Luis Enrique posa la sala de màquines a descansar
BarcelonaQuan el Barça pot permetre’s el luxe de no jugar amb l’alineació de gala, com era evident que passaria en la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei davant del Villanovense, un dels exercicis més interessants és analitzar l’onze que escull Luis Enrique i mirar de treure’n conclusions, més enllà de les lògiques de voler repartir descans entre els seus homes més castigats durant la temporada. I ahir el tècnic tenia clar que havia d’alliberar al seu trident golejador, però, especialment, el seu motor al mig del camp. No van participar-hi ni Sergio Busquets, ni Andrés Iniesta -que ni tan sols va sortir al camp quan Mathieu, a deu minuts del final, va retirar-se amb molèsties i al Barça li quedaven dues substitucions per fer-, ni Ivan Rakitic ni Sergi Roberto. La norma de poder fer jugar només quatre futbolistes del filial va obligar Javier Mascherano a sacrificar-se 90 minuts, però l’argentí ho va fer en la posició que, se suposa, més el satisfà, la de migcampista.
Lupa sobre Samper i Gumbau
El Jefecito va centrar, de fet, algunes de les mirades que buscaven aquestes petites pistes extres dels partits poc transcendents. A part de mirar com aprofitaven els minuts Sandro i Munir per treure el cap, la majoria d’ulls van fixar-se en el mig del camp, on el morbo era triple. D’una banda, l’ull blaugrana volia seguir observant Sergi Samper, un dels noms que està generant més tensió en la relació filial - primer equip, i que ahir va guanyar inicialment la partida a Gerard Gumbau, suplent fins a la mitja part. L’altre es va concentrar durant 45 minuts en Adriano, un invent circumstancial per encaixar el brasiler a l’interior esquerre en un onze en què d’entrada també es volia fer lloc a la banda a Alves, pletòric i golejador. La resta de l’atenció la va concentrar Mascherano, a qui el braçal de capità va atorgar el doble del lideratge que se li acostuma a atribuir. Veure’l fer d’organitzador al cercle central -o incrustat entre centrals, com va tocar-li fer durant tot el primer temps- continua sent un exercici que el barcelonisme revisa amb lupa, conscient que les qualitats que el fan inqüestionable amb l’albiceleste no li garanteixen lloc sobre la gespa del Camp Nou. L’ombra de Sergio Busquets és massa allargada en aquesta parcel·la.
I també es percep que ho és per a Samper i Gumbau. Els dos joves continuen transmetent la sensació que competeixen per un lloc, com si s’examinessin davant de Luis Enrique en cada passada que fan. Samper, entre saltiró i saltiró, va esforçar-se per afegir al seu joc aquella contundència defensiva que s’ha filtrat que el perjudica en la comparació amb el seu company al B. Va fer tres de les 12 faltes de l’equip. Va intentar anar al xoc, buscar el cos a cos, potser el factor que el deixa per darrere de Gumbau, que va entrar amb el partit ja encarrilat a la segona meitat. Ho va fer per recollir la feina que abans havia fet Adriano, que va fer seva la posició per agradar-se amb conduccions i xuts, alliberat i sentint-se líder en un context jove i de poca autoritat. Després, ja de lateral en el lloc d’Alves, va seguir reivindicant un paper menys residual que el que està tenint fins ara. Si li servirà per convèncer el club i no moure’s ni al gener ni al juny, encara està per veure.
L’únic que estava clar ahir era que el duel de Copa del Rei no havia de suposar 90 minuts de càrrega per a cap dels migcampistes habituals, amb l’asterisc de Mascherano. Mestalla, dissabte, reclamarà dels Busquets, Iniesta, Rakitic i companyia el màxim dels esforços. I el d’ahir era 100% prescindible.
