en tots els salts i xocs, i una enèrgica pressió per incomodar la circulació de la pilota del rival. Fins i tot Verdú va acabar expulsat per protestar. La mala sort, a més, va obligar Pochettino a fer tres canvis abans del descans per les lesions de Raúl Rodríguez, Sergio García i Wakaso.

Els pocs seguidors que van assistir al partit tenien ganes d'analitzar els nous i esperonar els vells. La grada aplaudia cada recuperació de Tejera al mig del camp o cada carrera que Capdevila iniciava des de la banda esquerra, i no sabia on mirar cada cop que Wakaso es passava de frenada i escombrava algun rival. Amb els automatismes ja coneguts, quan Verdú inventava alguna passada per a Sergio García i Álvaro es desmarcava en diagonal, se sentia un rumor d'emoció.

"Tinc molta il·lusió", afirmava Ferran Vilanova, soci i accionista. "Em semblen bé els fitxatges que hem fet i els que sembla que podem fer encara, amb Caicedo i Diego Costa, però, per desgràcia, crec que patirem; ens falta un home referència a dalt, un davanter que marqui les diferències, d'aquells que fan 15 o 18 gols en una temporada".

Amb la mateixa il·lusió, però sense veure-ho tan negre, Maria Àngels Yáñez, periquita i sòcia gràcies al seu pare, abraçava el seu nét i demanava a l'afició una actitud positiva. "Jo sempre sóc optimista quan comença la temporada, vinc a l'estadi amb il·lusió, amb la família hem seguit tots els partits de la pretemporada. El meu pare sempre ens deia que ser de l'Espanyol no t'assegura grans alegries, però les poques que dóna te les fa viure amb molta intensitat; ja tindrem temps de patir, per què ho hem de fer ara ja? Jo confio molt en Pochettino".

Menys confiança té el soci Pedro Pérez, que amenaça de no tornar a renovar el carnet si no nota més ambició del club. "Fa 18 anys que sóc seguidor, però si acabem com la temporada passada, no sé si renovaré; jo vull que l'equip jugui amb algun objectiu, que surti pensant a estar a dalt". Veí de Sergio García, lamentava la seva lesió després de topar amb el porter Jourdren. "Se'n sortirà i serà clau a l'equip", augurava.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT